Joan Laporta podrà eludir qualsevol responsabilitat en el desenllaç penal del cas Negreira per la senzilla raó que qualsevol presumpte delicte imputable a la seva gestió ha prescrit com a tal. La comptabilitat i el repàs de com es van administrar i ocultar els pagaments a les societats de l’exàrbitre català José María Enríquez Negreira en els seus orígens, sota la presidència de Laporta durant el primer mandat, acrediten aquestes retribucions i la intencionalitat d’emmascarar-les sota altres conceptes de difícil relació o justificació amb el pretès servei d’assessorament tècnic en matèria arbitral. Així ho ha revelat una informació del diari El Mundo citant fonts de la mateixa comptabilitat de l’època, amb abundants detalls sobre els seients i la distribució interna d’aquestes factures en diferents departaments.
El que crida encara més l’atenció és que, amb l’arribada de Sandro Rosell a la presidència el 2010, Hisenda va fer la que sembla una inspecció minuciosa d’aquest tràfec mercantil entre el FC Barcelona i les societats Dasnil i Nilsad controlades per Enríquez Negreira. La inspecció, d’acord amb aquest relat d’El Mundo, es va iniciar l’1 de juny del 2010, en plena campanya electoral, i formalment el club va ser requerit per aportar informació a partir del dia 5 de juliol un cop va haver pres possessió Sandro Rosell. La inspecció es va centrar en els exercicis compresos entre el 2005 i el 2008 sobre la tributació de l’impost de societats, l’IVA o les retencions dels contractes professionals. En el curs d’aquesta investigació, que va durar diversos anys, es van incloure els pagaments a Negreira amb el resultat que “Hisenda no hi va reparar i els va acabar acceptant llavors com a despeses deduïbles sense posar-hi una sola objecció. No ha estat fins més d’una dècada després quan la mateixa Agència Tributària ha destapat l’escàndol més gran de la història del futbol espanyol en comprovar que el Barça va arribar a pagar 7,5 milions d’euros a Negreira en gairebé dues dècades per assessories fantasma”.
Aquest no ha estat l’únic comportament sospitós per part d’Hisenda en aquells anys, ja que al mateix temps que no va voler mirar dins de les factures de Negreira, indubtablement cridaneres per la seva instrumentalització barroera, va dedicar recursos i tota la seva eficiència en una inspecció implacable sobre les despeses de la campanya electoral de Rosell que, finalment, el va conduir a la presidència. Tant el nou president com la resta dels membres de la junta van haver de fer front a una substanciosa multa pel caràcter certament atípic de la naturalesa d’aquestes despeses. La junta primera de Rosell ha estat l’única inspeccionada per Hisenda des que el 1978 el FC Barcelona va triar la junta directiva democràticament mitjançant el vot universal dels seus socis.
El fisc, per tant, no va voler posar la lupa a la comptabilitat anterior de l’administració de Laporta i sí que va encendre totes les alarmes anys després quan el club, sota la presidència de Josep Maria Bartomeu, va intentar deduir-se les factures de Negreira, que, per la seva banda, no havia fet les corresponents declaracions d’IVA i d’IRPF.
Sobre l’inici de les relacions entre les societats de Negreira i el FC Barcelona, l’anàlisi de la comptabilitat entre el 2003 i el 2010, durant el primer mandat de Laporta, conclou que les factures es van passar com a despeses de relacions públiques per un suposat assessorament tècnic, barrejades “amb els seients comptables de l’entitat amb invitacions d’entrades per a jugadors, compra de samarretes commemoratives, adquisició de regals per a compromisos o menjars de treball del president amb membres de les directives d’altres equips”. Els imports eren dispars. “Durant la primera temporada en què Laporta va ser president, Negreira va facturar 145.758 euros amb les seves societats, va aconseguir augmentar la xifra de facturació a 152.186 euros dues temporades després i va aconseguir, la temporada 2009/10, disparar els seus emoluments sense que hi hagués cap canvi aparent al servei fins als 573.398 euros”, s’hi afegeix.
Per exemple, Negreira va rebre 52.500 euros el 13 de gener de 2006 pel concepte genèric d’assessorament tècnic al costat de la compra d’un rellotge per a un compromís, en aquest cas per a la Sra. Figueroa, per import de 3.300 euros. Però també al costat de l’adquisició de diverses llotges per a la final de la Champions a París, el 2006, per import de 54.400 euros. Així mateix, a la mateixa partida de Negreira figuren centenars de milers d’euros amb la denominació invitacions París, en referència al partit que va disputar el Barcelona contra l’Arsenal i que va suposar la segona Champions després de guanyar per 2-1.
Negreira estava cobrant per altres conceptes, com vídeos i consultor, segons el rastre de les factures, fins i tot en èpoques on no hi havia competició. L’aparença és que es trossejava el total acordat de l’any per mesos encara que en diferents quotes. Amb el pas dels anys, els pagaments es van anar acomodant a l’apartat de les despeses del primer equip de futbol, encara que cap entrenador de l’època recordi haver fet un ús regular ni eficient dels presumptes informes. Les explicacions conegudes de Negreira es van reduir, com ell mateix va admetre i va deixar escrit en sengles burofaxos de protesta quan va deixar de cobrar, a fi de garantir l’equilibri en la maquinària de l’estament arbitral, en cap cas per fer cap assessorament tècnic.
El problema a què s’enfronta Laporta a la roda de premsa de dilluns que ve és la pèssima referència de la seva primera reacció, el 15 de febrer passat, quan va admetre aquests pagaments com un acte generalitzat i normalitzat entre els clubs per contrarestar la informació de l’emissora SER Catalunya. Ara té la papereta de demostrar, com també ha dit, que durant el seu mandat anterior els serveis de Negreira podien acreditar-se documentalment, extrem que la seva pròpia comptabilitat desmenteix, encara que per alguna raó a Hisenda li va semblar que tot estava en ordre, almenys en aquells temps quan el que buscava i perseguia era multar els directius de Rosell per la irregular tributació dels diners aportats per a les despeses de la campanya electoral del 2010. La mateixa Hisenda que, anys després, ha destapat les presumptes irregularitats d’una relació mercantil Barça-Negreira que sempre va ser igual d’opaca, sospitosa i embolicada en una absència palmària de justificació i aportació documental, a més d’estar retribuïda a un sobre preu escandalós.
