Llibertat d’expressió, no d’insultar

El dia 3 de maig es commemora el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. El va instituir l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1993. És a dir, ara fa just trenta anys. La llibertat de premsa no és el mateix que la llibertat d’expressió, però les associacions que defensen els drets dels periodistes han assumit aquest dia com a jornada de lluita i reflexió internacional sobre els atacs als comunicadors. Reporters sense Fronteres i d’altres entitats defensores dels drets humans aprofiten el 3 de maig per fer balanç dels periodistes repressaliats, empresonats, segrestats o assassinats en l’exercici de la seva feina.

A Catalunya fa anys que vivim una discussió sobre els límits de la llibertat d’expressió. La raó n’és la concepció de l’humor que s’ha apoderat de TV3, on els programes de to humorístic van plens d’insults i expressions d’odi contra tot allò que soni a espanyol o que discrepi de la línia oficial independentista. La direcció de TV3, abans la de Vicent Sanchis i ara la de Sigfrid Gras, justifiquen aquest humor-odi dient que no es poden posar límits a la llibertat d’expressió. I que una cosa és l’humor i una altra, la informació política. Aquesta argumentació va permetre que el programa Zona Franca, el magazine estrella de les nits de la temporada 2022-2023 comencés cada emissió amb el seu conductor cridant “puta nit i bona Espanya”. La broma va durar 56 programes i no va acabar perquè el director de TV3 obligués a aturar aquest despropòsit sinó perquè a un dels col·laboradors de Zona Franca se li va ocórrer fer una gràcia comparant els votants del PSC amb els nazis. Gras va considerar que els límits de l’humor arribaven fins aquí i va acomiadar el col·laborador. Joel Díaz, el presentador que es va permetre el luxe de començar 56 programes insultant Espanya, va dimitir per aquest acomiadament i amb la nova presentadora, Danae Boronat, Zona Franca ha deixat de ser un vehicle d’odi social.

El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) acaba d’exigir les administracions públiques que retirin els seus ajuts als mitjans de comunicació que esdevinguin aparadors de l’odi i els atacs a les comunitats més vulnerables. Ho ha fet arran de l’article “Permís d’armes”, publicat per Enric Vila al mitjà digital ElNacional.cat. En ell, es presentava els marroquins com uns personatges perillosos, que miraven malament els catalans i els agredien. Vila justificava comprar armes per defensar-se’n. I comparava la por que segons ell generen avui els marroquins a la “sensació d’inseguretat visceral que els murcians, els andalusos i la policia produïen en els meus avis i els meus pares abans del desplegament dels Mossos i de la presidència de Montilla”.

No és només el CIC qui reclama que no es derivin diners públics als mitjans que difonen l’odi. La seva reclamació es basa en un comunicat signat, l’octubre del 2021, conjuntament amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya i onze universitats catalanes on s’imparteixen graus de Periodisme i Comunicació.

L’article d’Enric Vila encara és al web d’ElNacional.cat i els vídeos programes farcits d’insults i odi social de Zona Franca i altres programes de TV3 encara es poden veure a la secció “a la carta” del de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Cal defensar el dret a la llibertat d’expressió, no el dret a insultar. I sobretot no donar euros públics als que se’ls gasten finançant l’odi en comptes de l’humor i el bon rotllo.

(Visited 31 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari