Joan Laporta deixa més dubtes, sospites, espais en blanc i incoherències que respostes capaces d’entendre el cas Negreira pel qual el mateix FC Barcelona, dos expresidents, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, a més de diversos executius estan sent investigats per ordre de la Fiscalia Anticorrupció per corrupció entre particulars, falsedat documental i intent d’influir a la competició.
El president blaugrana ha defraudat en relació amb les enormes expectatives que havia despertat la seva compareixença davant els mitjans, exposant a grans trets el mateix argument victimista sobre una conspiració en contra del Barça pel ressorgiment del primer equip a la Lliga, la repetició abusiva que el Barça mai no ha comprat àrbitres i també una recurrent al·lusió al canvi d’actitud de la UEFA, organisme amb el qual ha buscat la màxima complicitat i amabilitat amb la clara intenció d’evitar ser prejutjat i una possible expulsió de les competicions europees.
Més enllà d’aquest discurs, Laporta ha admès els pagaments a les societats de José María Enriquez Negreira, però sense que cap de les seves explicacions coincidissin amb les evidències aparegudes al sumari ni aclarissin el veritable motiu pel qual es van pagar a preu d’or informes que, fins a la contractació del fill de Negreira, no se sostenien ni van ser emprats en cap cas pel cos tècnic.
Laporta argumenta la confusió sobre les qüestions més borroses del cas, ja que el seu relat no coincideix ni amb les dates ni justifica aquest augment brutal dels serveis de Negreira al final del seu primer mandat. Segons Laporta, encara que es facturava a empreses de Negreira, assegura que els informes els feia el seu fill Javier, cosa que el mateix fill ha desmentit en època de Laporta, ja que només va treballar pel Barça a partir del 2013 quan ho va fer amb la fosca i tampoc transparent contractació de Josep Contreras.
En definitiva, ha fet servir mentides tan grolleres i actuacions tan teatrals com aparèixer al costat de diverses caixes on, assegura, es trobaven els informes que, per altra banda, també ha admès que es van anar destruint com és habitual al club. Per tant, només podien ser els informes del fill de Negreira.
Insatisfacció entre els mitjans que s’han hagut de quedar amb el titular dedicat al Reial Madrid, segurament comprensible en el context de la seva desesperada defensa d’aquest dia tan complicat, però que en portaran conseqüències: “Tothom sap que el Reial Madrid és un club històricament afavorit pels errors arbitrals, el club del règim. Durant set dècades els presidents dels àrbitres han estat exsocis del Madrid, exjugadors o exdirectius. De vegades, tot alhora. Durant setanta anys, els que han designat els àrbitres que havien d’impartir justícia. Que aquest club es personi a la millor època del nostre club és un exercici de cinisme sense precedents. Tant de bo aquest judici els deixi en evidència”, ha deixat dit, a més de sacsejar Javier Tebas com és usual, encara que es diria que amb un to més baix i amb certa suavitat pel fet que té la intenció d’acudir a l’assemblea de LaLiga en pocs dies.
