La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, és la mà dreta del president, Pere Aragonès. És qui coordina els consellers, és qui fa la “feina bruta” dins i fora de l’executiu i qui evita que sigui Aragonès qui s’embruti les mans amb els temes més delicats. Des que va assumir el càrrec i fins fa poc, se n’havia sortit bé. Era l’apagafocs de capçalera, la negociadora de les coses importants, i se’n sortia. Però de sobte, dos temes l’han fet caure en desgràcia i posar-se a la diana de totes les crítiques. D’una banda, les mesures contra la sequera, el fracàs de la cimera de l’aigua i les cessions a PSC i Junts per a poder pactar propostes. De l’altra, l’escàndol pel caos en les oposicions de funció pública. Ja no és la ‘superconsellera’.
L’entorn de Laura Vilagrà admet que està “molt tocada”. El nefast funcionament de les oposicions que va acabar amb un autèntic escàndol ha suposat per a la consellera “un dels pitjors moments de la seva carrera política”. I és que Vilagrà ha hagut de cessar una directora general amb qui té una bona relació personal i està assumint tota la mala imatge del cas sense veure com se’n podrà sortir de tot.
