Una Catalunya independent necessitaria un exèrcit format per 20.500 soldats i hauria de comptar amb 80 tancs, dues fragates, quatre submarins i 70 avions de combat, entre ells 30 F16. Aquestes són algunes de les dades incloses en l’informe “La defensa d’una Catalunya independent” escrit pel coronel retirat irlandès Dorcha Lee i difós per la Societat d’Estudis Militars (SEM). L’informe de Lee és l’actualització d’un que ja va fer el 2018. Aleshores va xifrar la quantitat de soldats necessaris per tenir un exèrcit català competitiu en 24.000.
Dorcha Lee va presentar la posada al dia del seu estudi en un acte que es va celebrar a la Universitat Pompeu Fabra, el 17 de maig, organitzat pel SEM, la FENEC i Nosaltres Sols. La FNEC va ser fundada el 1932 i defensa que “la independència de Catalunya és l’únic mitjà per assolir la plenitud nacional que necessita el país”. Nosaltres Sols recupera el nom de l’organització fundada el 1931, que tenia un braç paramilitar i que va ser acusada d’estar a prop dels plantejaments de Hitler.
Lee afirma que “en l’actualitat, és impossible que cap nació garanteixi la defensa total. Per aquesta raó, gairebé totes les polítiques nacionals de defensa es basen, d’una manera o una altra, en el principi de dissuasió. El principi de dissuasió es basa en que una nació tingui capacitats militars suficients per fer que sigui massa costós per a un enemic atacar-la. L’objectiu és, en la mesura que sigui possible, dissuadir una agressió armada contra Catalunya”. No especula en el seu informe, però, sobre qui podria dur a terme aquesta agressió armada.
Els soldats catalans es repartirien, segons ell, en 14.500 de l’exèrcit de Terra, 3.500 al de Marina i 2.500 al d’Aire. D’aquests 20.500 soldats, 14.000 serien regulars i els altres 6.500, reservistes. Aquesta força militar comptaria amb batallons d’infanteria, de tancs, d’artilleria o una companyia de guerra cibernètica. Lee no creu, però, que Catalunya necessiti un portaavions per defensar-se. Recomana, això sí, que es disposi de vaixells de guerra que puguin transportar helicòpters. “Les Forces de Defensa de Catalunya necessitaran comptar amb un Estat Major General i una caserna general de les Forces de Defensa Conjuntes. El Cap de l’Estat Major de les Forces de Defensa ha d’informar directament al conseller o ministre de Defensa”, escriu el coronel irlandès al seu informe.
La Societat d’Estudis Militars va néixer com la branca sectorial de Defensa de l’Assemblea Nacional Catalana però en va ser separada, el 2014 després de la polèmica que es va crear arran de la publicació del seu document “Dimensionament de les Forces de Defensa de Catalunya: la Força Naval”. La SEM va continuar existint com una entitat autònoma amb l’objectiu de treballar “vers l’assoliment d’una estructura d’Estat fonamental per la salvaguarda de la vida, la llibertat i el benestar de la ciutadania, com és una política de defensa equiparable a la d’estats del nostre entorn, per a la futura Catalunya independent”. El seu president, Pol Molas, ha estat convidat com analista de conflictes a diversos programes de Catalunya Ràdio, TV3 i RAC1. També ha publicat articles al diari Ara. El secretari de l’entitat, Daniel Soler, intervé així mateix a mitjans de comunicació. En una entrevista a tots dos que els van fer a TV Berguedà van afirmar que “intentem estudiar i divulgar les polítiques de defensa des d’un punt de vista català al servei de l’interès nacional de Catalunya”.