Laporta planeja assenyalar els expresidents en la compareixença del cas Negreira

Sortirà dilluns que ve, dos mesos després, a donar les explicacions mínimes i focalitzar les expectatives en l'opacitat dels pagaments que van involucrar Josep Contreras i altres directius en els anys no prescrits.

Joan Laporta

No hi ha grans expectatives que Joan Laporta es pugui desviar d’un guió estrictament victimista a la compareixença pública fixada per al dilluns, dia 17 d’abril, a l’Auditori 1899, transcorreguts 61 dies des de l’esclat del cas Negreira sobre el qual pretén donar explicacions, detalls o justificacions que puguin emparar la institució del desprestigi patit durant aquests dos mesos de silenci. Segurament, massa tard.

Mentre el CSD -és a dir, el Govern de Pedro Sánchez-, la Reial Federació Espanyola de Futbol, LaLiga i el Reial Madrid fan cua al jutjat d’instrucció per querellar-se contra l’entitat i dos dels seus expresidents, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, i la UEFA ja ha prejutjat i expedientat el club, i la FIFA espera el seu torn, el president blaugrana no ha donat una sola puntada amb fil per suturar una ferida que ha dessagnat el Barça fins a deixar-lo a mercè de tots aquests voltors que aguaiten i promouen, més enllà de les possibles conseqüències penals del procés, un càstig exemplar i imminent, com ho seria quedar-se fora de les competicions europees una temporada.

Laporta ha deixat fer en un context en què, fins i tot si s’interpreten correctament els darrers senyals mediàtics, el mateix Laporta, indemne a causa de la prescripció pel mateix delicte que s’els imputa als seus successors per una cosa que ell mateix va començar i va consolidar, s’hagi unit a aquesta mateixa bandada de depredadors, focalitzant l’atenció en els pagaments refacturats per l’exdirectiu de la Federació Catalana i membre de la Comissió Esportiva del Barça B, Josep Contreras, a Javier Enríquez, el fill de José María Enríquez Negreira. Diversos mitjans de la seva corda ja han llançat aquesta hipòtesi amb la finalitat de desviar l’origen i el desenvolupament dels pagaments regularitzats des del 2005 en el primer mandat de Laporta en mig milió d’euros anuals. Aquestes informacions titulen i argumenten que el cas va poder tractar-se, simplement, d’una trama de corrupció de la qual es van beneficiar directius del club, considerant erròniament Josep Contreras com a tal, ja que mai no va ostentar cap càrrec directiu al Barça sota cap presidència.

És només una pista, una derivada del cas Negreira a la qual intentarà treure partit, en part perquè dissocia el clan Negreira i el circumscriu als anys que Javier Enríquez es va dedicar a la seva feina a fer informes i acompanyar presencialment els àrbitres als àrbitres als partits del Camp Nou, suposadament desvinculat de l’altra escalada de pagaments de la qual el seu pare s’havia beneficiat des del 2005 amb Laporta, i abans amb Joan Gaspart, resultat d’un pagament únic el 2001. La mateixa premsa també ha suggerit, malgrat l’absència de proves i d’indicis, que probablement amb Josep Lluís Núñez ja s’haguessin considerat i executat algun tipus de retribucions. A Laporta també li interessa que la premsa es fixi en els extrems, encara que sigui mitjançant elucubracions i especulacions gratuïtes, perquè aquest bosc de la distracció no deixi veure el cos central d’un llarg període de pagaments sota el seu mandat que, encara que prescrits, segueixen constituint el principal enigma de la investigació: el perquè d’aquestes factures i qui es va acabar portant els diners si l’excol·legiat i membre del Comitè Tècnic d’Àrbitres, José María Enríquez Negreira, no va incrementar el seu patrimoni i es va dedicar a retirar grans quantitats d’efectiu llarg dels anys.

Aquesta línia de defensa mediàtica per la qual tractarà de transitar Laporta dilluns que ve sembla absurda i contraproduent, ja que en apuntar els mateixos expresidents com a còmplices, o directius relacionats amb certes irregularitats, el que aconseguirà serà augmentar les sospites i multiplicar aquesta sensació que el Barça ha volgut controlar, o ha controlat, la maquinària arbitral, precisament quan, tenint Messi, poc necessitava cap ajuda.

El xut, per elevació, també arriba a dos exexecutius, el CEO Òscar Grau, home de confiança de Bartomeu i el responsable de diverses àrees de l’època, i Albert Solé, que ja va haver de ser rellevat del càrrec al Consell Superior d’Esports uns mesos abans com a resultat de les seves pròpies batalles intentant desequilibrar la guerra entre Luis Rubiales (RFEF) i Javier Tebas (LaLiga), des del seu càrrec a l’estructura del govern. A Albert Solé, a més, se l’està acusant d’haver conegut les interioritats i la naturalesa de les retribucions al clan Negreira sense haver-les denunciat en el seu moment com hauria estat la seva obligació.

Igualment, les explicacions que pugui donar ara Laporta -que, a més, s’acollirà al consell dels advocats de no entrar en massa precisions ni conjectures sobre una instrucció judicial en curs- no aniran gaire més enllà, més aviat en detriment de la informació, de tots els detalls coneguts pels mitjans, especialment els digitals amb bones fonts als tribunals, ja que no hi ha redacció a Barcelona ni a Madrid que no hagi accedit al contingut del sumari fins avui. Laporta sortirà, per altra banda, a aplaudir el resultat de la costosa minuta de l’advocat del procés Andreu van den Eynde, contractat per fer una suposada investigació sobre el cas que, naturalment, validarà la correcta i ètica actuació de la junta de Laporta des del 2021 respecte de la seva relació amb l’estament arbitral; és a dir, que en aquest període no s’han registrat operacions com les que afecten les presidències de Sandro Rosell i de Josep Maria Bartomeu.

Finalment, abundant a les cartes que ha dirigit a la UEFA i la FIFA demanant no ser prejutjat abans que el procés penal conclogui, segurament d’aquí a uns anys, insistirà que el Barça no ha comprat àrbitres, extrem que sembla estar fora de tot dubte, però al que s’aferra Laporta per no entrar en el veritable nucli del cas, que per a la Fiscalia sí que està meridianament clar, com és l’intent d’influir en la dinàmica arbitral, ja que així ho ha manifestat i repetit Negreira en declaracions inequívoques a la investigació d’Hisenda i en un burofax enviat al club, cobrant per això unes quantitats desorbitades que no semblen justificar els informes orals dels quals no existeixen constància ni cap contracte que abonés els pagaments. En realitat, a Laporta li és del tot igual que aquesta pretensió de la Fiscalia s’acabi concretant si al final a ell no l’afectarà en cap cas, només al Barça i exdirectius i exexecutius. Per això ha trigat dos mesos a sortir a donar la cara en una setmana, com la que ve, en què tampoc sembla que es tancarà el finançament de l’Espai Barça. O és una coincidència o una cosa servirà per tapar l’altra, ja que tampoc sembla que Laporta estigui per la feina de donar gaires explicacions sobre aquesta operació quan es tanqui. Cap novetat al front laportista que segueix controlant el relat, els titulars de la premsa i els agres debats a les xarxes.

(Visited 145 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari