Dilluns, Joan Laporta va augmentar els recels i les sospites sobre els aspectes més foscos del cas Negreira, en lloc d’aconseguir aclarir-los, més enllà que cap barcelonista, ni tampoc l’aficionat al futbol en general, consideri seriosament la possibilitat que el FC Barcelona hagués destinat 7,5 milions durant 17 anys amb la finalitat de gaudir de millors i més neutrals arbitratges. Encara que aquest extrem està fora de tot dubte, fins i tot per a la Fiscalia Anticorrupció, Laporta va insistir a reiterar aquesta obvietat i donar carta de naturalesa i normalitat a aquests pagaments que per a la resta del món són escandalosos i totalment injustificats.
Els dos mesos d’espès i inexplicable silenci transcorreguts des de l’esclat del cas no han servit perquè Joan Laporta pogués preparar una explicació sòlida i aclaridora sobre fets irrefutables que ell mateix va institucionalitzar durant el seu primer mandat, estabilitzant les retribucions regulars a José María Enríquez Negreira amb més de mig milió d’euros anuals. El president només va aconseguir enredar-ho tot encara més amb inexactituds i mentides que, a més, van enfosquir la mínima pàtina de certesa o de realitat més o menys aproximada que poguessin aportar els informes externs sobre l’excel·lència -qüestionable- de l’administració blaugrana.
Va ser especialment inoportuna l’escenografia d’una compareixença del president amb unes caixes a l’escenari que, segons va afirmar, contenien els informes elaborats pel clan Negreira, amb la pretensió de justificar els pagaments a canvi d’un servei d’assessorament tècnic. Pagats a Enríquez Negreira, no ho va negar, encara que, segons va precisar Laporta, realitzats pel fill, Javier Enríquez, “que era el proveïdor real”. Una mentida que va durar tot just uns segons, el temps que van trigar a circular diverses piulades rapidíssimes que van especificar que el fill de Negreira no va començar a facturar pel seu compte al FC Barcelona -o, millor dit, a Josep Contreras, en un altre artifici comptable inqualificable i menys justificat encara- a partir del 2013, certificant que les caixes contenien efectivament el material i informes aportats des d’aquell any per Javier Enríquez.
En cap cas els del pare, des del 2005, dels quals no hi ha còpies ni constància. Algunes fonts ben informades sostenen que Enríquez Negreira no va entregar mai un sol informe al club, mentre que Laporta va admetre que si no s’havien pogut recuperar era perquè la documentació es destrueix regularment cada cinc anys. A més, va cometre l’error i la gosadia d’intentar tapar la notícia del dia sobre el cas publicada per El Mundo, segons la qual l’auditora KPMG va advertir al Barça l’octubre del 2010 que Joan Laporta va disparar els pagaments al número dos dels àrbitres i va precisar que els abonaments a una de les societats de José María Enríquez Negreira, Nilsad, havien experimentat un increment sobtat. “Fins a l’extrem que la facturació d’aquesta societat, només una de les que conformen el conglomerat d’entitats emprades per l’exàrbitre, va augmentar un 101,9% en una temporada. Així mateix, l’informe d’auditoria va cridar l’atenció sobre els suposats conceptes que havien motivat l’augment: Enregistrament de partits disputats per la selecció espanyola Sub-21 i per la selecció absoluta a la Copa Confederacions celebrada a Sud-àfrica”, deia la notícia.
“Si va augmentar va ser perquè es van demanar més informes per l’increment de l’activitat”, va donar Laporta com a explicació i es va quedar tan ample i de gust, sabent que en qualsevol cas no li perseguirà la justícia per la prescripció de qualsevol possible delicte. L’essencial de les conclusions de KPMG van ser “les moltes objeccions a la gestió econòmica del club centrades en la contractació de «serveis professionals independents» després d’analitzar les «despeses de gestió» derivades de la contractació, entre altres qüestions, d’«estudis de mercat, advocats, notaris o consultores de seguretat». Una sèrie de partides a les quals el Barça havia destinat 20,5 milions d’euros la darrera temporada de Laporta com a president. Això suposava, va recalcar KPMG, un increment del 25,2% respecte a la temporada anterior. Però entre totes les variacions, l’auditoria subratlla l’increment experimentat per l’empresa Nilsad de Negreira, que va doblar la facturació en un any sota el pretext de gravar vídeos de partits. De manera que per aquest servei va passar de percebre 245.000 euros a l’any a 494.000, o cosa que és el mateix, 249.000 euros extra”, afegia.
La mateixa auditoria assenyala que l’acord amb Negreira es referia a l’assessorament de vídeos tècnics. I precisa a continuació que la tasca oficial d’aquesta empresa consistia en l’«observació i visionat de jugadors», cosa que es coneix tècnicament com a tasques de scouting, mentre que Laporta va insistir dilluns a la teoria de l’assessorament arbitral. O sigui, que els seus propis investigadors (Andreu van den Eynde i el seu costós equip d’advocats especialitzats) no es van llegir aquestes objeccions de la due diligence del 2010.
El cas és que, malgrat els advertiments de l’auditor, sent ja president Sandro Rosell, els pagaments a Negreira es van mantenir durant vuit anys més, inclosa part de la presidència de Josep Maria Bartomeu, fins que es va produir un relleu a l’alt comandament de l’estament arbitral i Negreira va deixar de ser la mà dreta de Victoriano Sánchez Arminio, el seu president. El seu fill Javier, que també cobrava del Barça, sí que va arribar a presentar al club informes detallats sobre els col·legiats que arbitraven el Barça en les diferents competicions, motiu pel qual el Ministeri Públic l’ha deixat fora de les indagacions. Per si hi havia cap dubte, el mateix Negreira va admetre davant Hisenda que mai no va presentar cap informe i que la seva veritable funció consistia a aconseguir que els arbitratges “fossin neutrals”.
A Rosell i Bartomeu els tocarà explicar davant el tribunal aquesta decisió continuista d’una herència que cada cop té més pinta, encara que no pugui ser excusa ni justificació, d’una cosa molt semblant a l’estafa de l’estampeta i d’aquest opac univers d’Ángel María Villar connectat al Barça per un altre personatge més sinistre encara com Josep Contreras. “Sota la meva presidència, el FC Barcelona ha reforçat l’àrea de compliance dotant-la de més recursos tècnics i humans perquè puguin dur a terme les seves funcions, com detectar actuacions sospitoses”, va dir Laporta que, sorprenentment, després d’airejar que no s’havia detectat el menor rastre d’irregularitat en aquests 7,5 milions pagats per presumptes informes -dels quals encara riuen els mateixos àrbitres per ridículs, innecessaris i pagats amb un sobrepreu galàctic-, va assegurar que si tornés a contractar Negreira “li demanaria al departament de compliance, que abans no existia, que objectivés la conveniència de fer-ho.”
Com si el seu compliance actual, l’amiguet Sergi Atienza, no s’hagi convertit en el compliance officer més desocupat, per la relació salari-treball, i en el millor pagat del país, gairebé al nivell de Negreira en els seus millors temps.
