El Japó físicament està molt lluny de Catalunya, però sempre podem aprendre. En els anys 1980 el Japó va meravellar al món per la seva capacitat d’innovació i eficàcia. Després va travessar una llarga etapa d’estancament econòmic i endeutament públic astronòmic. El Japó és avui la quarta potència econòmica mundial, però ha d’encarar greus reptes, d’entre ells una forta crisi demogràfica.
La població porta ja dotze anys seguits que està disminuint. Si l’any 2008 era de 128 milions, ara és de 125,6 milions. Les persones de 65 anys o més, són ja el 29% de la població, el percentatge més alt del món. A Espanya i Catalunya és del 20%. Quines són les perspectives demogràfiques? De no corregir la situació actual, s’estima que la població del Japó s’anirà reduint fins a uns 100 milions entorn del 2040.
Quines en són les causes? Especialment dues. Una baixa taxa de natalitat i un fort rebuig a la immigració. Al Japó el nombre de fills per dona és d’1,34, lleugerament per sobre de la taxa a Catalunya, un 1,2; quan la taxa per mantenir la població és de 2,1. Cada cop hi ha més joves de 18 a 34 anys que volen fruir de la llibertat de ser solters, els horaris de treball són molt llargs i durs i fan disminuir el nombre de matrimonis. Però a banda de la baixa taxa de natalitat hi ha un fet cultural que frena la immigració, un fort rebuig a l’estranger. De la població actual del Japó, només un 2,4% són estrangers. A Catalunya és un 16%.
Quines són les conseqüències d’un país que envelleix, disminueix la població, i per tant la força de treball? Suposa reduir la capacitat productiva, el dinamisme econòmic i els ingressos fiscals. Portarà a una forta transformació de la societat. Hi haurà un excés d’habitatges, s’aniran tancant escoles, major demanda sanitària, necessitat de residències per la tercera edat, majors pensions. Són demandes de difícil finançament.
El conegut empresari americà Elon Musk ha advertit, de forma exagerada, que si no es relaxen les regles d’immigració i es fa més suportable el treball i la conciliació familiar, “el Japó deixarà d’existir”.
De la profunda crisi demogràfica del Japó, en podem treure alguna conclusió per Catalunya? Per evitar que la població del país es vagi envellint i reduint, cal fer una política de família atractiva i en paral·lel facilitar de forma controlada l’augment de la immigració, tant per raons humanitàries com per cobrir les necessitats de personal qualificat que l’economia necessita.
La Unió Europea i Espanya han d’optar per una política oberta i ordenada de la immigració i d’integració a la comunitat. A Catalunya li cal un augment moderat de la població que la rejoveneixi i la dinamitzi. Una Catalunya forta i dinàmica tindria més pes dins d’Espanya i de la Unió Europea, cosa que li permetria garantir millor el seu futur benestar econòmic i social.
