Juli Guiu insulta Tebas perquè no deixa fer trampes a Laporta

"Seria ruc si no ens ajuda per Messi", ha dit el vicepresident de màrqueting, en la mateixa línia deficient de la seva trajectòria com el directiu que va tancar amb Spotify el pitjor acord de patrocini del club

Juli Guiu

Un dels homes de confiança de Joan Laporta, el vicepresident de màrqueting, Juli Guiu, no es va oposar en el seu moment a la decisió del seu president de fer fora Messi d’un dia per l’altre. Com la resta de la claca que forma la junta, es va desfer en elogis per la determinació i personalitat d’un president amb la valentia i els arrestos de prescindir del millor futbolista de tots els temps, enganyant els socis que l’havien votat, precisament, perquè semblava que era l’únic candidat a la presidència que, malgrat la situació econòmica al tram final de la pandèmia, era capaç de convèncer-lo perquè continués.

Juli Guiu, a continuació, es va posar al capdavant de la recerca del millor patrocinador principal per al Barça tenint en compte que Rakuten acabava contracte i calia tancar l’arribada d’un altre com més aviat millor. A Juli Guiu se li pot atribuir, en gran part -o almenys així ho va reconèixer el president-. que el Barça firmés el més baix dels acords de patrocini dels grans clubs europeus, per sota de les condicions que havia tancat Josep Maria Bartomeu a canvi dels mateixos actius i cedint el naming del Camp Nou, que mai no es va aprovar en assemblea, per un preu substancialment per sota de les expectatives. Fonts fiables han confirmat, sobre aquesta mateixa operació, que gairebé 10 milions d’euros se’ls va acabar emportant Darren Dein, l’intermediari anglès clau en una negociació tan extraordinària que ha estat inexplicada i inexplicable per als socis del FC Barcelona, un mèrit imputable en bona part a la verborrea i el bon cartell del president Laporta, el nou i indiscutible rei de les assemblees telemàtiques.

Algun dia, Juli Guiu o Joan Laporta haurien d’explicar per què els ingressos ordinaris del club no s’han recuperat després de la pandèmia, i el Barça és l’únic club gran que s’ha encallat, tot i haver aconseguit aquest acord de patrocini, i per què es calcula que aquesta temporada el dèficit de l’explotació, sense palanques, serà de quasi 200 milions.

Mentrestant, però, se’ls ha acudit que Messi pot solucionar el triple desgavell que va causar la desafortunada decisió de fer-lo fora: la caiguda dels ingressos ordinaris, la pèrdua del valor de la marca i la incapacitat manifesta de l’equip per competir amb les mínimes garanties a Europa.

La primera reflexió que el barcelonisme s’hauria de fer és que sí Messi és ara tan bona idea, no hauria estat molt millor no desfer-se’n fa dos anys (o sigui, no haver-se equivocat tan greument) La segona és que, si els mateixos directius que llavors van apostar per la seva marxa, perquè era la gran solució a tots els mals, ara estan disposats a qualsevol cosa per tenir-ho de tornada, potser haurien d’admetre, si més no, el seu error, demanar disculpes i oferir un pla prou bo, des de l’àrea de màrqueting i comercial, per a garantir la reparació de les pèrdues ocasionades.

La mala notícia, de fet pèssima, és que no hi ha cap previsió sobre això, que portar Messi és una altra ocurrència temperamental i improvisada de Laporta que xoca frontalment contra el que, almenys fins avui, és el seu altre gran pla: tancar el finançament amb Limak, endeutar el club fins a un punt de no retorn amb l’Espai Barça -és a dir, condemnar-lo a la seva transformació en SA-, i, a més, emigrar a Montjuïc.

És evident que, si Juli Guiu posseeix els més mínims coneixements sobre màrqueting, consideri una barbaritat i un error, encara més gran que fer-lo fora, portar Messi quan l’aforament es redueix a la meitat, el museu a una desena part i el tour del Camp Nou deixa d’existir. Però no ho fa, no almenys en públic ni tampoc no consta en l’àmbit intern en la dinàmica d’una junta que ja no li discuteix, no gosa, absolutament res al seu president.

Per a Juli Guiu, Messi “continua sent el futbolista número u del món, sens dubte. Haaland no té el carisma que té Messi. És evident que el seu retorn seria positiu al món del màrqueting”, ha dit en el context d’un discurs impregnant de laportisme nu i cru. “Tebas seria ruc si no ens ajuda per Messi”, ha afegit amb aquesta inclinació proverbial a que siguin els altres, en aquest cas Javier Tebas, els que corregeixin i solucionin els errors d’embalum d’aquesta junta blaugrana que, definitivament, ha entrat en una espiral de bogeria i de confusió. Insultar i desqualificar el president de LaLiga no sembla, en la mateixa línia de la trajectòria de Guiu al capdavant de l’àrea de màrqueting al Barça, la manera més intel·ligent d’actuar, no tant per la reacció de Tebas, que possiblement no perdrà ni un minut a respondre, com per la imatge novament devaluada i irrespectuosa del club blaugrana.

És la representació més gràfica de la tàctica de Laporta de sempre: saltar-se la normativa, la llei, i després fer-se la víctima, l’ofès i el perseguit per les conseqüències. No es pot ser, en aquest cas, més cínic ni malintencionat, ja que plorar per endavant i insultar Tebas, si no deixa al Barça fer trampes per colar el fitxatge de Messi, sona certament a recurs patètic i infantil. Més encara quan, per la mala gestió pròpia, no és possible ni tan sols inscriure Gavi, millorar el contracte d’Araujo, renovar Marcos Alonso i evitar que s’escapi Balde.

Precisament, respecte de la tornada de Messi ha estat Tebas el que ha celebrat la notícia, sens dubte beneficiosa per a la Lliga, precisant que, en cap cas, es canviarien els criteris del control econòmic aprovats pels mateixos clubs i d’aplicació, sense excepcions, també per a tots els clubs.

El problema continua sent el mateix: Laporta va creure que, amb 34 anys, Messi estava completament acabat i que tancava la millor operació de la seva història donant-li una puntada de peu al darrere i estalviant-se el salari que demanava per quedar-se, 60 milions per quatre anys. Ni remotament, a més, va pensar, tampoc ningú de la seva junta, que guanyaria un Mundial que el coronaria com el millor futbolista de tots els temps un any més tard. ¿D’aquell error monumental i catastròfic en va tenir la culpa Tebas?

(Visited 56 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari