El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) ha recordat en un comunicat publicat el passat 5 de maig que “el periodisme no pot incitar l’ús de la violència ni situar-se en posicions xenòfobes ni avalar el discurs de l’odi”. Ho ha fet com a resultat d’unes “reflexions arran de l’article ‘Permís d’armes’, d’Enric Vila, a ElNacional.cat”. Aquest article s’havia publicat dos dies abans al digital que dirigeix José Antich. A més, el CIC recorda la seva exigència que “aquest suposat periodisme no rebi ajudes de diners públics”.
L’organisme que vetlla pel compliment dels principis d’ètica professional periodística continguts al Codi Deontològic aprovat pel Congrés de Periodistes l’any 1992 afirma que no “es pot considerar que el dret a l’opinió i a la llibertat d’expressió pot emparar crides públiques a l’ús d’armes. I més quan aquesta opinió està basada en informacions sense cap garantia de veracitat”. Enric Vila comença l’article amb la conversa amb un jove “que porta una cicatriu que li travessa la cara de banda a banda”. “Li va fer un marroquí en una batalla campal al poble”, explica. Diu que no vol posar nom al seu interlocutor i al poble on es va produir la baralla però escriu que “el cas és prou general perquè soni familiar en altres llocs de la Catalunya interior que eren pràcticament homogenis quan va començar el procés independentista. En els espais bonics i concorreguts del poble l’aire es pot tallar amb un ganivet. Els marroquins van en grup i es miren els catalans amb una barreja de por i desafiament. La seva mirada i el seu llenguatge corporal em fa pensar en escenes que havia vist en algunes zones de Barcelona als anys setanta. Però sobretot em remeten a les històries sobre la FAI que m’explicaven els meus avis -i els avis dels meus amics”.
“Diu que té sort de tenir la violència integrada a la seva vida perquè els marroquins són “canyeros”. “Si veuen que tens por, estàs cardat”, s’explica, suposo que donant a entendre que només respecten el coratge físic i la força bruta”, continua l’article. “El meu corresponsal s’ha tret el permís d’armes (…). No és l’únic català que conec que s’ha tret el permis d’armes el darrer any (…). Mentre la propaganda de l’ANC parlava de controlar el territori, les grans famílies d’empresaris lligades als partits processistes anaven important treballadors de tot el món sense cap control polític”, són altres frases que conté.
Tot seguit, Vila pregunta al seu interlocutor com van viure els marroquins el procés independentista i la resposta que recull en el seu escrit és “Se’n mantenien el marge. De vegades em feia l’efecte que pensaven ‘Si venen els espanyols i en liquiden uns quants, hi haurà més feina per nosaltres’”. I dedueix que “em sembla que ara entenc millor la sensació d’inseguretat visceral que els murcians, els andalusos i la policia produïen en els meus avis i els meus pares abans del desplegament dels Mossos i de la presidència de Montilla”.
“Permís d’armes” acaba així: “Com ja va succeir en el segle passat, el país es va omplint de treballadors que venen de societats violentades per la dictadura i pel despotisme. I em temo que haurem de canviar la nostra relació amb la violència i l’agressivitat, si no volem que la història ens torni a passar per sobre. És una situació molt verinosa i haurem de controlar la por i trobar una combinació de pebrots, intel·ligència i enteniment refinadíssima”.
En la seva reflexió, el CIC fa referència a l’article 12 del Codi Deontològic, que assenyala que “no es pot discriminar cap persona a causa de la seva condició sexual, discapacitat física o mental, creences, origen ètnic, nacionalitat i extracció social. Així mateix, cal evitar expressions vexatòries que puguin incitar a l’odi i a l’ús de la violència. Els periodistes han de ser especialment sensibles amb la diversitat i actuar amb sentit de justícia i respecte a les persones i els grups afectats”. “L’article de ElNacional.cat no té cabuda dins de la legítima crítica política que exerceixen els mitjans des de qualsevol posició i ideologia. Al contrari, creiem i denunciem que l’article és un clar exponent del discurs de l’odi, tal com el defineix la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància”, es llegeix al comunicat del CIC, que acaba fent “una crida a l’Administració perquè aquest suposat periodisme no rebi ajudes de diners públics”, tal i com va aprovar l’octubre del 2021 en una nota firmada també pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i onze universitats que imparteixen estudis de Periodisme i Comunicació a Catalunya.
