Les cares més conegudes de Vox a Catalunya, amb Ignacio Garriga al capdavant, van estar la setmana passada a totes les manifestacions, concentracions, assetjaments i escridassades a la seu del PSC i de la delegació del Govern espanyol a Catalunya. De fet, com tots els dirigents de la ultradreta a tot l’Estat, van ser altaveu de cadascuna de les convocatòries i mobilitzacions contra l’amnistia, i, fins i tot, en alguna n’eren els convocants.
Però les grans concentracions que es van veure a ciutats com Madrid, València, Sevilla o Màlaga no es van poder repetir a Barcelona. I és que la capacitat de l’extrema dreta per mobilitzar els catalans contraris a l’amnistia o al futur govern d’esquerres no és ni de bon tros la que Vox té en altres punts de l’Estat. Algunes de les concentracions animades per Garriga i els seus no van aconseguir reunir més d’un centenar de persones. En canvi, quan els convocants han estat altres plataformes o partits com el Partit Popular, l’assistència ha estat bastant més elevada. Alguna cosa falla en l’extrema dreta espanyola a Catalunya. I és que qui més crida no és qui té més raó, ni qui mobilitza més gent.
