Laporta força el cara a cara amb Tebas per tapar l’amenaça de la UEFA

La Vanguardia, que el va convidar a un dels seus Fòrums al març, s'alia amb la seva estratègia de convertir el president de LaLiga en l'únic enemic i culpable de la conspiració universal contra el Barça pel cas Negreira

Javier Tebas

La pretesa nova batalla entre Joan Laporta i Javier Tebas ha afegit a l’escenari del cas Negreira una altra d’aquestes distraccions que són l’especialitat del president blaugrana, recolzat aquesta vegada en una informació de La Vanguardia sobre l’aportació de LaLiga a la Fiscalia d’una prova falsa sobre una presumpta trama de corrupció en què estarien implicats exdirectius i exexecutius del Barça de Sandro Rosell i de Josep Maria Bartomeu amb els tripijocs del difunt Josep Contreras.

El document en si, aliè del tot al cas Negreira, ja va ser destacat dies enrere per certa premsa de Madrid, alertant de la possible identificació de noms com Roman, Josep Maria i Rosell amb els de Roman Gómez, Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell. En realitat, però, procedia d’un escorcoll domiciliari a Josep Contreras dels anys 90, quan ni s’havien plantejat entrar a la junta del Barça, escrit de puny i lletra per Contreras sobre on i com ja movia diners negres en les seves operacions immobiliàries. La rèplica a aquesta perversa notícia, que gairebé no va tenir recorregut perquè no se sostenia, la va donar Mundo Deportivo en un article del seu director, Santi Nolla, detallant amb exactitud el context real i completament anacrònic de l’escrit, així com els noms i cognoms de les persones reals al·ludides, cap relacionada amb el FC Barcelona.

La Vanguardia, això no obstant, va recuperar el cas dies més tard sobre la base que aquest document va ser utilitzat per argumentar l’acusació de LaLiga contra el Barça i dos dels seus expresidents en la personació a la querella pel cas Negreira. La realitat és que aquest document només formava part del sumari del cas Soule contra Ángel María Villar, pel desviament de 22 milions de la RFEF, aportat per LaLiga per si la instrucció es considerava oportú investigar la probabilitat que Josep Contreras, imputat per la seva participació en aquella trama federativa, estigués també connectat amb el cas Negreira. Es podria suposar que Contreras, beneficiari d’una avantatjosa refacturació dels serveis de Javier Enríquez, el fill de Negreira, a qui només abonava la meitat del que ell facturava al FC Barcelona de manera opaca i sospitosa, podria haver acabat en aquests fons distrets del cas Soule.

Per a la capçalera del primer diari de Catalunya, la incorporació del document li va permetre titular que Tebas havia aportat una prova falsa a la causa contra el club blaugrana. Un pont de plata perquè Laporta, ara sí, desplegués tota la fúria mediàtica del seu aparell contra Tebas i li tornés aquell cop baix de quan va demanar la dimissió a Laporta si no sortia a donar explicacions. “El FC Barcelona, com ha anat dient el president Joan Laporta les últimes setmanes, se sent víctima d’un linxament mediàtic per uns fets que mai no han passat: el Barça mai no ha comprat àrbitres. En aquest assetjament hi han participat un grapat de mitjans i opinadors amb més o menys mala intenció, i amb LaLiga entre bambolines atiant el foc contra el nostre Club, amb aportacions del seu president que només han anat en una direcció: intentar condemnar-nos davant l’opinió pública abans que es jutgin els fets (…) La notícia que publica avui La Vanguardia és d’una gravetat que hauria d’alertar tots els clubs de LaLiga, per unes pràctiques que no tenen cap encaix en les funcions que són atribuïdes al president de LaLiga. Només per aquest fet, el fet d’atribuir-se funcions que no li corresponen, encara que també per dignitat i respecte a la presidència de LaLiga, el senyor Tebas hauria de dimitir en la seva funció”, va ser part del contingut del duríssim comunicat oficial de dilluns, casualment sobreposat a les greus i contundents declaracions del president de la UEFA, Aleksander Ceferin, amb una inequívoca càrrega de prejudici per part seva a favor d’una sanció al club blaugrana que, segons els experts, podria concretar-se en un any fora de les competicions europees.

A Laporta li va venir de faula poder concentrar la màxima tensió informativa en l’aspecte més localista i proper, exaltant la figura de Tebas, encara més, com el veritable i únic enemic del Barça a tots els fronts. Anar de cara contra Tebas quan el perill i l’amenaça provenen clarament de Ceferin i de la seva oberta estratègia d’atacar el Barça, perquè és també la baula més vulnerable de l’eix de la Superlliga, no soluciona el drama de fons de l’exposició del Barça al veredicte internacional i nacional de culpabilitat davant de l’absència d’explicacions i d’una negació plausible dels fets. Reiterar que el Barça “no ha comprat àrbitres” no és la qüestió a discutir, sinó aclarir el perquè dels pagaments reiterats, directes, sobredimensionats i injustificats a un membre del Comitè Tècnic Arbitral durant 17 anys.

Laporta no vol entrar en matèria perquè ell mateix, Laporta, és la preqüela i el responsable d’haver-los iniciat, formalitzat i transferits a la presidència següent, de Rosell, que alhora els va transferir a Bartomeu.

La Vanguardia va venir llançar-li un cable molt oportú en un gir sorprenent de la seva relació amb Javier Tebas, que va ser la recent estrella d’un Fòrum de Vanguardia, concretament el 16 de març passat, on va rebre el sincer afecte de benvinguda del mateix Javier Godó, Comte de Godó, això sí, amb l’absència destacada del seu director Jordi Juan. Editorialment, el to informatiu i la mateixa opinió del diari han estat realment durs contra el president de LaLiga que no fa ni un mes va rebre el millor tracte de la casa.

La Vanguardia ha jugat fort i s’ha negat a concedir-li a Tebas el dret de rectificació i de rèplica, almenys ara com ara, amb la intenció de reforçar la seva postura i la de Laporta en un conflicte que al president blaugrana li interessa portar al terreny personal, a un cara a cara públic amb Tebas per condicionar i controlar l’opinió pública barcelonista, especialment a les portes d’un altre clàssic al Camp Nou, aquesta vegada a la Copa avui dimecres.

En el fons, tot segueix igual, o pitjor, després que Ceferin hagi irromput de ple a l’escenari. Aquí no dimiteix ningú, ni tampoc Laporta -o sigui, el Barça- s’atreveix a sortir a explicar el que és inexplicable entre altres motius perquè el president blaugrana, les actuacions del qual en el cas han prescrit, se sent personalment fora de perill mentre pugui anar tirant amb les seves coses, jugant al Monopoly amb Limak i convertint la Lliga que guanyarà aquesta temporada en una gesta sense precedents a la història del club. Per a qualsevol altre president dels darrers 23 anys, el mateix balanç seria criticat, insuficient, pobre i motiu de dimissió o de vot de censura. No ho veurà igual, però, la premsa d’avui que al seu moment va desacreditar i va restar valor, importància i mèrit als tres triplets nacionals (Lliga, Copa i Supercopa d’Espanya) de Bartomeu. Són altres temps. També per a LaLiga, que ha convocat plenari d’urgència per al 19 d’abril que ve amb un únic punt a l’ordre del dia, el cas Negreira i les possibles mesures coercitives o immunosupressores que es puguin adoptar contra Laporta. A Javier Tebas han aconseguit fer-ho enfadar de debò.

(Visited 119 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari