Les possibilitats que Leo Messi torni al Barça i l’entusiasme que sembla provocar entre l’afició barcelonista creixen en un percentatge inversament proporcional a les expectatives sobre el seu rendiment futbolístic a partir d’una edat -Messi farà 36 anys aquest mes de juny- amb què qualsevol esportista veu sensiblement limitades les seves prestacions físiques.
En el cas de Messi és significatiu, per altra banda, que el seu extraordinari talent i les seves habilitats tècniques poden dissimular i compensar la seva evident necessitat de dosificar els esforços que requereix disputar 90 minuts en qualsevol partit de primer nivell, sigui a la League 1 francesa, la Premier o LaLiga, vestit de blaugrana si finalment acaba consumant-se el retorn al Camp Nou -a Montjuïc, en aquest cas-.
La qüestió, com s’ha comprovat, és que Leo pot disputar perfectament una competició de la intensitat i l’exigència d’un Mundial, curta en el temps, si tot l’equip corre i treballa per permetre aportar les seves aptituds més admirades com són la visió de la jugada, la seva insuperable velocitat d’execució i aquest do extraordinari i únic de marcar i assistir amb una efectivitat que cap altre futbolista de la història ha demostrat mai.
Per això, el seu valor al mercat és el que ara mateix li permet tenir sobre la taula diverses ofertes milionàries, una del soccer dels EUA (Inter de Miami), una altra de la lliga d’Aràbia Saudita, la proposta de renovació del PSG i una, molt més baixa que les altres, del FC Barcelona.
Del Barça, a Leo l’atrau sobretot la possibilitat que la seva família recuperi les seves arrels barcelonines i l’estabilitat que va veure trencada i amenaçada traumàticament quan Joan Laporta el va fer fora del club. Les probabilitats de poder recuperar el nivell dels seus millors anys, que han estat els de la millor i més admirada dècada del FC Barcelona, són més aviat baixes per més que el mateix jugador s’esforci i l’equip, amb Xavi Hernández d’entrenador, treballi per explotar aquells minuts d’or que, ben dosificats, encara poden oferir a l’afició barcelonista. L’estadística juga certament en contra i demostra que, amb l’avenç de l’edat, els números de Messi han continuat sent extraordinaris i admirables individualment, com al llarg de la seva carrera, encara que sense el mateix reflex quant a títols de club.
Leo ha acumulat dues Pilota d’Or (2019 i 2021), dos The Best (2019 i 2022), una Copa de Campions (2022), una Bota d’Or (2020 i 2021), dos Pichichi (2020 i 2021), una Copa Amèrica (2021) i un Mundial (2022), posteriorment a la conquesta de la seva última Lliga amb el FC Barcelona que data de la temporada 2018-19, la mateixa que va concloure amb un agre comiat a la Champions, perdent 4-0 a la tornada de les semifinals contra el Liverpool a Anfield i la final de la Copa del Rei (1-0) contra el València a Sevilla. Un balanç que, si es vol comparar, superaria extraordinàriament el de l’equip de Xavi d’aquest any, caigut dues vegades a Europa (Champions i Europa League) i noquejat pel Reial Madrid a les semifinals de la Copa, però que, a diferència de l’estat d’ànim barcelonista d’enguany, convenientment reforçat per una premsa indulgent, generosa i perdonavides, se celebrarà amb magnificència, com si el Barça no l’hagués guanyat mai una Lliga.
A l’impacte de Liverpool, vist com el senyal inequívoc de la decadència del millor equip de futbol de tots els temps, el va seguir el 2-8 contra el Bayern de la temporada següent i la pertinaç sequera, institucionalment tan convulsa, que només va oferir el brot verd de la Copa de Koeman, el primer títol de la generació cridada a ser el relleu amb Pedri, Gavi, Araujo, Nico, Abde, Balde, etcètera. L’estat d’ànim tan entusiasta del Camp Nou actual es deu a l’efecte comprensible del final d’una travessia al desert, que haurà durat quatre anys, i de l’esperançador retorn de l’equip al mateix nivell competitiu a Europa irremeiablement perdut amb el relleu generacional necessari i l’adeu de Messi. Leo, malgrat la seva bomba al Mundial de Qatar, on va exhibir sobretot ofici, experiència, lideratge i el tarannà d’un guanyador en els moments clau, no ha pogut disputar des de fa tres anys els quarts de final de la Champions: no ho va aconseguir amb el Barça en la seva última temporada, ni tampoc no els ha pogut jugar vestit del PSG i envoltat de cracs com Mbappé i Neymar.
Tot i això, en gols i assistències Leo segueix sent el millor del seu equip amb una estadística paradoxal que enfronta el seu rendiment, sublim, encara que amb comptagotes, amb els escassos èxits col·lectius, per més que continuï sent el dominador de la seva lliga.
L’arribada de Messi, que segueix sent complicada i en cap cas imminent, també presenta un factor afegit de reflexió sobre la conveniència d’alinear-lo amb un davanter com Lewandowski, que també jugaria amb una edat de risc (35 anys). El davanter polonès, com Messi, és un gran del futbol mundial que, tot i això, tampoc ha passat dels quarts de final de la Champions les tres últimes temporades, dos amb el Bayern i un altre vestit de blaugrana, sent Bota d’Or dels anys 2021 i 2022.
Així i tot, tant l’entrenador Xavi Hernández com la direcció tècnica, que s’han mostrat partidaris i encantats del retorn de Messi, en cap cas no han donat el menor senyal d’intentar prescindir de Lewandowski. Si acaben jugant plegats serien la dupla atacant amb més edat de la història del Barça, això segur. Caldrà veure si la més eficient.
