El president del Govern, Pere Aragonès, ha formulat cinc preguntes al Consell Acadèmic per guiar l’elaboració de l’acord de claredat amb què vol resoldre l’autodeterminació. Una de les qüestions ha de concretar “quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió i assegurar-ne la validesa i implementació”. Una altra demana detallar quins actors i institucions haurien de prendre la iniciativa per a implementar les solucions.
En una compareixença, Aragonès ha explicat que es tracta de “cinc preguntes clau per a establir les normes de joc per a donar resposta a la voluntat de la ciutadania per decidir el futur del país”.
Les preguntes són les següents: “Quines característiques hauria d’incloure un acord de claredat amb l’estat espanyol per resoldre el conflicte polític?”; “quins mecanismes existents a la política comparada permetrien aportar solucions al conflicte polític?”; “quins actors polítics i institucions haurien de prendre la iniciativa per tal d’implementar aquestes solucions?”; “quina funció hauria de tenir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya o altres mecanismes anàlegs, a l’hora de resoldre el conflicte polític?”; i “quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de CAT per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió i assegurar-ne la validesa i implementació?”.
Aquest nou òrgan, depenent del Departament de Presidència, el presideix el professor lector de Teoria Política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Marc Sanjaume i l’integren vuit persones més de l’àmbit acadèmic vinculat a la ciència política. Aquest dimecres a la tarda, Aragonès ha fet una primera trobada amb tots ells -alguns dels quals s’han connectat de manera telemàtica-. Després, el grup d’experts s’ha reunit per primera vegada al mateix Palau de la Generalitat.
Formen part d’aquest Consell Assessor la professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Mar Aguilera, la catedràtica de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Eva Anduiza, el professor de Dret Constitucional de la Universitat de Girona (UdG) Marco Aparicio, el professor d’Estudis de Dret i Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Pau Bossacoma, la professora de Dret Constitucional a la Universitat d’Edimburg Elisenda Casañas, la investigadora de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) Lesley-Ann Daniels, el professor de Filosofia del Dret i Política de la UPF Josep Lluís Martí i la professora de Ciència Política a la Universitat de València (UV) Astrid Barrio.
