Laporta cau a la seva pròpia trampa amb el fals retorn de Messi

Els socis, fins ara en silenci, van reclamar la seva tornada al partit de Copa, Xavi també ha alimentat aquesta fantasia i el dany col·lateral està sent la depreciació de l'actual equip que guanyarà la Lliga

Leo Messi
Leo Messi

La transcendent i mediàtica possibilitat del retorn de Leo Messi al Barça es comença a escapar del control del mateix president Laporta, únic responsable d’haver generat aquestes grans expectatives que continuen sent infundades i recurrents amb l’únic propòsit de distreure i embolicar l’opinió pública barcelonista.

Fer fora Messi va ser un error monstruós i un palmari incompliment electoral del qual Laporta ha resultat ser l’únic culpable, es miri com es miri, ja que de la mateixa manera que va acabar desfent-se del CEO que li recomanava no renovar-lo, del pes dels avaladors com Eduard Romeu, el vicepresident econòmic timorat i incompetent en què es recolzava Ferran Reverter, i fins i tot del mateix Piqué, que li va xiuxiuejar a l’orella que els problemes financers se solucionaven prescindint de Leo, Laporta podia no haver sucumbit a aquesta pressió i mantenir la paraula donada als socis i al mateix entorn del jugador. No ho va fer en aquell moment perquè convenia als seus propis interessos, aquells que algun dia s’acabaran coneixent.

La història, en qualsevol cas, ja ha dictat una cruel sentència i un sever càstig al Barça a causa d’aquesta decisió, víctima d’una calamitosa caiguda dels ingressos, superior als 200 milions d’euros anuals, un desprestigi internacional evident, cap títol el primer any després del seu adéu, quatre eliminacions a Champions i Europe League fregant el ridícul i la necessitat de vendre actius per 840 milions, dels quals només 200 milions s’han pogut utilitzar per fitxar jugadors que el poguessin fer oblidar. O almenys aquesta era la intenció.

L’agreujant, del tot imprevist, va ser que Leo Messi va liderar Argentina en la conquesta del Mundial de Qatar 2022, un títol que el va convertir indiscutiblement en el millor futbolista de tots els temps, sense que el FC Barcelona, el seu únic club i referent futbolístic, pogués beneficiar-se d’aquest èxit que hagués mantingut i redoblat l’atractiu i el rendiment comercial i de patrocini del club blaugrana al món.

El Camp Nou, amb Messi campió del món, s’hauria consagrat com l’única meca del futbol a tot el planeta.

En aquest context i arribats a aquesta situació, quan el Barça està a punt de tornar a guanyar la Lliga, cal preguntar-se fins a quin punt ha estat intel·ligent i apropiat promoure la necessitat de recuperar el millor jugador de tots els temps amb aquesta ansietat, pressa i desesperació que, de fet, està produint el dany col·lateral de devaluar el mèrit de l’equip de Xavi.

Laporta, per tal de canviar el que la història no pot negar, que va ser ell qui el va fer fora, en un error sense precedents, segueix filtrant de manera permanent a la seva premsa les mil maneres de recuperar-lo, donant pàbul a la probabilitat que hi ha vies, camins i fórmules que el tornin al Camp Nou la temporada que ve.

El cert, però, és que quan menys vol saber Leo de Laporta, a qui li ha negat la salutació les dues vegades que s’han trobat cara a cara, a la gala de la Pilota d’Or 2021 i la de The Best 2022, més s’esforça el president a filtrar i fomentar entre el nucli dur com i quan es poden donar les circumstàncies per al seu retorn.

Com tot allò que fa Laporta, l’única finalitat d’aquesta obsessió només és mediàtica i propagandística, ja que els opinadors del seu vast univers de palmers no només encobreixen la greu patologia -o els motius foscos- que el van empènyer a enviar-lo lluny del Camp Nou fa dos anys, sinó que ara rubriquen i accentuen el fet inqüestionable que ningú està lluitant més que Laporta per a recuperar-lo.

Aquest viatge d’anada i tornada només seria admissible, si s’escau, acompanyat d’un reconeixement de culpa, perdó i fins i tot de dimissió per haver ficat la pota i condemnat el Barça a una ruïna extrema, sense precedents i irrecuperable. Laporta, en canvi, es va emportar primer l’aplaudiment dels seus per aquella decisió tant “valenta i difícil com necessària, pel bé i recuperació econòmica del club” va ser el que es va dir al seu moment, i ara es redobla aquesta ovació per fer exactament el contrari.

No es pot perdre ni un minut a valorar si Messi pot seguir jugant al nivell exigit en un equip que competeixi per la Champions. És evident que no, com s’ha demostrat al PSG amb Mbappé, Nyemar i altres estrelles i, de fet, ja s’havia posat en evidència al Camp Nou els darrers anys, tret que s’hagués afrontat una pacient regeneració amb jugadors com Araujo, Pedri, Gavi, Balde, Nico o Abde, el camí iniciat amb Koeman, que poguessin suplir les mancances físiques d’un futbolista de la seva edat, però capaços d’aprofitar el talent únic i extraordinari de l’argentí per al joc d’atac.

Al Barça d’avui, reajustat als nous temps amb onze fitxatges de futbolistes en absolut habituats a l’estil i l’ecosistema en què Messi va sorprendre el món, no només Messi no encaixa -tampoc al PSG ni a cap altre equip-, sinó que suposaria afegir-li a la mitjana d’edat de l’equip, amb els seus 36 anys a partir del juny i els 35 de Lewandowski a partir de l’agost, el hàndicap d’una vellesa que al davanter polonès ja li està passant factura.

Laporta n’és plenament conscient i fins i tot ha convençut Xavi que amb la seva tornada cauran les Champions i els diners entraran pel Camp Nou com en els vells temps. Sap com entabanar els seus i l’entorn mediàtic que li riu les ocurrències i fa seguidisme d’aquest tipus de desvaris.

Tant que, per a sorpresa pròpia, el joc se li en ha anat de les mans i Laporta s’ha trobat que el crit de “Messi! Messi!” del públic pintoresc de la Kings League es va reproduir al Camp Nou durant la primera part del nefast partit de Copa de dijous passat, despertant aquesta mateixa sensació de necessitat i estima col·lectiva de Messi que mai no s’havia manifestat a l’estadi amb un públic de socis abonats habituals. Ni després de marxar, tampoc ni en els pitjors tràngols d’aquests dos últims anys.

Aquesta demanda popular ha vingut a complicar-li les coses principalment a Xavi, que tampoc no s’ha vist venir aquest cop pendular provocat per encoratjar i impulsar tan gratuïtament i frívolament el fals escenari del seu retorn. El perill rau en que, idealitzant aquest Barça del 2023 amb Messi, s’està depreciant l’equip que segurament guanyarà la Lliga aquesta temporada.

La combinació del 0-4 del Madrid a Copa, que no hauria d’alterar el pla de ruta blaugrana, amb el ‘mono’ prefabricat sobre la urgència i la necessitat que torni Leo no ha pogut tenir pitjors conseqüències a l’estat d’ànim barcelonista que Laporta haurà de preparar i mentalitzar ara per acceptar que Leo no tornarà al Camp Nou vestint la samarreta blaugrana si no és per al seu homenatge. Els socis del Barça estan disposats a pagar per un miratge com aquest? Laporta s’ha complicat la vida una vegada més.

(Visited 3.954 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari