Finalment, Joan Laporta ha decidit fer el pas definitiu que sens dubte marcarà la història del FC Barcelona, donant llum verda a un finançament de l’Espai Barça compromès, arriscat i tan amenaçador que ni tan sols els mateixos gurus econòmics del seu entorn han aprovat en les circumstàncies actuals.
Els seus experts no només no combreguen amb la decisió de continuar amb l’Espai Barça, sinó que han avançat una previsió decebedora i inevitable en el sentit que, més aviat que tard, Goldman Sachs i JP Morgan s’acabaran quedant la propietat del FC Barcelona pel deute que serà impossible de retornar.
En la mateixa línia d’opacitat i manca de transparència de l’administració de Laporta, el comunicat d’aquest dilluns anunciant el tancament de l’acord de finançament no aportava dades suficients ni la informació rellevant sobre la veritable dimensió de la tragèdia que espera a un club que ja està econòmicament tocat i pràcticament enfonsat.
El més incongruent d’aquesta agosarada i temerària actuació de Laporta implica portar el club a una conjuntura en què, un cop acabada l’obra i el nou estadi, pugui assolir la màxima explotació. O sigui, en el moment de començar a multiplicar gairebé pel triple els ingressos actuals, entre 150 i 170 milions, fins a aproximadament 350 milions, la part que el club podrà fer servir per a la seva economia ordinària es reduirà a 100 milions. Un sense sentit, ja que l’única finalitat de l’Espai Barça, des del principi, ha estat precisament ampliar l’horitzó dels ingressos a 200 milions més gràcies al millor estadi de futbol del món.
La prioritat dels inversors serà recuperar la forta inversió realitzada a còpia d’una fortíssima càrrega d’interessos i de pagaments altíssims que Laporta ha acceptat a canvi de no comprometre les exigències dels seus directius sobre no oferir com a garanties ni el patrimoni ni la propietat del club. Una elecció que, això no obstant, no evitarà un final semblant si els recursos ordinaris minven i les pèrdues i el deute s’acumulen sense cap altra solució que capitalitzar l’entitat mitjançant la seva transformació en una societat anònima.
Les traces de l’acord aconseguit amb Goldman Sachs, JP Morgan i fins a vint inversors en total no poden ser gaire diferents de les que alguns mitjans amb bones fonts del sector financer han anat divulgant aquestes setmanes amb un primer tram de préstec bancari directe, a tornar en cinc anys, d’uns 450 milions, i després emissions successives de bons en trams de set, nou, vint i vint-i-quatre anys sobre els quals s’apliquessin tipus d’interès oscil·lants entre el 4,5% i 6% d’interès. En conjunt, una operació d’una dimensió excessiva per a les possibilitats del club blaugrana i més enllà dels límits acordats a l’assemblea i al referèndum posterior sobre l’obligació que l’Espai Barça no comprometria l’estabilitat econòmica i els recursos destinats a l’activitat esportiva i competitiva.
Contravenint aquesta directriu, i encara pendent de patir les estretors de l’Espai Barça, Laporta ja ha donat instruccions de reduir substancialment el pressupost de les seccions en un 15% o més, a més d’acordar amb Goldman i la resta una minoració dels ingressos de l’estadi a partir del final de les obres.
No s’estaria complint, per tant, el mandat assembleari en l’àmbit estrictament econòmic sobre les línies vermelles de l’Espai Barça, més enllà d’haver acceptat en el pitjor moment de la conjuntura financera internacional un finançament impossible i uns costos de material i de construcció que, objectivament, desaconsellaven iniciar ara la fase més destacada i cara del projecte.
A l’espera de la màxima informació sobre aquests detalls que Laporta sempre promet i mai no acaba donant, les expectatives són poc optimistes, també sobre la llicència d’obres que continua endarrerint-se i comprometent la celeritat de les obres. El pla és compensar la demora mitjançant la demolició de la tercera graderia, provisionalment autoritzada per l’Ajuntament de Barcelona tot esperant que els tècnics d’urbanisme i obres validin el nou projecte constructiu.
Després vindrà la no menys espinosa qüestió sobre el Palau Blaugrana, la construcció del qual s’ha abandonat directament, també en desobediència i incompliment del mandat de l’assemblea. Quan Laporta va sotmetre el nou Espai Barça a la voluntat dels socis va precisar que sol·licitava 1.500 milions d’endeutament per construir un projecte que incloïa un nou Palau Blaugrana per una xifra per sobre dels 400 milions de despesa.
La directiva pretén argumentar la peregrina i imaginativa idea que un inversor el construeixi a cost zero per al club a canvi de cedir-li completament l’explotació, cosa que a la pràctica suposaria que el mateix Barça no disposés prioritàriament de la instal·lació per a les seves seccions poliesportives. Aquest és un conflicte de conseqüències insospitades, ja que diversos socis que no estan disposats a acceptar aquest plantejament no dubtaran a presentar, fins i tot, una demanda d’impugnació de l’acord de finançament, per incomplir la voluntat dels socis, si la directiva no inclou el Palau Blaugrana promès.
Hi ha, així doncs, una visió menys eufòrica i entusiasta de la que Laporta i la seva junta intenten transmetre a l’opinió pública barcelonista sobre l’encert i l’oportunitat d’emprendre aquesta ambiciosa obra amb les duríssimes condicions de l’acord capitanejat per Goldman Sachs.