El TC anul·la les resolucions del Parlament sobre autodeterminació i monarquia del 2019

La sentència, amb un vot particular, diu que es van vulnerar els drets de Cs perquè ja hi havia jurisprudència contrària

Tribunal Constitucional
Tribunal Constitucional

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat aquest dimecres l’admissió a tràmit per part de la Mesa del Parlament de diverses resolucions a favor de l’autodeterminació i contra la monarquia del juliol del 2019 i ha estimat, així, la demanda d’empara presentada per 32 diputats de Ciutadans (Cs) al Parlament de Catalunya. Els recurrents van al·legar que l’admissió a tràmit d’aquestes propostes, el text de les quals contradeia resolucions anteriors del TC, suposava una vulneració del dret fonamental a l’exercici d’un càrrec representatiu en condicions d’igualtat, ja que els situava com a parlamentaris en la tessitura de no participar en el debat d’aquestes propostes, fent amb això desistiment de les seves funcions, o bé de participar en la sessió coneixent la seva il·licitud.

En la sentència, el tribunal resol el recurs invocant la seva doctrina reiterada en aquesta matèria, i considera que les propostes de resolució que instaven el Parlament a defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya “com a instrument d’accés a la sobirania del conjunt del poble de Catalunya”, “amb o sense l’acord de l’Estat espanyol”, es troben en “frontal contradicció” amb resolucions anteriors del mateix TC. En aquest sentit, recorda la sentència del mateix tribunal del desembre del 2015 que va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de la resolució en què, “a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015” es declarava l’inici del procés de creació d’un Estat català independent, sense supeditar-se entre d’altres a les decisions de l’Estat espanyol, en particular del Constitucional.

Així, el TC assegura que els membres de la Mesa eren conscients dels requeriments que el tribunal els havia dirigit prèviament perquè no tornessin a presentar iniciatives parlamentàries amb el mateix contingut d’aquelles, com també van advertir els diputats de Cs.

Respecte a les resolucions en què es proposava la reprovació del rei Felip VI per la seva “posició i intervenció en el conflicte català” i “l’aposta per l’abolició” de la monarquia, el TC evidencia la contradicció d’ambdues iniciatives amb la sentència del mateix tribunal del juliol del 2019, la qual va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat d’alguns apartats d’una resolució del Parlament de l’11 d’octubre del 2018, que condemnaven el posicionament del rei Felip VI en relació amb l’1-O i s’apostava per l’abolició de la monarquia.

En definitiva, la sentència aprecia que la Mesa del Parlament de Catalunya havia d’haver impedit aquelles iniciatives, i en no fer-ho va lesionar el nucli de la funció representativa dels diputats de Cs, vulnerant així els seus drets fonamentals, cosa que determina l’estimació de la demanda presentada i la nul·litat dels actes expressament impugnats. Únicament es rebutja de ple la pretensió dels recurrents perquè s’anul·lessin també totes les “decisions i actuacions del president del Parlament tendents a fer efectius els acords de la Mesa”, atesa la manca de precisió d’aquesta al·legació. El tribunal recorda que té vetada, d’acord amb la doctrina reiterada, la reconstrucció d’ofici de les demandes de protecció.

La resolució del TC compta amb un vot particular del magistrat Ramón Sáez Valcárcel, que no comparteix la doctrina que aplica la sentència, perquè amplia el contingut del dret fonamental a l’exercici de la funció representativa dels diputats demandants, a qui l’admissió a tràmit de les propostes només obliga a intervenir en el debat. A parer seu, això sacrifica el dret fonamental dels diputats proposants perquè se’ls impedeix sotmetre a deliberació i defensar les seves iniciatives. A més, considera que suposa una tutela inacceptable de la funció parlamentària, en expulsar del debat polític qüestions rellevants com la forma d’Estat, la crítica als actes de la Prefectura de l’Estat i el subjecte de la sobirania, i afecta substancialment el principi democràtic.

(Visited 24 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari