Segona campanya consecutiva a les Terres de l’Ebre i Tarragona en què la producció d’oli d’oliva caurà a la meitat. La campanya de l’oliva tindrà pèrdues significatives entre el 40% i el 50%, lleugerament millor que en la recol·lecta de l’any passat, quan les pèrdues van ser del 70%. La sequera i la calor van afectar els olivers durant la floració, i l’escenari d’escassedat d’oli situa l’inici de la campanya de collita en un context de preus disparats. Els pagesos han alertat que aquest augment de preus no repercuteix a les seves butxaques, ja que amb els costos de producció disparats i la falta de fruit es tornaran a quedar sense guanys. Les cooperatives temen també que es freni el consum d’oli d’oliva i les exportacions.
Les pluges de les últimes setmanes i dies “seran bones” i ajudaran a estabilitzar” el fruit i millorar la producció d’oli d’oliva, però “ja no es pot recuperar” la part de la collita es va perdre durant la floració, justament per la falta de pluges de la primavera i també per les altes temperatures. Com ha explicat Pere Albacar, director d’Olivite Export – formada per cinc cooperatives oleícoles ebrenques -, la calor fa que “la flor que aconsegueix sortir, al final, no creix correctament i es perd producció”.
En la darrera collita 22/23 ja es va perdre entre el 50% i el 70% del fruit al territori i la producció d’oli es va desplomar. De fet, segons dades de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) , es van produir 15.000 tones d’oli al país (la mitjana habitual supera les 30.000), la pitjor xifra de les dues darreres dècades. La situació enguany només millorarà lleugerament perquè es preveu que les pèrdues siguin d’entre el 40 i 50%, augmentant una mica la producció de l’any passat. Així i tot, “serà una campanya complexa i de producció mitjana-baixa”, “molt inferior” del que és comú i fins i tot amb zones, tant del Baix Ebre i Montsià com de la Terra Alta, que podrien no tenir collita.
La falta d’oferta, també a la resta d’Espanya – principal productor mundial d’oli d’oliva – ha provocat “un desgavell” en l’increment de preus de l’oli i també certa especulació, i en pocs mesos el cost de l’oli per al consumidor s’ha doblat o triplicat. Com ha detallat Antoni Galceran, responsable del sector de l’oli i l’oliva de la FCAC, la garrafa de cinc litres d’oli ha passat de valdre entre 25 i 28 euros a vendre’s sobre els 40 euros, i el fruit, l’oliva, es pagava a uns 60 cèntims d’euro per quilo o menys, fa dos anys, i s’apropa ara a l’euro per quilo (90 cèntims d’euro, aproximadament).
Per fer un litre d’oli es necessiten sis o set quilos d’oliva. Els rendiments del fruit són molt variables i d’això depèn també quant cobra el pagès. Tot i aquest augment dels preus de l’oli també es reflecteixi, proporcionalment, al preu de l’oliva, els beneficis dels oleïcultors continuen quedant curts. Serà el segon any que perden molt fruit, i també que assumeixen costos de producció disparats com, entre d’altres, l’energia, els fitosanitaris i els carburants. “Si té molt poc producte, per molts diners que s’incrementi – el preu – no té prou guany”, ha remarcat Albacar. “Evidentment que el preu puja i és bo per al productor, però tot i el remolí de notícies i, fins i tot de mems a Internet de l’enriquiment amb l’oli, si la producció és molt baixa, per molt alt que sigui el preu, no surten els números”, ha afegit Galceran.