Per Nadal creixen els paranys que inciten a gastar més del que tenim

Cal prendre consciència de les finances familiars per planificar les despeses no fixes

Durant l’època nadalenca, augmenten els reclams perquè comprem tota mena de productes i de serveis. Les campanyes de màrqueting empresarials cada vegada són més subtils a escala psicològica i vinculen la percepció del nostre nivell de vida a la nostra capacitat de despesa i d’endeutament. A tot això, cal afegir-hi els missatges dels bancs que ofereixen préstecs personals adaptables a quotes personalitzables, mentre grans empreses comercials fan campanyes per oferir-nos bestretes per Nadal, que es poden retornar passades les festes en múltiples opcions de quotes que inclouen interessos i despeses de gestió.

EL TRIANGLE ha entrevistat dos assessors financers personals que alerten dels paranys econòmics que es poden trobar les famílies, especialment, durant aquesta època de l’any. En aquest sentit, Eduard Gironella alerta que, “quan arriba Nadal, estem molt manipulats i ens fa la sensació que hem de gastar. Però es pot tenir un Nadal fantàstic amb un nivell de despesa molt limitat si es gasta amb consciència”. Per l’assessor Gironella, “tenim molts paranys que ens envolten i molts actors que ens inciten a gastar molt més del compte i una de les trampes que ens envolta és la targeta de crèdit. No és el mateix veure com surten els bitllets de la cartera que gastar amb la targeta de crèdit, que et dona molt de marge fins que arribes al límit establert. Amb la targeta no tens consciència d’estar gastant molt”.

Jesús Barreña, per la seva banda, indica que comprar a crèdit fa creure que tens un poder adquisitiu més alt, però, en canvi, estàs comprometent unes despeses fixes que no tens en el present. Per Nadal, els efectes crida a la compra són més forts que mai, i “es compren coses que no es necessiten perquè són barates i fem la compra sense posar-hi consciència ni reflexió”. Un exemple és el Black Friday, on s’ha evidenciat que es compren productes que eren més econòmics un mes enrere, però el reclam de compra és molt gran. En aquesta època, per tant, s’acumula molta despesa supèrflua i moltes compres impulsives.

La situació no seria preocupant si les despeses fixes de les famílies no haguessin pujat tant en els darrers anys. L’assessor financer Barreña destaca que “falta previsió en les famílies perquè ni treballen amb un pressupost ni tenen control dels diners. Quan pugen les despeses, com ha passat amb els tipus d’interès de les hipoteques i un IPC superior al 8% l’any passat, aleshores ve la crisi. Mentre s’arriba a final de mes, tot i que no portis un control, vas cobrant, gastant i mantenint el nivell de vida. Quan tot puja, i un 8% per a una família normal és molt, apareixen els problemes”.

Els dos assessors alerten que les famílies i la societat es troben en aquesta situació perquè “no hi ha educació financera” ni a les escoles ni al llarg de la vida. Planificar i prendre consciència de les despeses és clau per tenir una bona salut financera a les nostres llars.

L’assessor Eduard Gironella recomana destinar una tarda de dissabte, per posar un exemple, a analitzar tots els extractes bancaris del darrer any i veure en què s’han gastat els diners. “Fer un pressupost a un any vista i fer una bona planificació futura” és clau, diu l’assessor. Un altre repte és fixar uns objectius determinats per poder planificar els recursos que necessitarem per aconseguir-los. Un exemple seria fer un racó per pagar els estudis universitaris dels fills o bé preveure el cost del canvi de cotxe sense haver d’endeutar-nos. “Una bona planificació consisteix a perseguir uns objectius segons uns recursos disponibles”, segons Gironella. Les famílies han de ser conscients que el 70% del que es gasta al mes és essencial, però que el 30% restant és secundari. Per tant, segons els experts, “tothom té més capacitat del que ens pensem per fer estalvi”.

En aquest sentit, Jesús Barreña anima les famílies a considerar l’estalvi com una despesa fixa del pressupost mensual. “La riquesa familiar està en l’estalvi i no en el consum”, segons Barreña. “Quan consumeixes, gastes uns diners que desapareixen, però, en canvi, quan estalvies estàs adquirint un benefici més gran, que és disposar de tranquil·litat financera per si passa qualsevol cosa”. Per l’expert financer, “ens autoenganyem quan pensem que podem obtenir un nivell de vida tan alt com ens permeti el nostre poder de deute”.

La seva metodologia de treball amb les famílies es basa a autoavaluar el patrimoni familiar cada any per veure si ha crescut o no. Per aconseguir-ho, cal elaborar un pressupost anual senzill que inclogui els ingressos i les despeses fixes més l’estalvi. Segons el seu criteri, “l’estalvi és una despesa fixa perquè és una inversió en tu mateix. Són uns diners que el teu jo present paga al teu jo futur”. Les despeses variables han de ser el menjar, l’oci, la roba i els aniversaris, i s’han d’ajustar al poder adquisitiu de cada família. De fet, “el teu nivell de vida està determinat pel que et queda lliure per a despeses variables”.

Com a eines per gestionar bé els estalvis, Barreña recomana fer primer un fons de tranquil·litat financera que cobreixi tres mesos de marge. Amb els diners restants, ja es pot pensar a fer inversions. Entre les millors opcions disponibles, hi ha els fons indexats amb riscos molt baixos a llarg termini. Si se segueixen aquests consells, sabrem si hem millorat les nostres finances quan observem que hem guanyat la inflació durant el darrer any.

(Visited 93 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari