Espanya és el país del món amb més ingesta de substàncies ansiolítiques i sedants

La pastilla s’ha normalitzat per resoldre el malestar emocional

La preocupació, la irritabilitat, les dificultats per dormir i l’ansietat han crescut en el darrer any entre les famílies, segons el XII Baròmetre de la Família, que elabora la Confederació de Salut Mental d’Espanya. Les dificultats econòmiques són la causa principal d’aquest malestar emocional, i la població ha intentat abordar l’augment de l’ansietat amb ajuda psicològica o psiquiàtrica, o bé consumint algun ansiolític. Segons el Baròmetre, l’opció que més ha augmentat en el darrer any ha estat l’ús de l’ansiolític, i el grup d’edat de 18 a 29 anys on es registra l’increment més gran.L’enquesta de la Confederació de Salut Mental confirma que un gran gruix de la població utilitza el fàrmac, com a primera opció, per poder fer front a situacions quotidianes preocupants o angoixants.

Segons dades de la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents ­(JIFE), Espanya és el país del món que més consumeix benzodiazepines, un medicament que es recepta pel seu efecte ansiolític, hipnòtic i relaxant muscular. L’any 2020 se’n van consumir a Espanya 110 dosis diàries per cada mil habitants, quan països com Portugal o Bèlgica estan per sota de les 90 dosis diàries. Alemanya és el país més allunyat a la realitat espanyola, amb un consum de benzodiazepines del 0,04, una xifra 2.750 vegades inferior a la nostra.

Tot i que la pandèmia i la situació econòmica han incidit en un consum més alt d’ansiolítics, hipnòtics i sedants, la realitat és que el seu ús creix de manera significativa des de fa anys. Dades de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris evidencien que el consum d’ansiolítics s’ha doblat en la darrera dècada, amb un creixement molt important entre els anys 2019 i 2022. El consum d’hipnòtics i sedants també registra un creixement sostingut des del 2012 fins a l’actualitat. Pel que fa als principis actius més consumits segons l’Agència, el Lorazepam, el Lormetazepam i l’Alprazolam lideren el rànquing dels psicofàrmacs.

En declaracions a EL TRIANGLE, la presidenta de l’Associació Catalana de Psicòlegs Clínics i Residents (ACAPIR), Paola Punsoda Puche, manifesta que “s’ha normalitzat molt al nostre país el tractament farmacològic. Tinc un malestar emocional i la solució és un fàrmac. Però, això no passa amb la pastilla, es manté l’ansietat, i no es resol el problema”. Per Paola Punsoda, la nostra societat tendeix a evitar el malestar emocional, i això no és real perquè les persones s’han de poder sentir tristes o ansioses. “La tendència a evitar el malestar no és gens saludable”, segons la psicòloga clínica. I són, precisament, les dones les que més pateixen aquesta simptomatologia.

Segons Punsoda, “les dones manifestem el malestar de manera diferent que els homes. Elles ho fan a través de l’ansietat o la depressió, mentre que els homes tendeixen a abordar aquests problemes a través de l’alcohol o altres opcions”. “Tenim molt a fer per canviar aquesta situació i cal acompanyar més les famílies i ser una societat més cooperativa i més solidària”, manifesta la psicòloga clínica.

És per aquest motiu que la primera opció davant d’uns primers símptomes d’ansietat és buscar ajuda professional. Es tracta d’aprendre a buscar estratègies pròpies per autoregular-se i poder aguantar un nivell d’ansietat durant un temps, i a poc a poc acabarà baixant. “Afrontes les pors de forma progressiva i van disminuint”, segons l’experiència de Paola Punsoda. Si s’aprèn a identificar els senyals quan arriba un moment d’ansietat, es pot aconseguir una autoregulació emocional i un discurs intern de contenció emocional. Com a professional de la psicologia, defensa que “sempre és millor sense fàrmac, per evitar el missatge de ‘jo no puc’ o ‘això és massa per a mi’. No és cert. Sempre es pot i podem amb l’ansietat”.

La directora de la farmàcia Torreblanca de Sant Joan Despí, Rosa Puig, també considera que és “important que a cada estadi de la persona, aquesta pugui estar acompanyada del professional que pertoca. En el primer estadi de l’ansietat, es pot avançar amb psicoteràpia i també amb teràpies naturals abans d’arribar als ansiolítics”. En cas de necessitar aquest suport químic, Rosa Puig alerta que aquest tipus de fàrmacs s’han de pautar molt bé i s’han de despautar amb molta cura. “No és com un antibiòtic”, que es pot deixar de cop, destaca.

El temps de prescripció també és un element rellevant, perquè cal fer-ne una revisió professional cada tres o sis mesos i veure si es pot reduir la dosi, anar eliminant-la o bé tornar a teràpies menys químiques com la fitoteràpia o els complements alimentaris. Entre els productes alternatius, la farmacèutica Rosa Puig destaca els aminoàcids com el triptòfan, amb efecte tranquil·litzant i antidepressiu; la planta ashwagandha, que esdevé eficaç per abaixar l’estrès, o bé altres plantes com la valeriana, la passiflora o la rosella de Califòrnia.

És cert que, en un primer nivell, l’acompanyament que es pot fer des de les farmàcies pot ajudar molt la persona amb malestar emocional. Però, “quan el símptoma persisteix o puja el graó, cal anar al metge per valorar la prescripció dels ansiolítics durant un cert temps”, com indica Rosa Puig. “Sort en tenim, perquè tota la família de psicofàrmacs ha salvat vides en situacions límit, com poden ser els suïcidis. Pots salvar aquestes vides amb un bon seguiment psiquiàtric i un bon acompanyament a la farmacologia. Es tracta d’analitzar professionalment cas per cas perquè la persona guanyi salut”, afegeix.

PODEU LLEGIR L’ARTICLE SENCER A EL TRIANGLE, EN L’EDICIÓ EN PAPER Nº 1.533 

(Visited 172 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari