El proper 28 de maig tindran lloc les eleccions municipals en l’àmbit estatal. Aquestes, categoritzades com de primer nivell entre la resta de comicis, mobilitzen grans volums de població per afectar directament aquell àmbit més proper a la ciutadania, el municipi, i els seus representants. D’entre tots els grups que participaran d’aquest procés electoral des d’aquestes dates fins al mateix moment de la votació, m’agradaria posar èmfasi en el dels joves.
Aquest sector, més reduït i inexpert en aquest àmbit que la resta, farà una de les primeres preses de contacte amb la cosa política i la pública amb incertesa, desconeixement, indiferència o curiositat. En qualsevol cas, sigui quin sigui el seu abordatge a aquest tema o la seva motivació, vull dedicar aquestes línies a insuflar-los ànims i a dir-los que realment, allò que votin, compte. Que poden canviar les coses en funció de qui dipositin la confiança. Que és comprensible que, atesa l’opinió generalitzada, pensin que tots els polítics i polítiques són iguals. Però m’atreveixo a rebatre’ls aquesta idea. Perquè no és el mateix el Madrid que va deixar Manuela Carmena, amb superàvit i inversió social, que el de Martínez-Almeida, en què es retalla inversió ciutadana i s’hi veu exponencialment incrementat dèficit. De la mateixa manera, m’aventuro a dir que no són iguals els projectes de ciutat que poden tenir líders i líders del tall de Jaume Collboni, o Sílvia Paneque, que els seus homòlegs i homòlogues d’altres formacions conservadores i que vetllen poc per l’interès general , i encara menys, pel de les i els joves.
Per això, a la joventut li dic que voti. Que voti amb il·lusió i amb ganes, trencant amb prejudicis i estigmes socialment implantats per obrir les portes a una era de canvi de què elles i ells poden ser partícips. I més enllà del vot, dic que hi participin. Que s’aventurin a participar de la política i de la cosa pública, sí, però defugint de la indiferència que esmentàvem abans i fent-se sentir, unint-se a processos participatius o a les mateixes formacions, a associacions de veïns o entitats, per fer arribar la seva veu a les institucions que poden transformar-la en una realitat.
Finalment, a la joventut que s’iniciarà, a més de votar i de participar en el procés, l’animo que encoratgi a les seves persones properes a fer-ho. A altres i altres joves o a grans a elles i ells. Perquè la mentalitat generalitzada que esmentàvem abans només es trenca amb un impuls jove. Amb això, les i els joves poden canviar una realitat grisa i perversa. Poden canviar el futur, sí, però també el present, tornant el procés d’elecció d’unes i uns representants a la corporació local en un procés il·lusionant, ple de valor i de positivitat que pot millorar la societat en aspectes com la transparència i la participació, permetent que tothom s’expressi i ningú no quedi mai enrere.
