La premsa en general no s’ha fet especial ressò de la situació econòmica i financera de l’entrenador blaugrana, Xavi Hernández, posada sobre el tapet de l’actualitat com a resultat d’una interlocutòria recent de l’Audiència Nacional, de finals de març, segons la qual Hisenda li ha perdonat el pagament de 2,8 milions d’una sanció fiscal. En realitat, es tracta d’una mesura cautelar a favor del tècnic en tant es resol un dels contenciosos amb el fisc que manté oberts des de fa anys amb aquest teló de fons comú de tants exfutbolistes per la diferent interpretació de la liquidació dels drets d’imatge.
No són pocs els afectats per una situació semblant. Gerard Piqué, Dani Alves, Xabi Alonso i el mateix Messi, en el seu moment, han passat pel mateix, cadascun d’ells en major o menor grau de dificultat en funció del marge d’actuació dels seus assessors legals i fiscalistes especialitzats, que, a l’empara de la legislació, han mogut i declarat ingressos a través de societats pel 15% que permet la llei sobre els ingressos totals, de topall, diferents dels generats pel contracte federatiu. És a dir, per jugar al futbol.
Per a molts esportistes, no obstant això, justificar-los davant Hisenda és més complicat del que sembla, si realment no són capaços de generar-los a través de la productivitat dels seus drets d’imatge personals -al marge dels produïts per tenir-los cedits al club de torn- mitjançant l’activitat d’aquestes societats.
Algun d’aquests contenciosos, llargs i complexos, s’estan resolent en el Tribunal Suprem a favor dels futbolistes -no tots- pel fet que la justícia ordinària, en les primeres instàncies, sol atendre el criteri i arguments d’Hisenda sobre la populista i simplificada justificació que precisament els personatges públics, com més populars i milionaris millor, han de ser els que més tributen i els més durament castigats si intenten eludir les seves obligacions amb l’erari públic.
En el cas concret de Xavi concorren, no obstant això, diverses circumstàncies especials, perquè aquests 2,8 milions són només la part dels interessos d’un deute principal de 7,5 milions que Hisenda li ha retingut com a resultat de sentències anteriors encara no elevades a fermes. El conflicte radica, com és habitual, en la controvertida interpretació del tribut de l’IRPF, en el cas concret de Xavi, de l’any 2015. Una primera resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) va resultar favorable a la defensa de Xavi, encara que només parcialment pel que respecta a la liquidació, diferint sobre la sanció.
Hisenda ha sostingut que el llavors jugador i capità del Barça va simular la forma en què el FC Barcelona li va pagar pel que generaven els seus drets d’imatge, un truc per reduir la seva base imposable abans d’emigrar al futbol de Qatar.
El veritablement rellevant és el motiu pel qual l’Audiència Nacional li ha permès no ingressar preventivament els 2,8 milions que li reclamava. S’ha estimat la seva mesura cautelar sobre la base del possible “perjudici d’impossible reparació” que li causaria fer-ho en funció de la seva “solvència actual”.
Cosa que significa que l’economia personal de Xavi es troba seriosament exposada i així li ho ha pogut demostrar a l’Audiència Nacional, al·legant l’elevat import que, amb anterioritat, va haver d’aprovisionar davant Hisenda a conseqüència de les regularitzacions tributàries patides per la liquidació dels exercicis 2000 a 2014, i que, per part seva, continuen recorregudes davant la mateixa Audiència Nacional.
Un panorama descoratjador per a un professional del futbol que ho va guanyar tot com a jugador formant part del millor equip de tots els temps. Companys seus d’aquesta mateixa generació com Dani Alves, Gerard Piqué i Leo Messi han passat pels tribunals a causa d’aquesta mena de batalles fiscals, tan freqüents, collint sentències de tots els tipus i colors, encara que cap d’ells, com li ha succeït a Xavi, s’ha vist en la tessitura de veure’s abocat a brandar el risc d’insolvència total per a evitar l’obligació d’un pagament a Hisenda.
Significa que Xavi s’ha quedat sense reserves o, si més no, així ho ha pogut acreditar davant el jutge per un excés de sancions i regularitzacions que, finalment, caldrà veure com arriben a resoldre’s. I això que el 2015, per exemple, quan de comú acord amb el club es va formalitzar la seva rescissió de contracte, Xavi va exigir cobrar una temporada més a la junta de Bartomeu -sense jugar-, a canvi d’anar-se’n sense fer soroll ni convertir el seu comiat en una amarga sèrie d’entrevistes, segons ha transcendit amb el pas del temps.
Els experts sostenen que, precisament, a causa d’aquest cobrament extra, pot ser que Hisenda no estigués d’acord amb la liquidació tributària d’aquell any, alguna cosa que, segons sembla, ja era un clàssic de la seva relació històrica amb Hisenda, tant com els recurrents problemes financers patits per Xavi al llarg de la seva carrera a causa d’inversions poc encertades i negocis poc o gens rendibles.
Per aquest cúmul de circumstàncies no falta qui, en l’actual conjuntura, apunta la possibilitat que l’entrenador s’hagi retractat de la seva primera intenció de deixar la banqueta el pròxim 30 de juny per la necessitat de reposar els seus propis fons, realitzar reparacions financeres i preparar-se per si li cauen sentències desfavorables, ja que Xavi tindria bastants milions donats en dipòsit als Tribunals a l’espera de resolucions incidents en el seu patrimoni. No seria la primera vegada que Xavi hauria recorregut a una millora de les seves condicions, en el seu moment aparentment raonada i associada a la seva més que notable rendiment sobre el camp, per a tapar, en realitat, forats en la seva economia domèstica.