L’error no sempre està allunyat de les nostres decisions. Ni a nivell públic ni a esferes més personals. Fiquem la pota amb freqüència, fins i tot en temes bàsics, elementals. Qui estigui lliure d’errors que llenci la primera pedra. No hi haurà pedregada.
La coordinadora, els responsables de Literal 2023, podrien haver esmenat el seu error, la seva pèssima decisió. ¡Aquí és res vetar-censurar una editorial de llarguíssima trajectòria d’esquerra com El Viejo Topo en una trobada que és Fira, així s’afirma, del llibre alternatiu! N’hi hauria hagut prou d’analitzar novament la situació, allunyar-se de tot sectarisme, sospesar les raons de l’editorial vetada, adonar-se que censurar recorda paradigmes i temps afortunadament superats, demanar disculpes, rectificar (que és de savis), parlar amb l’editorial implicada i obrir les portes, amb la presència del Topo i de les altres editorials afins i amigues, els 20 i 21 de maig a Barcelona. Fins i tot, per què no, organitzar un debat a la Fira on tots poguessin explicar els seus dubtes, crítiques i raons.
Però no ha estat així, ni, em temo, serà així. No hi ha cap propòsit d’esmena. Més encara. Conec casos de companys que han escrit a la coordinadora de Literal (de fet la persona que assumeix la coordinació no va estar d’acord amb el veto!) demanant una explicació de què ha passat -per què s’ha vetat una editorial de clar i reconegut segell anticapitalista?- i han obtingut el silenci administratiu per resposta. Ni tan sols un “li responem ben aviat”, o un “gràcies per les seves observacions, ens ho pensarem un cop més”. Res, la callada per resposta. Un no dir que amaga potser un “no molesteu”, un “estem molt segurs del que fem, nosaltres no vacil·lem”.
La situació, que té nombroses derivades politicoculturals, obliga a plantejar-se arestes que haurien de ser bàsiques: Com es prenen les decisions en una trobada d’aquestes característiques? Qui les prèn? A qui representen? Quins arguments es van esgrimir a la discussió sobre el veto? Hi ha acta pública de tot això? Per què una editorial com Tigre de paper té tant de poder en les decisions que pren Literal 2023? Les editorials que participaran a la Fira estan informades del que ha passat? Estan d’acord amb la censura? Quan s’informarà la ciutadania de tot això? S’obriran les portes de Literal 2023 sense cap explicació?
S’ha assenyalat que una de les raons donades és la publicació per El Viejo Topo de l’obra de Diego Fusaro, a qui s’acusa de mantenir posicions reaccionàries en determinats temes i intervenir o parlar en llocs no gaire recomanables. Una Fira alternativa, se sosté, no ha de permetre la presència d’una editorial que edita algú així. Però el Topo no ha editat “les posicions polítiques” puntuals de Fusaro ni fa apologia dels llocs que visita. S’ha limitat a editar una part de la seva obra, llibres com ara: La farmàcia d’Epicur, El nou ordre eròtic, Filosofia i esperança, Marx i el nou atomisme grec, Encara Marx, L’espectre que retorna i Marx idealista. Per a una lectura herètica del materialisme històric. Una editorial és culpable d’alguna cosa per editar llibres d’un filòsof arrelat a la tradició marxista (i crec que a Fichte i potser a Hegel? De què pot ser culpable?
Les raons no donades sembla que se centren, per una banda, en les crítiques del Viejo Topo al processisme i el nacional-secessionisme (i a la publicació d’autors que han discutit la cosmovisió que alimenta aquesta ideologia i aquesta praxi política), i, per una altra, en articles crítics a la revista amb el que sol anomenar-se esquerra woke, esquerra progre, esquerra identitària, o com es vulgui dir. Però aquestes raons no donades, no són pròpiament raons, sinó senseraons. Què d’alternatiu té una Fira del llibre alternatiu on es veta una editorial per publicar llibres o articles contraris al nacionalisme identitari i determinades posicions d’esquerra?
El veto de posicions amb què no es combrega no té res a veure amb el pensament crític i emancipador. És una altra cosa: sectarisme, dogmatisme, demostració de comandament autoritari, cultura de la cancel·lació. Res a veure amb els valors essencials de les tradicions emancipatòries.
PS: Per si volguéssiu adherir-vos a un manifest on es critica el veto feu-ho aquí
