El magnat propietari de Wagner, Yevgani Prigozhin ha anunciat la victòria a Bakhmut després d’una batalla que ha durat 224 dies i que, segons fonts occidentals, ha costat la vida, o provocat ferides serioses a entre 20.000 i 30.000 soldats russos i, probablement, a un nombre similar de militars ucraïnesos. Molta sang per un terreny sense cap mena de valor estratègic, però ric en mines de guix i de sal.
Unes mines que van despertar la cobdícia de Prigozhin, fins el punt que el 6 de gener va trencar una poc creïble treva decretada per Putin amb motiu del Nadal ortodox per fer-se amb aquesta ciutat. Controlar Bakhmut significa controlar les seves mines i les mines són la base del negoci de Wagner i també de la seva influència al Kremlin.
Un negoci miner que va cristal·litzar a l’Àfrica, aprofitant que governs, com recentment el de Mali, han decidit trencar l’aliança amb França i expulsat el seu exèrcit per combatre els islamistes que es mouen pel Sahel i substituir-lo pels mercenaris de Wagner. Avui la companyia també està present a països com Burkina Faso, Eritrea, Guinea Conakry, la República Centreafricana, on té forts interessos en els seus recursos naturals, i se sospita de les seves pretensions colpistes al Txad. També està present a Líbia, on els seus homes han donat suport sobre el terreny a la facció liderada per Jalifa Haftar per garantir la seguretat dels ports de Tobruk i Derna amb la finalitat de fer-se amb la indústria energètica del país i controlar el flux del petroli cap el sud d’Europa.
Però la nina dels seus ulls és Sudan, on va aterrar el 2017, quan el règim islamista d’Omar al-Bashir va intentar apuntalar el seu poder a través d’una aliança amb Putin. Va ser el moment en què empreses com M. Invest i Meroe Gold, ambdues controlades per Prigozhin, van desembarcar al país africà per explotar les seves mines d’or i metalls rars. Quan l’any 2019 es van produir un seguit de revoltes prodemocràtiques a Sudan, els mercenaris de Wagner van participar com a forces de xoc d’al-Bashir, però aquest suport no va ser suficient.
Bashir va caure i el seu successor, Abdel Fatta al-Burhan, malgrat marcar les distàncies amb Prigozhin, va fer els ulls grossos davant l’espoli dels recursos miners del tercer productor africà d’or. Un or que volava de forma clandestina a Síria, on Wagner protegeix les refineries de petroli de Bashir al Asad a canvi d’una part dels seus guanys, o directament cap a Moscou. Un contraban que ha fet possible una acumulació de recursos que ha contribuït poderosament a que l’economia russa aguanti amb dignitat el boicot econòmic d’Occident.
La cosa va canviar al febrer de l’any passat, pocs dies després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, quan duaners de l’aeroport de Khartum van aturar un avió amb un carregament de galetes, producte que el país africà no sol exportar. En obrir les capses es va trobar un tona d’or a punt de sortir il·legalment del país. Avui Wagner té un paper important dins les forces que s’han revoltat contra el govern sudanès, sobretot a Darfur, on estan les empreses productores d’or.
Aquest or que arribava de forma abundosa a Moscou i les seves gestes a Ucraïna han enfortit el favor que Putin sempre ha dispensat Prigozhin, fins el punt que s’ha atrevit a enfrontar-se amb el governador de Sant Petersburg i, també, amb el ministre de defensa, Sergei Shoigú i el cap de l’Estat Major de l’exèrcit, Valeri Guerasimov.
El seu creixent protagonisme polític a un país propens a les caigudes per la finestra dels oligarques que despunten massa ha aixecat especulacions sobre les seves ambicions. Putin exerceix un lideratge sòlid, el seu lloc no perilla, però es fa gran i moltes veus asseguren que està malalt. Alguns dels membres del seu cercle més proper, que recorden com Putin va desfer-se de les persones de l’entorn de Ieltsin que el van portar al poder, comencen a pensar en el seu futur.
Així, personatges com Iuri Kovalchuk, conegut com el banquer personal de Putin i amb una gran influència sobre el sàtrapa del Kremlin, ofereixen el seu suport a un Prigozhin que, a la manera de Trump, acusa de corrupció als polítics de l’establishment rus mentre intenta ocupar l’espai polític del nacionalisme reaccionari i conservador que la mort de Vladimir Zhirinovski, fundador del Partit Liberal Democràtic, va deixar vacant. Amb aquest propòsit estaria intentant fer-se amb el control del partit Rússia Justa, que avui compta amb 27 escons a la Duma.
