Com s’esperava, Joan Laporta va aconseguir que el Reial Madrid respongués als seus atacs institucionals de la prèvia, intencionadament llançats amb la finalitat d’obrir un nou front i una altra polèmica que dispersés la boira espessa provocada entre la premsa catalana per la poca transparència de la seva compareixença sobre el cas Negreira. El Reial Madrid, a través del seu altaveu més eficient, Real Madrid TV, va emetre la mateixa nit de dilluns un vídeo realment delirant intentant demostrar el contrari del discurs de Laporta.
“Tothom sap que el Reial Madrid és un club històricament afavorit pels errors arbitrals, el club del règim. Durant set dècades els presidents dels àrbitres han estat exsocis del Madrid, exjugadors o exdirectius. De vegades, tot alhora durant 70 anys; són els qui han designat els àrbitres que havien d’impartir justícia. Que aquest club es personi a la millor època del nostre club és un exercici de cinisme sense precedents. Tant de bo aquest judici els deixi en evidència”, va dir el president blaugrana.
La rèplica des del canal blanc va ser un intent fallit i còmic de justificar que durant el franquisme el Reial Madrid es va haver de refer de les cendres de la guerra sense el suport del govern ni de les administracions, mentre que el FC Barcelona va gaudir dels favors de Francisco Franco, directament, mitjançant requalificacions i ajuts polítics per construir el Camp Nou el 1957.
Seqüències dantesques amb so de NODO i un final groller on es pot interpretar que des del madridisme s’insulta directament Joan Laporta amb una veu en off del més enllà que pretén ser la de Santiago Bernabéu.
Una rèplica esperpèntica amb el permís de Florentino Pérez que, tot i aconseguir desviar completament l’atenció sobre la decebedora roda de premsa de Laporta, manté intacta la seva relació i l’objectiu comú de reactivar la Superlliga, a més d’aquesta assessoria-control que el president blanc exerceix sobre la gestió del club blaugrana.
