Xavier Gomà va deixar la seva feina com a secretari tècnic del Consell Esportiu de la Segarra per dedicar-se a l’ofici de forner, i va preservar així el Forn Gomà de Sant Guim de Freixenet. Si no hagués pres aquesta decisió, el seu poble de poc més de mil habitants s’hauria quedat sense forner i sense pastisser, cosa que hauria representat la pèrdua d’un servei alimentari bàsic per al seu veïnat. Per disposar d’aquests productes, un veí hauria d’haver anat a la Panadella, per exemple, que està a més de cinc quilòmetres de distància.
Preservar els oficis tradicionals i l’artesania alimentària és un dels objectius del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural dins de l’Estratègia Alimentària de Catalunya. Per això ha impulsat, per primera vegada, un ajut per garantir el relleu generacional dels negocis d’artesania alimentària. Forners, pastissers, xurrers, carnissers, cansaladers, xarcuters i formatgers són oficis en risc de pèrdua, i tant el departament com els gremis treballen per fomentar la seva continuïtat a través de diferents estratègies.
L’ajut subvenciona el traspàs del negoci; formació; assessorament i mentoria, i també permet adequar el local i adquirir-ne nova maquinària. En la primera edició, nou persones s’han beneficiat de l’ajut, i ara es treballa en les noves convocatòries i a fomentar-ne la difusió. Segons Joan Godia, director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia, “ens hem reunit amb els gremis per fer més difusió, afavorir que la gent es pugui preparar millor per a la pròxima convocatòria i cercar gent interessada a fer el relleu. Són negocis que permeten viure a la gent”.
En declaracions a EL TRIANGLE, Joan Godia, afirma que “si no hi ha relleu en els negocis d’artesania alimentària, els pobles perden el servei d’uns negocis que són rendibles” i això afavoreix el despoblament a les zones rurals. “Tanquen el negoci i aquí s’ha acabat. Això ens preocupa a tots. Si en un poble només hi ha un pastisser o un carnisser i plega, un servei menys que hi ha. Ens interessa que no en plegui cap. Com a exemple, la meva sogra de 85 anys ja no pot comprar determinats productes artesanals al seu poble, i què ha de fer? El poble més proper és Balaguer, i té dificultats de mobilitat”.
Aquest mateix debat el va tenir Gomà quan els seus pares li van dir que es jubilaven i deixaven de gestionar el negoci familiar: el Forn Gomà de Sant Guim de Freixenet. En declaracions a EL TRIANGLE, en Xavier explica que “va ser una decisió molt complicada”. Al poble li preguntaven: “Què faràs? Seguiràs al forn?”. Ell, en aquell moment, “estava molt bé al Consell Esportiu de la Segarra”, però a la vegada, li agradava molt l’obrador, on s’havia criat i format des de ben petit. Sempre havia vist els seus avis i els seus pares al forn. Després d’un intens debat amb la seva dona, van pensar “si tanquem el forn, no el tornarem a obrir mai més. I si trio provar-ho uns anys i veure com funciona…? Ho provarem”.
I així va ser. En Xavier porta el forn des del gener d’aquest any i ara ha decidit renovar la botiga, comprar maquinària nova i millorar la seva formació i la producció del pa, gràcies a l’ajut del departament. A diferència del seu pare, “he volgut diferenciar-me més de la indústria del pa, fent massa mare de cultiu, buscant farines més ecològiques i més integrals i fomentant una forma més artesanal de treball buscant blats més antics, com l’espelta”. Ha tingut molt suport del Gremi de Forners de Lleida, on ha rebut formació i assessorament en la gestió de l’obrador.
Un dels aspectes de l’ajut que més valora és poder gaudir d’un servei de mentoria. Gràcies a la persona que ha escollit, està rebent suport per millorar els productes que posa a la venda: “M’ajuda en els productes, com treballar millor l’espelta, com arribar més enllà”. Explica que “abans tenia clientela molt local de masies i pobles petits de la vora”. I que ara, després de tots els canvis que ha fet, “gràcies als productes amb massa mare de cultiu, l’espelta integral o altres, ve gent de Cervera, gent d’Igualada…”. Té algun client que ve el divendres, agafa quatre quilos de pa i carrega. I això, segons diu en Xavier, “ens dona molta vida.”
Una altra de les novetats de la nova etapa és la bona resposta al recent perfil d’Instagram del Forn Gomà. “Al·lucino. Penjar qualsevol cosa, vol dir que s’acaba. Si penjo alguna cosa que estic fent, si al migdia no n’he fet prou quantitat, s’acaba. La gent ve i diu: he vist que feies això, me’n poses un parell? Estan molt al cas”.
Una de les condicions per accedir a l’ajut és adquirir la condició de mestre artesà. Serà el primer de la seva família que adquirirà aquest reconeixement, ja que ni els seus avis ni els pares l’havien tingut. Segons el seu parer, “em donarà un plus de qualitat”, i és un atractiu per a la nova clientela.
