La intel·ligència artificial és un autèntic tsunami per a l’educació

La seva aplicació genera oportunitats per al professorat, l’alumnat i la gestió educativa

Les aules es tranformaran encara més amb l’entrada de la IA al sistema educatiu

Ja fa dues dècades que la tecnologia ha generat forts canvis en el sistema educatiu, i hem vist en els darrers anys com les classes s’omplien d’ordinadors portàtils, de campus virtuals o de pissarres digitals. Ara bé, l’aplicació de la intel·ligència artificial generativa esdevé una autèntica revolució des de l’educació primària, passant per la secundària fins a arribar a la formació universitària i empresarial. En declaracions a EL TRIANGLE, Desirée Rosa Gómez, especialista en innovació a l’Observatori de Tendències Educatives i Innovació a l’eLinC de l’UOC, afirma que estem davant d’un autèntic “tsunami”, que genera oportunitats en el camp del professorat, l’alumnat i dels processos de gestió educativa.

Nombroses institucions estan estudiant com implementar els sistemes d’intel·ligència artificial (IA) a l’educació. Tant la Unesco com la Comissió Europea o el Parlament de la UE han desenvolupat documents sobre marcs estratègics, recomanacions o polítiques a desenvolupar, i tots aquests organismes veuen la implementació i el desenvolupament d’aquesta tecnologia digital com a un repte complex, i fins i tot el Parlament Europeu defineix la IA com a “tecnologia d’alt risc”. Per aquest motiu, consideren que ha d’estar subjecta a requisits més estrictes sobre seguretat, transparència, equitat i responsabilitat. Quan encara existeix una àmplia bretxa digital en la nostra societat i es debat sobre l’ús del mòbil a les aules, entra amb força una nova tecnologia que hauria d’ajudar a integrar estudiants amb més dificultats d’aprenentatge i no pas a incrementar encara més la bretxa existent.

De fet, una de les potencialitats de la IA per a l’alumnat és la capacitat de generar continguts personalitzats adaptats a cada alumne i a disposar d’assistència personalitzada en tot moment. Algunes de les eines que es desenvoluparan amb força són sistemes de tutoria intel·ligents en funció de les dificultats de l’alumne o suport a les tutories fora de l’aula. La presència d’avatars a les classes o bé generacions de robots són opcions viables amb aquesta tecnologia.

Segons Desirée Rosa Gómez, la IA permetrà ajudar a “reforçar conceptes, formular dubtes, treballar l’ús dels idiomes o disposar de programes que ajudin a crear imatges i recursos per millorar la presentació d’un treball”. Sempre, però, sota la supervisió i l’ajuda del professorat i l’entorn familiar. Per l’experta a la UOC, “la classe ideal seria aquella en què es combinessin les bondats de la tecnologia intel·ligent amb l’aspecte humà”. Els punts forts del professorat són el foment del pensament crític, promoure les habilitats socioemocionals, generar anàlisis crítiques de les dades i, en definitiva, situar l’alumnat com a eix principal de l’experiència de l’aprenentatge amb totes les eines disponibles.

Amb relació al professorat, la IA ha de ser un suport, però mai un substitut. Com manifesta la UNESCO, “la IA s’ha d’utilitzar per augmentar i amplificar les capacitats humanes, no per reemplaçar-les”. Per aquest motiu, les tasques a desenvolupar amb IA a favor de la feina del professorat han de ser programes que “permetin al docent disposar de més temps per fer tasques cognitives de nivell més alt”, i reduir la càrrega de treball i robotitzar les tasques més rutinàries, segons Desirée Rosa Gómez. Estem parlant d’eines que permetin sistematitzar la redacció i l’enviament de correus amb respostes determinades; automatitzar preguntes freqüents; adaptar textos molt densos al nivell educatiu de l’alumnat, o bé transcriure àudios a documents escrits per facilitar la feina. Segons l’especialista consultada, “això li permetria tenir més temps per dedicar-se a la personalització dels estudiants i altres tipus de dubtes més transcendents a l’hora d’avaluar”.

Tot i que la IA avança amb molta rapidesa i el programa ChatGPT ha aixecat totes les alarmes, Gómez alerta que “estem en una fase primerenca i d’implantació al nostre sistema educatiu”. Així com a la primària se’n farà un ús més experimental i servirà per tenir contacte amb les TIC i agafar habilitats en el camp digital, la gran preocupació se situa en l’educació superior. “Hi ha pors sobre la privacitat, la seguretat i també el copyright. La preocupació principal dins del món educatiu superior és la democratització del plagi, ja que la IA el posa a l’abast de tots els estudiants”, afirma. Això obligarà el sistema educatiu universitari “a reforçar tota la part de l’avaluació, tenint més en compte les habilitats i l’aprenentatge continu i no tant l’avaluació sumativa per posar la nota”.

Per aconseguir aquesta transformació, són necessaris plans d’alfabetització d’intel·ligència artificial tant per als docents com per a la societat. El tsunami de la IA s’estén a múltiples usos de la vida diària, com els telèfons mòbils, els vehicles o la domòtica de la llar. El reciclatge i l’aprenentatge són importants per entrar en contacte amb la IA”, i el professorat s’hi ha d’adaptar de pressa, “perquè els seus estudiants ja ho estan utilitzant”, assegura. Les institucions també s’han de posar a treballar, i caldran ajudes públiques per formar la població. “Tothom haurà de fer reciclatge, i cal estar al dia de totes aquestes eines”, conclou.

*Pots llegir l’article sencer en el número 1561 de l’edició en paper d’El Triangle.

(Visited 133 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari