El PSC va provar amb la negociació dels pressupostos una estratègia que podria haver-li sortit cara. Els socialistes van collar tant el Govern i ERC, que van estar a punt de provocar que els pressupostos no poguessin aprovar-se, cosa que hauria acabat tirant per terra tot l’argumentari de mà estesa i la imatge de responsabilitat política que porta dos anys treballant-se. Va posar sobre la taula tres grans condicions i va jugar al ‘tot o res’ durant la negociació, fent que el Govern i Esquerra fossin els que cedien de manera molt evident. Però els hi va sortir bé la jugada. Van aprovar els pressupostos d’ERC però el preu que van pagar els republicans va ser molt alt. I en aquell moment, no sabien que encara ho seria més.
I és que el PSC ha vist que la tàctica funciona i ara, cada cop que negocia amb el Govern, juga al ‘tot o res’, posa les seves condicions sobre la taula i si no s’accepten, dinamita els acords. Prova d’això és la cimera de l’aigua de la setmana passada, que va acabar sense un acord perquè els socialistes no van cedir ni un mil·límetre en la seva exigència d’acabar amb les sancions a municipis incomplidors amb les mesures anti-sequera, i el Govern tampoc va voler tornar a ser el que cedia del tot. El PSC s’hi ha acostumat, i ERC veu ara el preu d’haver-li-ho permès el primer cop.