Els socis del FC Barcelona s’han de començar a familiaritzar amb Intermoney, una societat creada pels inversors de l’Espai Barça que, d’acord amb el pla de finançament signat per Joan Laporta recentment amb Goldman Sachs i JP Morgan com a principals socis, esdevindrà un instrument financer que té previst cotitzar a la Borsa de Viena, segons algunes informacions força precises. Intermoney s’ha convertit des d’ara en l’encarregat de “passar els drets sobre els ingressos econòmics a tercers inversors per aconseguir la liquiditat necessària per al desenvolupament dels objectius esportius”.
Aquesta operació consisteix a monetitzar aquests beneficis teòrics que produirà el nou estadi blaugrana en un fons de titulització, tecnicisme que es fa servir per convertir aquestes expectatives sobre determinats actius de l’entitat en valors susceptibles de ser comercialitzats en un mercat d’inversors qualificat, com és el de la capital austríaca que, segons sembla, s’ha posat de moda. Les expectatives se centren a aconseguir recuperar la inversió amb aquest tipus d’enginyeria financera borsària que, a efectes del model de propietat del club blaugrana, ja afecta molt més del que admet i explica la directiva de Laporta.
D’acord amb el relat de mitjans especialitzats, “per garantir el pagament d’aquest deute, el club vol valorar i monetitzar de manera anticipada els ingressos futurs que generi l’Espai Barça i, especialment, el nou Spotify Camp Nou, les obres del qual han estat contractades amb l’empresa turca Limak Construction”.
L’actiu del club que conforma aquest anomenat fons de titulització és la suma de la generació de caixa de la futura instal·lació, que inclou els abonaments dels socis, el taquillatge afegit de totes les competicions, les zones VIP, la restauració en general, els ingressos del museu del club, lloguer i usos dels aparcaments i els beneficis d’altres esdeveniments susceptibles de celebrar-se a l’Spotify Camp Nou quan estigui acabat.
Es calcula que el total d’aquest fons de titulització podria assolir un valor de 250 milions d’euros, ja que una part d’aquests ingressos es reserva per al FC Barcelona fins a tornar el préstec, probablement d’aquí a 24 anys. En els seus comptes, els ingressos d’explotació de l’estadi seran de 350 milions, el doble del volum actual, dels quals els 100 milions primers no surten del club i la resta, 250 milions, quedarà a les mans del fons (Intermoney), disposant d’aquests 250 milions anuals de garantia, “una xifra que es considera prou per atraure l’interès d’inversors corporatius”.
Els experts d’aquesta nova companyia conclouen que registrar aquesta titulització barcelonista a la Borsa de Viena, dins del segment de societats singulars que el mercat de valors austríac ha obert a inversors qualificats, és la millor oportunitat de negoci, ja que ja està atraient força moviment.
Es miri com es miri, es tracta de la sortida a borsa, encara que es pugui entendre que de forma indirecta, d’una part de la marca Barça, que serà una realitat quan “la gestora del fons resolgui les autoritzacions oportunes dels reguladors internacionals”. Alguns observadors sostenen que aquesta operació dissipa els dubtes que, a causa de la fragilitat de l’economia blaugrana, la inflació i l’impacte del cas Negreira, havien posat ombres sobre la seva viabilitat. Altres, en canvi, destaquen que aquesta solució confirma precisament que la directiva ha transgredit algunes de les línies vermelles sobre la gestió d’aquests actius si, com se sospita, Intermoney pot intervenir en l’explotació imposant les quotes d’abonats i els preus al menjar i beguda, places VIP o el museu. De moment, aquest repartiment de 100 milions per al club i la resta per al fons suposa un canvi respecte de l’estructura d’ingressos explicada fa unes setmanes pel vicepresident econòmic Eduard Romeu, que ja va sonar estranya i tan poc aclaridora i precisa, com aquesta mentidera afirmació sobre la inclusió del nou Palau Blaugrana en la destinació dels 1.450 milions de préstec per a l’Espai Barça.
Eduard Romeu, personatge poc fiable vist l’embolic que ha armat amb aquesta qüestió, va fer referència a aquests 100 milions primers per al club, després va acotar a 94 milions la quantitat destinada a l’amortització, i va venir a dir d’una manera inconcreta i confosa que el resta fins al total dels ingressos també retornava al club. D’acord amb aquestes informacions, però, aquesta desviació final semblava subjecta a algun tipus de condicionant.
En aquesta línia opaca i borrosa, sobretot pel que fa referència a l’Espai Barça, també s’ha propalat des de la junta un missatge enganyós sobre el grau de confiança dipositat a la institució blaugrana a l’hora de tornar aquest impressionant deute. Per a Laporta i Romeu ha estat la solidesa econòmica actual la que ha superat els obstacles, presumint d’haver tancat l’operació a un tipus d’interès no superior al 5% i amb alguna opció per renegociar la devolució si els mercats financers recuperen en algun moment l’estabilitat.
La visió dels especialistes, per contra, s’allunya força d’aquesta perspectiva, ja que per vèncer la resistència dels inversors, que no veien clara la capacitat de Laporta per afrontar una conjuntura tan complexa, complicada encara més pel trasllat a Montjuïc i l’anticipada venda dels drets de televisió, es va exigir al FC Barcelona el pagament a fons perdut d’una prima de risc de la qual tampoc no se n’ha informat els socis. S’especula que aquesta prima de risc, davant el recel i les vacil·lacions dels inversors, es va tancar amb un percentatge d’entre el 2% i el 3%.
Amb el pas dels dies i les inevitables filtracions sobre el finançament de l’Espai Barça, pot ser que els socis del Barça coneguin finalment la veritable dimensió d’un acord que, per alguna raó gens tranquil·litzadora, la directiva de Joan Laporta no ha volgut explicar tal com és.
