Espanya defensa davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que les condemnes del Tribunal Suprem als líders independentistes pel referèndum de l’1-O van ser “previsibles” i “respectuoses” amb els drets humans. En l’escrit de l’advocacia general de l’Estat que ha avançat VilaWeb i al qual ha tingut accés l’ACN, l’Estat espanyol justifica l’actuació del Suprem i el Tribunal Constitucional i nega cap “motivació política” en la causa del procés independentista.
L’advocacia de l’Estat s’ha limitat a contestar les preguntes que va traslladar el tribunal d’Estrasburg sobre la demanda dels líders independentistes contra Espanya i, si bé menciona els indults parcials del 2021, no hi ha cap referència a la llei d’amnistia, actualment en tràmit al Senat.
Estrasburg té sobre la taula les demandes contra Espanya d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i Quim Forn per les condemnes en la causa del procés independentista.
Malgrat les particularitats de cada cas, en línies generals tots els recursos giren entorn de la vulneració del dret a un judici just (dret a un jutge imparcial, a un tribunal establert per la llei i a la presumpció d’innocència) i dels drets a la llibertat de pensament, d’expressió i de reunió. També s’al·leguen vulneracions de drets polítics i “d’abús de poder” per part de les autoritats espanyoles. El TEDH ha unificat el cas i el setembre del 2023 va enviar sis preguntes a Espanya per la demanda dels nou expressos.