Els últims camins del cas Negreira poden suggerir més confusió i misteri pel fet que la investigació, que sembla conscienciosa, ha donat informacions noves i importants, encara que esbiaixades i parcials. La primera de les novetats es refereix a la incorporació de Javier Enríquez, el fill de l’excol·legiat epicentre de l’escàndol, com a investigat a la causa. Aquesta era una decisió que segurament es va haver de consumar força abans a la vista el seu triple paper, d’una banda, com a accionista i administrador de les empreses destinatàries dels pagaments del Barça; de l’altra, com aquest estrany acompanyant dels àrbitres al Camp Nou i al Miniestadi sense que ningú el vinculés mai com a proveïdor del club i, finalment, en qualitat de protagonista d’aquesta duplicitat de pagaments que, amb Bartomeu de president, rebia directament de Josep Contreras, que alhora facturava al club el doble del que liquidava a Javier Enríquez pels seus serveis.
Una altra informació molt confidencial que cita fonts judicials, encara que la investigació segueixi sota secret de sumari, ha destacat que la fiscalia va afegir el delicte de blanqueig de diners sota la sospita i indicis que els diners del Barça sortien i tornaven al club en forma de cobraments de diferents persones vinculades al que la Guàrdia Civil ja ha descrit com a ‘Entramat Negreira’. Així ho va explicar la cadena COPE com una novetat processal destacada si bé sona a fet aïllat respecte del conjunt del sumari, ja que no se sap si exactament aquest circuit de diners, que no arribaria mai a l’entorn arbitral, fa referència a la totalitat dels pagaments en el temps, des del 2001 al 2018, o només a aquest període últim del qual es té constància de les refacturacions indirectes de Josep Contreras al club.
Aquest és un tram de complicada comprensió pel fet que els pagaments al pare, José María Enríquez Negreira, corrien en paral·lel. En aquest supòsit tindria sentit que, davant d’un possible blanqueig de diners per mitjà de Contreras i de les factures doblades, Javier Enríquez hagi estat encausat després d’especular-se que gràcies al seu testimoniatge davant Hisenda, la seva col·laboració amb la Fiscalia i l’existència real d’informes arbitrals hauria estat premiat amb aquesta no imputació.
Per aquesta mateixa raó, perquè fins ara no s’ha pogut aclarir ni justificar el motiu i l’objectiu d’aquests més de set milions canalitzats des del Barça al compte d’Enríquez Negreira i família, el tribunal no ha accedit a la petició de l’àrea legal de Laporta d’intentar que el Barça aparegués també com a víctima i part perjudicada en el cas, especialment assenyalant aquest contuberni misteriós entre Josep Contreras i Javier Enríquez. Ni la Fiscalia ni la jutgessa han ‘comprat’ aquest relat de Laporta que, lluny de desaparèixer, s’ha convertit també en un objecte central de la investigació, ja que la magistrada ha ordenat aclarir l’origen i la continuïtat de la generosa facturació blaugrana des dels temps de Joan Gaspart, 2001, i de Joan Laporta a partir del 2003 i fins al 2010, encara que des del punt de vista penal qualsevol delicte hauria prescrit. Amb el resultat d’aquesta investigació la jutgessa pretén demostrar i consolidar, si així es confirma, el càrrec de delicte ‘continuat’. Gaspart i Laporta no podran ser condemnats en cap cas, però sí que constaran en el relat judicial, el que sigui, en què es basarà l’absolució o la sentència quan finalitzi el procés i el pertinent judici.
També es dona per fet que la jutgessa vol ampliar el nombre d’investigats vinculats al FC Barcelona després de cridar a declarar una dotzena aproximada d’exdirectius i executius de diferents èpoques. Per analogia i per lògica, si de l’etapa de Bartomeu han estat inclosos l’ex CEO Òscar Grau i el director d’esports Albert Solé, tindria sentit que alts càrrecs executius de l’etapa de Sandro Rosell, l’altre president investigat, també fossin citats, primer a declarar i més tard a formar part d’aquesta llista d’encausats com l’exdirector general, Antoni Rossich, i potser algun director de futbol com ho va ser Andoni Zubizarreta, o algú més de l’aparell administratiu-tècnic de l’àrea de futbol professional. El gran enigma ara rau a conèixer qui poden ser els altres personatges de la llista de la magistrada si es dona per bona aquesta notícia sobre l’ampliació del nombre d’imputats ben aviat.
Una altra de les actualitzacions del cas passa per la determinació de la jutgessa de no demorar diligències i actuar al més aviat possible. En aquest sentit, ha orientat la Guàrdia Civil, responsable de l’informe històric sol·licitat, perquè estigui conclòs d’aquí a dos mesos. A Laporta li ha sortit malament, o inclús pitjor del que es podia esperar, la jugada d’intentar convertir-se en part perjudicada per poder actuar contra Rosell o contra Bartomeu. La resposta no només ha estat negativa, sinó que ha ampliat i retrocedit les seves indagacions en el temps per disposar de la seqüència completa del cas. I en aquesta fotografia Laporta apareixerà com el president que va augmentar les retribucions a Negreira a mig milió anual i la va consolidar a partir del 2005, quatre anys després del primer pagament registrat, directe del club a Negreira, per ordre de Joan Gaspart que no va tenir continuïtat.
Laporta només ha pogut moure alguns fils mediàtics després que l’excomissari José Luis Villarejo, en una de les seves declaracions, hagués al·ludit a un embolic de futbol i d’àrbitres que al seu dia implicava el Barcelona i el Reial Madrid, motiu pel qual no es va investigar ni interessar a les clavegueres de l’estat. El veterà periodista José María García, interrogat sobre aquest assumpte, s’ha limitat a un breu comentari: “Això ha passat tota la vida, però… a qui se li acudeix fer factures i deixar-ho tot per escrit?”. En qualsevol cas, les anotacions i la participació de Villarejo en assumptes propis del futbol, com s’ha demostrat, han estat marcades per un profund desconeixement de noms, situacions i tempos.
