El Govern central ha aprovat recentment els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) que inclouen el golf de Roses com l’únic punt de Catalunya on es podran instal·lar parcs eòlics marins. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic preveu tirar endavant la primera de les subhastes aquest mateix any i a hores d’ara hi ha sis projectes sobre la taula.
El que té els tràmits més avançats és el Tramuntana, amb 33 aerogeneradors i 500 MW de potència. El més gran: el promogut per Cobra, amb una potència de 1.200 MW. A l’altre extrem, l’Albera s’ha convertit en un caramel per als promotors de molins terrestres. Malgrat que inicialment n’hi havia una desena de projectats, però amb la modificació del decret de renovables van decaure i, a hores d’ara, només n’hi ha un en tramitació: el Galatea, que promou Endesa.
Debat electoral
Amb aquest panorama, l’eòlica ha entrat de ple en campanya. Candidats dels municipis afectats ho viuen amb preocupació i demanen poder intervenir en el procés incidint en la decisió final. D’altres s’hi oposen frontalment. La comunitat científica està dividida entre defensors i detractors.
El debat polític electoral a bona part de Catalunya també se centra en la implantació de l’energia fotovoltaica. La Generalitat i Govern central estan tramitant projectes que ocuparien 4.151 hectàrees, que se sumen als 179 que s’han autoritzat des del 2019 i que encara no estan en funcionament.
De fet, només hi ha dos parcs amb un total de sis hectàrees operant des que es va aprovar el decret llei 16/2019, quan es va aixecar la prohibició d’impulsar parcs grans. Diverses iniciatives fotovoltaiques de marcs legals anteriors també continuen en funcionament, però, consultat per l’ACN, el departament de Territori no disposa de dades concretes sobre el nombre de parcs, les localitzacions o les hectàrees que ocupen.
