El mitjà propagandístic del Kremlin ‘Russia Today’ equipara Catalunya amb el Donbass

En un article publicat el febrer, assegura que el territori d’Ucraïna del qual es vol apoderar Putin i el cas català són exemples de països que tenen problemes amb el separatisme

Articles de 'Russia Today' on compara el separatisme rus del Donbass i el de Catalunya i on parla de la supressió del delicte de sedició a Espanya

Russia Today, mitjà de comunicació controlat pel Kremlin i que dona ple suport ala invasió d’Ucraïna, va publicar un article el passat 17 de febrer en què equiparava Catalunya i el Donbass, com a territoris on hi ha discussions separatistes. El Donbass és una regió d’Ucraïna, on el Kremlin dona suport als moviments que se’n volen separar i unir-se a Rússia. Un any abans de la publicació de l’article a Russia Today, tropes russes havien envaït Ucraïna i un dels seus objectius era apoderar-se de tota la regió del Donbass, on des del 2014 en controlava una tercera part. El 23 i el 27 de setembre, Rússia va organitzar referèndums d’annexió a Donetsk, Lugansk, Jerson i Zaporiyia, localitats que formen part del Donbass. Segons mitjans russos, com el propi Russia Today, les votacions van donar entre un 87 % i un 99% de vots favorables a la separació d’Ucraïna. Amb la guerra, Rússia ha aconseguit avenços modestos en el seu control de més zones del Donbass.

L’article de Russia Today es titula “Kosovo, Donbass i Catalunya són exemples famosos, però teniu idea de quants països tenen problemes amb el separatisme?”. “Més de cent governs van reconèixer la independència autoproclamada de Kosovo ara fa 15 anys, però molts d’ells tenen problemes d’aquest tipus”, es llegeix al subtítol. La peça és extensa i inclou fotografies de manifestacions independentistes a Catalunya, Escòcia, Kosovo, Flandes, Còrsega o Macedònia del Nord.

L’apartat de l’article referit a Catalunya comença dient que “si no hi hagués un rei assegut a Madrid que encara unís la major part de la península, la “balcanització” podria haver estat anomenada “iberització”. Afirma que “hi ha més moviments separatistes a Espanya que a cap altre país d’Europa occidental” i s’atreveix a assegurar que “el món sencer és ben conscient del problema de Catalunya”.

Per l’autor de l’article, Georgiy Berezovsky, “fa només cinc anys, l’octubre del 2017, les autoritats locals hi van celebrar un referèndum sobre la independència, que va acabar en fracàs, malgrat que més del 90% dels votants van donar suport a la separació de la regió d’Espanya. Madrid es va negar a reconèixer aquesta expressió de la voluntat popular. A continuació, alguns dels líders del moviment separatista català van ser detinguts, mentre que altres van aconseguir fugir del país. Tanmateix, això gairebé no ha anul·lat el desig dels residents locals”.

Tot seguit, recorda que “a més del tema català, també hi ha el separatisme basc, que, a diferència de la varietat catalana, pren sovint formes més radicals. Els nacionalistes radicals d’ETA (Euskadi Ta Askatasuna – País Basc i Llibertat) van lluitar per la independència d’Espanya i de la corona espanyola durant més de 40 anys, matant 800 persones. El 2018, el grup va anunciar la seva autodissolució, però això no vol dir que el problema hagi desaparegut. Un dels partits més importants de la regió, el Partit Nacionalista Basc, segueix donant suport a la idea de la independència de Madrid”. I segueix: “Espanya està dividida en 17 comunitats autònomes o regions. Encara que no arriba al nivell del separatisme, la idea d’autonomia regional existeix a cadascuna d’elles en un grau o altre. A les eleccions locals, els candidats que demanen més independència i autonomia reuneixen regularment un gran percentatge de vots a Aragó, Andalusia, Castella, Astúries, Cantàbria i Galícia, així com a d’altres comunitats autònomes”.

El reportatge inclou les reflexions d’un analista Timofey Bordachev, presentat com a director de programes del Club Valdai, de Moscou, segons el qual “a nivell mundial, el separatisme és una reacció a la disgregació, la construcció de noves barreres i l’auge del nacionalisme”. I s’acaba amb unes paraules seves: “només hi ha dues maneres de lluitar contra el separatisme: la repressió i les concessions. Sovint, els països utilitzen aquests dos mètodes simultàniament perseguint els activistes de mentalitat separatista, alhora que atorguen a les regions separatistes més autonomia”. Al Donbass, la solució russa ha estat fomentar el separatisme. El Parlament europeu està investigant quin paper va jugar Rússia en el suport a la independència de Catalunya. Russia Today, com es veu, continua jugant-hi a favor.

(Visited 82 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari