Els darrers dos anys van sobrevolar a la premsa diversos noms de gent coneguda i reconeguda que, suposadament, volia ser candidat a l’alcaldia de Barcelona en les properes eleccions del 28 de maig. Però la realitat és més dura del que sembla, la política més complicada, i el sistema de partits més blindat del que alguns creien.
Per al record queda ja la intenció de Santi Vila, exconseller del Govern de l’1-O i dels pocs que no van ser durament condemnats amb presó, de ser alcalde de Barcelona. Va negociar amb el PDeCAT i amb la defenestrada Centrem. Però no va fructificar. Per a la història queda també aquell dia en que Sandro Rosell, empresari i expresident del Barça, va manifestar en públic que volia presentar-se a les eleccions de la ciutat. Les reformes del Codi Penal no van acabar d’afinar del tot i l’exconseller i dirigent d’ERC Raül Romeva, encara segueix inhabilitat, quan en realitat ERC volia que fos candidat a Barcelona i tornés a la política activa. I és que, sovint, encara que alguns ho confonguin, una cosa són els desitjos de cadascú i altra la realitat que els envolta.
