28M i 23J. Hem vingut a aquest món a patir

Després del 28M el 23J. Ens ho ha organitzat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després de valorar els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques del passat diumenge. Sempre m’ha estranyat que hi hagi governs que avancin eleccions quan pinten bastos per ells. Semblaria més normal que ho fessin quan els bufa el vent de cara i preveuen que obtindran bons resultats. Hi ha uns quants exemples de governs que avancen eleccions preveient que això beneficiarà els seus interessos i després se n’han penedit. “En moments excepcionals, decisions excepcionals”, va dir l’aleshores president de la Generalitat Artur Mas per avançar la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya. Pensava que la seva candidatura obtindria la majoria absoluta i va perdre 12 diputats.

Què passarà ara amb les eleccions que Sánchez ens ha col·locat el 23 de juliol? Als socialistes catalans el que els convindria ara són unes eleccions al Parlament després de guanyar les municipals del dia 28. Però al conjunt d’Espanya el PSOE perdrà un munt d’alcaldies importants i comunitats autònomes com a conseqüència d’aquestes eleccions. És Sánchez un suïcida que té ganes de passar a l’oposició i entregar a Alberto Núñez Feijóo la presidència del govern espanyol i la de la Comissió Europea el segon semestre d’aquest 2023?

El PP ha obtingut uns 800.000 vots més que el PSOE en aquests comicis. És una distància que se suposa que els socialistes confien a retallar i superar d’aquí a menys de dos mesos. Però a Espanya no governa el partit que té més vots sinó el que aconsegueix mobilitzar la majoria dels diputats elegits al Congrés. Per tant, caldrà veure qui aconsegueix aquesta majoria: PP i Vox per una banda o el PSOE i els seus suports parlamentaris per l’altre. Els suports parlamentaris del PSOE en aquest darrer mandat han estat Unidas Podemos i diversos grups nacionalistes i independentistes, sobretot bascos i catalans. Unidas Podemos s’ha enfonsat en aquests comicis.

Yolanda Díaz la vareta màgica per salvar la majoria d’esquerres al Congrés? No l’ha tingut per aconseguir que Ada Colau fos la candidata més votada a les eleccions a l’alcaldia de Barcelona.

ERC ha patit una forta garrotada electoral. Ha perdut uns 300.000 vots. La seva opció pel diàleg i el suport al govern espanyol li ha passat aquesta factura. Farà això que es repensi aquesta política i torni al bàndol del mal, a fer companyia a l’independentisme intransigent de Puigdemont i companyia? Junts s’ha quedat tal com estava fa quatre anys i, a sobre i quasi de rebot, potser col·loca Xavier Trias d’alcalde de Barcelona.

Els que aposten per allò de “com pitjor, millor”, confiant que un govern PP-Vox a Madrid potenciï les aspiracions independentistes a Catalunya, es freguen les mans.

Hem vingut a aquest món a patir.

I la setmana que ve parlarem de TV3, com deia La Codorniz.

(Visited 63 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari