El glifosat Monsanto-Bayer és l’herbicida més utilitzat a tot el món des dels anys noranta per controlar les males herbes de determinats conreus, i ara s’enfronta a la seva possible prohibició en el marc de la Unió Europea (UE). La Comissió Europea ha de decidir si es renova la seva autorització per 10 anys més o bé en prohibeix l’ús. La decisió està generant una forta divisió entre els estats membres, que s’estan posicionant públicament a favor o en contra de l’herbicida d’ampli espectre segons el pes de la seva agricultura o de la capacitat de pressió dels seus grups ecologistes.
El debat públic sobre el seu ús es remunta a l’any 2015, quan un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va afirmar que “el glifosat era classificat com a probablement cancerigen per als humans”. Arran d’aquesta classificació, l’Agència Europea de Substàncies Químiques va emetre un informe científic, que va concloure que les proves no donaven suport al seu potencial carcinogen, tot i que sí que es considerava causant de dany ocular i que era tòxic per a la vida aquàtica.
En declaracions a EL TRIANGLE, Luis Ferreirim, responsable de la campanya d’agricultura de Greenpeace Espanya, considera que el glifosat “està a la corda fluixa” perquè “hi ha evidències de les seves conseqüències per a la salut i el medi ambient”. Segons el seu parer, “si no tingués efectes nocius per a la salut, per quin motiu Bayer hauria de pagar diners per demandes als Estats Units?”. Avui dia, Bayer ha hagut de pagar fins a tres vegades per danys provocats per l’herbicida i té milers de demandes a tot el món per un presumpte risc de càncer associat a l’ús del producte.
Per Greenpeace, els riscos del glifosat per al medi ambient també són molt greus perquè, “al ser d’ampli espectre, mata males herbes, però també altres espècies i afecta les abelles i altres pol·linitzadors”. Segons Ferreirim, “cal abandonar el model d’agricultura destructiva i tornar a treballar amb la natura”. Si no es pot evitar l’ús herbicides potents, “cal cercar altres productes menys problemàtics i que tinguin un impacte menor en el medi ambient”. Hi ha alternatives, segons Greenpeace, i l’evidència és “l’agricultura ecològica, que no para de créixer i no utilitza ni una gota de glifosat”.
Tot i això, Luis Ferreirim admet que “hi ha por al canvi en el sector agrícola perquè s’ha de transformar el model d’agricultura intensiva i les empreses productores d’aquest herbicida han generat esclavitud i dependència envers aquests productes, i els agricultors no són lliures per deixar-los”.
En declaracions a EL TRIANGLE, el coordinador de sectors agrícoles d’Unió de Pagesos, Miquel Pinyol, discrepa totalment de la visió de Greenpeace: “Si es treu el glifosat per sempre, hem de tenir un herbicida menys nociu, però que faci la feina de controlar les males herbes, i ara mateix no existeix”. Un exemple clar, segons Pinyol, es pot veure en el conreu de l’arròs. “Hi ha moltes parcel·les en què s’ha deixat de recollir l’arròs perquè l’herba ha acabat guanyant terreny al cultiu, i això és perquè no hi ha productes prou eficaços. Falten més estudis i més proves abans de treure un producte del mercat sense un substitut clar i efectiu. Si s’ha de restringir, d’acord, però cal una alternativa”, afirma.
Davant de l’intens debat que afronta ara la Unió Europea, el responsable d’Unió de Pagesos (UP) lamenta que no s’hagin dedicat “prou esforços humans i econòmics per buscar una alternativa”. Concretant per conreus, Pinyol indica que “el conreu de l’arròs no té alternativa”, i aquest també seria el cas dels cítrics. Per UP, el que pot acabar passant si es prohibeix l’herbicida és que els agricultors només puguin comprar una varietat d’arròs vinculada a fons d’inversió, i en pocs anys determinades varietats desapareguin perquè no hi ha alternatives per conrear-los. “Sense alternatives per preservar els conreus, hi haurà menys varietat a la cistella de la compra i menys diversitat alimentària”, alerta.
En relació amb la biodiversitat, el coordinador de sectors agrícoles admet que si apliques l’herbicida mates males herbes i també determinada fauna o insectes. Tot i així, “si els de l’arròs no poden aplicar l’herbicida per a l’arròs, potser al Delta de l’Ebre no tindries la diversificació d’aus i de flamencs que hi ha ara. S’ha de mirar de la manera que tothom pugui conviure”. Dins de la UE, Espanya s’han mostrat a favor de renovar l’autorització al glifosat, mentre que Alemanya és partidària de la seva prohibició.
Per Unió de Pagesos, el posicionament d’Espanya o d’Alemanya venen condicionats per les característiques de la seva agricultura. “No és el mateix ser pagès a França, a Alemanya o a Catalunya. Tenim més hores de sol i menys pluviometria, i més cap al nord poden conviure millor amb altres tècniques agrícoles. No és el mateix fer agricultura al sud o al nord. Es posa molta normativa europea pensant en els camps del nord i no en els del sud”, explica.
Un altre aspecte a tenir en compte és l’entrada de plagues que venen de fora de la Unió Europea i que arriben a través de productes alimentaris que poden haver estat tractats amb glifosat perquè als països d’origen no tenen cap prohibició. Segons Pinyol, aquesta situació es veu en el sector dels cítrics, on entren plagues que costa molt de combatre amb els productes fitosanitaris autoritzats a la UE. “No tenim productes tan forts com els seus, i això ens passa amb els cítrics o amb el tomàquet”, denuncia.
UP reclama més control dels fitosanitaris que s’utilitzen fora de la UE: “Es criminalitza el producte alimentari d’aquí i això afecta la nostra competitivitat, mentre que els de fora arriben a la cadena alimentària sense cap problema”.
*Pots llegir l’article sencer, al núm. 1549, de l’edició en paper d’El Triangle
