Es registra un increment històric de rescats a la natura

Bombers: “La gent ha abaixat la guàrdia i ha descuidat la seva autoprotecció”

Rescat de Bombers de la Generalitat

Cada vegada és més habitual que els equips d’emergència hagin d’intervenir en un rescat a la muntanya, durant una nevada o al mar per una imprudència de la persona o persones en perill. Els Bombers de la Generalitat ja fa temps que estan alertant d’un increment històric dels rescats a la natura. Si abans de la pandèmia la mitjana era d’unes 1.500 intervencions, en els darrers anys la xifra ja gairebé arriba a les 2.000.

A la Val d’Aran també s’està evidenciant que la gent té menys por de viure aventures a la muntanya, i el Conselh dera Val d’Aran estudia cobrar alguns rescats d’esquí i muntanya, si la persona s’ha endinsat en zones d’accés prohibit o no portava l’equipació adequada per a aquella activitat.

En declaracions a EL TRIANGLE, Carmelo Benito, coronel i antic membre de la Unitat Militar d’Emergències (UME), considera que “la gent ha abaixat molt la guàrdia, i si una nevada o una pedregada t’enganxa per sorpresa és perquè t’has descuidat”. Cal mirar la previsió meteorològica al mòbil si vas a la muntanya, per exemple, però “hi ha gent que pensa que no li passarà res, que ja porta una bona equipació i, en tot cas, ja els salvarà el personal d’emergències, la policia o els bombers”.

La gent s’ha despreocupat de la seva autoprotecció i aleshores no estan preparats per als incidents. Segons el coronel Benito, no pot ser que si estem en una estació d’esquí on s’estan donant des de fa dies avisos de temporal de neu, una família amb un nadó d’un any hi vagi sense menjar, sense benzina i sense bateria extra al mòbil. “Això està passant i la gent pensa que ja vindran a ajudar-los i ells mateixos provoquen l’emergència”. Com a consell, Benito recorda que “si ha de fer mal temps, no vagis a la muntanya; si hi ha perill d’incendi, no facis una foguera. Canvia de plans i pensa en la teva autoprotecció”.

De vegades, però, l’autoprotecció és insuficient i es requereixen equips especialitzats i experts davant d’una catàstrofe. Aquest és el cas de la Unitat Militar d’Emergències, que va néixer l’any 2005 per millorar la resposta de l’Estat davant de les emergències. Les seves primeres intervencions, però, no es van realitzar fins al 2007 perquè es requereix molta formació i preparació per fer front a un incendi, una inundació o bé actuar després d’un terratrèmol.

Segons explica el coronel Benito, que ha estat nou anys a l’UME, “tothom té una formació bàsica en emergència a la unitat, ja sigui en rescat a la muntanya, a la neu o en una intervenció aquàtica”. L’ús de les noves tecnologies, com ara simuladors, són molt necessàries per a la formació perquè “es guanya temps, s’estalvien diners i milloren molt la instrucció”.

En qualsevol intervenció, el personal s’ha de sentir segur tant amb els companys com amb els materials. Per això, cada producte o eines que s’utilitzaran en una emergència “es proven i es fa l’informe pertinent”. Segons l’expert militar, es fan informes després de cada missió per garantir una millora contínua tant a escala tècnica com humana. Si, per exemple, es detecta que una embarcació necessita un reforç, es notifica a l’empresa i s’apliquen els canvis. Si un conductor destinat a l’extinció d’incendis alerta d’un gran mal d’esquena després d’una missió, s’avisa l’empresa dels camions i es millora l’amortiment dels seients i l’ergonomia. “El més important a l’UME és la confiança en els teus companys, en els teus caps, en els materials i en els procediments”, com exposa el coronel.

Per poder treballar en qualsevol emergència, els procediments són essencials. L’UME només va poder fer intervencions a l’estranger quan va obtenir la certificació de les Nacions Unides, anomenada USAR. “Per sortir a l’estranger, ens havien de certificar que els nostres equips podien treballar a qualsevol país amb qualsevol equip, fos xinès, austríac o colombià. A més, també certifiquen l’idioma, establint un nombre determinat de membres de la unitat que han de conèixer l’anglès. L’objectiu de la certificació és poder anar a qualsevol emergència a ajudar i no pas a ser un problema. Han de ser unitats interoperables amb altres països”.

Durant el 2023, l’UME ha fet 17 intervencions, de les quals tres han estat a l’exterior: Xile, Turquia i Marroc. Les actuacions a l’estranger només es poden fer si el país fa la petició corresponent, i si no es fa amb prou celeritat es perden probabilitats de trobar gent amb vida. Pel coronel Benito, “de vegades, les peticions dels països afectats per una catàstrofe arriben tard. Cal actuar tan aviat com es pugui per salvar el nombre més gran de vides o propietats. És important actuar amb molta rapidesa per trobar gent amb vida en espais on ha quedat aire o forats per sobreviure”.

En el cas de les comunitats autònomes, també es requereix la petició expressa, excepte si es considera que l’emergència és de més nivell i cal intervenir d’immediat. Es va donar el cas, segons recorda el coronel, que la Generalitat no volia activar l’UME durant les inundacions del 2013 a la Vall d’Aran. Finalment, però, la seva activació va permetre fer arribar grans grups electrògens a la zona per restablir el subministrament elèctric. “És absurd. Qui es dedica a emergències i a salvar vides, li és igual qui l’ajudi si ho fa de forma eficaç. És trist el que ens passa aquí”.

(Visited 80 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari