Cada vegada hi ha més catalans que decideixen incloure una organització sense ànim de lucre en el seu testament. Segons el darrer informe de la Plataforma Haztestamentosolidario.org, Catalunya és la comunitat on es fan més testaments solidaris, al davant de Madrid o València, que ocupen la segona i la tercera posició. En total, l’any 2022, les organitzacions sense ànim de lucre van ingressar més de 40 milions d’euros per aquest concepte, cosa que representa un increment del 21% amb relació a l’any 2021.
Organitzacions com ara Metges sense Fronteres, Mans Unides, Càritas, Unicef, Creu Roja o Save The Children han apostat per aquesta nova fórmula de finançament i tenen departaments que es dediquen a la captació d’aquests fons. Els ingressos generats pel programa d’Herències i Llegats de Mans Unides ja representen més del 23% del total dels ingressos, i ha esdevingut la segona font més gran de finançament després de les contribucions de socis i donants. A Metges sense Fronteres, la xifra va en augment, i ja representa prop del 10% dels seus ingressos privats.
Concha Villegas és una de les persones que ha fet un testament solidari a favor de Metges sense Fronteres. En declaracions a EL TRIANGLE, explica que va actualitzar el seu testament quan tenia 70 anys perquè volia que tant el que tenia de la pensió com el pis fossin per a aquesta organització.
“Jo no tinc hereus legals, i per tant, li puc deixar la meva herència a qui vulgui, encara que tingui germans o nebots. Ells no tenen cap dret legal a heretar res, i no m’importa que no ho entenguin o no em facin costat. Vull que tota la meva herència sigui per a Metges sense Fronteres, perquè en soc sòcia des de fa més de 30 anys ininterromputs i no m’han decebut mai”. Segons la Concha, “salvar vides, per mi, és fantàstic, i per això ho vaig decidir. Vaig pensar que el dia que jo no hi sigui, Metges sense Fronteres podrà seguir vacunant infants o ajudant els més necessitats”.
Amb 79 anys, la Concha Villegas és una gran defensora d’aquesta eina de finançament perquè dona independència econòmica a les organitzacions solidàries per poder desenvolupar els seus projectes i complementa les aportacions que hi puguin fer els socis i les sòcies. “Durant un temps vaig ser voluntària en una oficina de l’entitat i parlava amb gent que hi estava interessada. Recordo una conversa amb unes dones grans que estaven en una residència i deien que els seus familiars no es preocupaven d’elles, que tenien béns i diners i que volien fer la donació dels seus béns a tres organitzacions socials, entre les quals hi havia Metges sense Fronteres”. Per aquesta voluntària social, és ben clar que “sense fons, aquestes organitzacions no poden fer res, i vull que la meva generositat vagi per aquest camí”.
Concha Villegas representa el principal perfil de les persones que fan un testament solidari a Espanya. Segons les dades de la plataforma que aplega més de 20 organitzacions sense ànim de lucre, acostumen a ser dones, solteres, sense fills, de més de 60 anys, i la mitjana de l’aportació pòstuma ronda els 80.000 euros. Tot i que creix el nombre de persones casades que prenen aquesta decisió a l’hora de fer testament, encara hi ha molts recels quan a la família hi ha descendents.
En declaracions a EL TRIANGLE, la responsable de Testament Solidari de Metges sense Fronteres, Maite Alzueta, explica que “prop del 80% de les persones no tenen descendents, però el context familiar està canviant”, i cada vegada hi ha més famílies que decideixen incloure una part de l’herència per a organitzacions sense ànim de lucre. “Encara que tinguis fills, existeix un terç de lliure disposició i se’n pot deixar un percentatge a causes socials”, explica. Si bé és cert que la gran majoria prenen la decisió a partir dels 60 anys o bé quan es jubilen, hi ha persones amb 40 anys que fan un testament solidari perquè han viscut situacions que els han fet reflexionar. Segons Maite Alzueta, són persones que s’han vist afectades per la mort d’un familiar que no tenia el testament fet o hi ha hagut molts problemes amb les seves últimes voluntats, i decideixen fer el pas perquè no es repeteixi la situació quan s’executi la seva herència.
La Maite exposa que totes les propietats que hereten a l’organització “se sotmeten a una taxació independent i es posen a la venda”. A vegades, “hi ha pisos que triguen a vendre’s perquè potser aquella propietat no té molta sortida”, però “tot suma i tot entra en el fons d’emergència”. La responsable del Testament Solidari vol deixar clar que “ningú ha de pensar que si és poc el que té no val la pena. Tot suma i tot és benvingut per als projectes socials de l’entitat”, com comprar medicaments o material postoperatori.
