Llegir un còmic al tren ja no és una lectura pròpia d’un adolescent, sinó que les actuals novel·les gràfiques estan arribant a generacions més adultes, que han recuperat un nostàlgic oci de joventut. Si abans les històries eren més aviat d’aventures o d’evasió de la realitat, les propostes editorials d’avui dia toquen totes les temàtiques, incloent-hi l’assaig.
Aquest és el cas de les publicacions de Darío Adanti, autor de l’assaig gràfic El meteorito somos nosotros. Un cómic sobre el cambio climàtico, d’Astiberri Ediciones. Adanti és considerat un dels autors més renovadors de la historieta còmica a Espanya i també és un dels fundadors de la revista Mongolia, on escriu i dibuixa. En declaracions a EL TRIANGLE, considera que vivim “una època molt bona per a la novel·la gràfica i el còmic”, i ara és habitual veure a les presentacions de còmics pares i fills compartint aquestes lectures, sense cap mena de prejudici. En relació amb les temàtiques, “el còmic és una gran manera de comunicar, generar opinió i despertar consciències sobre l’espai públic”. Com a exemple, Adanti cita alguns dels seus darrers treballs: “El còmic Disparen al humorista va sobre la llibertat d’expressió i l’humor; La ballena tatuada, que va sobre la primera volta al món al segle XVI, parla de l’empatia i el bullying, i en el darrer s’analitza el canvi climàtic i la necessitat d’un canvi de consciència”. Està naixent un espai d’assaig gràfic, segons l’autor, que està a mig camí entre el periodisme i la novel·la gràfica, i és una nova aposta molt interessant per als lectors.
Per la seva part, David Rubín, autor de còmic complet i creador de la novel·la gràfica El fuego, també considera que hi ha un ventall molt més ampli de temàtiques i de sensibilitats. “De sobte, llegir un còmic és com llegir una novel·la”. És el cas d’Alfonso Zapico, que parla de la revolució minera d’Astúries a través dels quatre volums de La balada del norte, o bé de María Medem, que fa poesia amb la trencadora novel·la gràfica Por culpa de una flor.
Tot i que David Rubín admet a EL TRIANGLE que “és un gran moment per al lector de còmic” per l’elevada varietat de temàtiques i d’estils i l’altíssima qualitat de la producció nacional, “per als autors el moment no és tan dolç”. Per Rubín, “el volum de títols –quasi 400 novetats mensuals a Espanya– és molt elevat i el mercat espanyol no els pot sostenir. Les editorials juguen amb les distribuïdores a una fugida cap endavant, i això ens passarà factura. De fet, ja ens passa factura perquè els autors veiem que darrere de les novetats, les de còmic espanyol són poques. I quan hi ha tanta pluja de títols, si ets un autor consolidat aguantes bé, i una novetat teva dura mesos a la llibreria exposada, però, la majoria dels títols estan una setmana a la vista i adeu. Els llibreters, a part, no tenen espai físic per a les novetats, ni temps per llegir-les totes ni poder recomanar-les als seus clients”.
Tot i aquest moment de gran aposta pel còmic, David Rubín considera que els autors, peça clau del sector, són els que menys poden viure de les seves creacions. La seva situació “és més precària i més dèbil” en relació amb la resta d’agents de la cadena, com són les editorials, les distribuïdores o les llibreries. “La balança està molt descompensada”, segons el seu criteri, i destaca que es cobra més treballant fora d’Espanya, com pot ser en el mercat nord-americà, que no pas al mercat intern. A tall d’exemple, Rubín exposa que “el que et paguen per fer una novel·la gràfica no dona ni per cobrir el sou mínim en el temps que trigues a fer-la”. En canvi, si treballes per a mercats internacionals, et poden pagar més per un número de 22 pàgines per una sèrie del mercat nord-americà que no pas per una novel·la gràfica de 265 pàgines per l’editorial Astiberri com és El fuego”.
Com a proposta de millora i amb la voluntat de promoure la producció nacional, l’autor gallec proposa “canviar una clàusula en els contractes, on el 10% dels guanys actuals estigui condicionat al nombre de vendes”. “Seria fàcil de fer i no perjudica a ningú”, ja que si no arribes, per exemple, als mil exemplars, el tant per cent es queda igual, però si vens més, el tant per cent de guanys va creixent de forma progressiva. D’aquesta manera, la reorganització del percentatge beneficiaria els autors, sense que ningú perdés diners.
Bàrbara Alca, il·lustradora i creadora de la novel·la gràfica Pizzachica y las lloronas, també reclama en declaracions a EL TRIANGLE una retribució millor. “El nivell de feina que comporta treballar amb còmic, tot el temps invertit, no està remunerat de manera adequada. Si fas números, no surt a compte. És més rendible treballar per a la il·lustració, per a publicitat, o per a un mateix”.
Tot i el creixement del sector, com a creadora de fanzins com Rita Brunetta, determinats productes més singulars i autoeditats encara no es troben a les llibreries més generalistes, i destaca la bona feina que fan establiments especialitzats de Barcelona com La Llama o la llibreria gràfica FatBottom.