El conte del fitxatge de Messi entra en una dimensió desconeguda

El president de la UEFA amenaça el Barça pel cas Negreira i suggereix que hi haurà un càstig exemplar, mentre que Laporta segueix avivant el retorn de Leo que no ha demanat ni la grada ni l'entrenador

Laporta, amb la samarreta de Messi

La desesperada situació de la junta de Joan Laporta, més enllà de les aparences i del vel mediàtic que l’encobreix des de Catalunya, ha forçat la necessitat d’alimentar per terra, mar i aire l’escandalós i mentider conte del fitxatge de Messi. Sens dubte es tracta d’un dels exercicis de manipulació periodística i institucional més ambiciós i, cal admetre-ho, eficient de tots els temps, ja que en realitat no hi ha la menor possibilitat que el davanter argentí torni al Camp Nou, no almenys en les condicions que aquest imaginari laportista projecta sobre l’actualitat barcelonista amb l’evident propòsit de distreure i allunyar el focus dels dos greus cataclismes que amenacen el club.

Les conseqüències del cas Negreira, del tot inimaginables per al barcelonisme que només consumeix premsa laportista i no comprèn l’imparable dany reputacional que s’ha estès al món a causa del silenci de la junta, i la imminent signatura del finançament de l’Espai Barça són els assumptes que haurien de ser objecte de la màxima atenció, debat i revisió per part d’un entorn blaugrana completament anestesiat i aliè al veritable drama que es viu a la rebotiga del govern del club.

L’escenari s’ha agreujat extraordinàriament les últimes hores a conseqüència de les contundents declaracions del president de la UEFA, Alexander Ceferin, deixant clara la seva intenció d’actuar amb tot el pes de la normativa contra el Barça. “No puc comentar directament res sobre això perquè tenim un comitè disciplinari independent encarregat d’això (…) No he tractat aquest assumpte en detall. Tot i això, puc dir alguna cosa: m’he informat i la situació és summament greu. Tan greu que, al meu entendre, és una de les més greus al futbol que jo hagi vist”. Les paraules de Ceferin han tronat a l’àmbit del futbol mundial perquè sonen realment com una amenaça seriosa i calculada, hores abans que el Comitè Executiu de la UEFA d’aquest dimecres analitzi el cas davant la magnitud que ha cobrat, un gegantisme que Laporta segueix sense considerar ni tenir en compte com ho demostren la seva passivitat i inacció. Fonts del club, òbviament canalitzades a través de mitjans amistosos, transmeten tranquil·litat donant per fet que Laporta ha mogut els fils necessaris per neutralitzar l’agressivitat de la UEFA. Però, les paraules del president a un mitjà eslovè de la seva confiança, ‘Ekipa’, indiquen precisament el contrari.

Sembla evident que el cas Negreira s’ha convertit en la millor arma de la UEFA contra l’eix de la Superlliga apuntant directament el més feble d’aquesta coalició integrada pel Reial Madrid i el Barça, realment els dos clubs més poderosos del món pel seu impacte global. El Juventus ha quedat molt tocat a causa de les irregularitats financeres trobades pel fisc italià, que li han costat una pèrdua de punts a la seva competició de lliga, mentre el Barça de Laporta apareix com la següent víctima propiciatòria. “En l’àmbit de la Lliga espanyola, l’assumpte està prescrit i no pot tenir conseqüències competitives. Els procediments estan en curs pel que fa a la fiscalia civil espanyola. Però pel que fa a la UEFA, no hi ha res que estigui prescrit”, ha establert Ceferin, deixant meridianament clar que el seu organisme està legitimat per imposar-li al Barça la sanció que cregui convenient.

No hi pot haver pitjor notícia per a la inquietud dels inversors de l’Espai Barça a poques hores d’intentar tancar el seu finançament definitiu.

Tampoc afavoreix un eventual retorn de Leo al Camp Nou, on també s’ha especulat que l’operació Messi serviria per frenar un càstig de la UEFA, una mena d’escut darrere del qual Laporta es pogués defensar posant a prova la seva autoritat i valentia a l’hora de deixar un dels grans d’Europa com és el Barça fora de la Champions. De moment, però, al seu president, Alexandre Ceferin, no li ha tremolat el pols a l’hora de qualificar els pagaments directes a Negreira durant disset anys com una de les situacions més greus que el futbol hagi conegut.

Així i tot, l’excitació avivada des de la presidència del club sobre les expectatives del fitxatge de Leo Messi ha aconseguit protagonitzar les portades, les tertúlies i les converses a les xarxes aquests dies, eclipsant les veus que exigien explicacions com cal sobre l’amenaça Negreira i sobre la impune i llibertina actuació de Laporta en les negociacions amb els fons d’inversió i els bancs que voletegen com a voltors sobre el Camp Nou olorant un festí financer i la possibilitat d’acabar controlant bona part de la propietat patrimonial i fins i tot la gestió del club.

Si Laporta subscriu un préstec de la dimensió i de les condicions que es filtren als mitjans especialitzats, el retorn del capital i dels interessos serà impossible més enllà de l’asfíxia econòmica insuperable que deixarà completament KO i inoperatiu el club a partir de l’1 de juliol vinent.

Pot ser que Laporta utilitzi Messi sent plenament conscient que la seva tornada és del tot inviable? La resposta és sí, ja que compta amb el silenci aparentment còmplice de l’entorn Messi i la voluntat personal del jugador de no pronunciar-se, com no ho ha fet fins ara, sobre la seva traumàtica expulsió del Barça, el veritable club de la seva vida. Messi sap que qualsevol declaració o al·lusió sincera sobre la traïció viscuda quan Laporta el va enganyar i el va bandejar del Camp Nou fa dos anys no s’interpretarà com una mostra de dolor o de justificada queixa sinó com un atac al Barça i Laporta.

Aquesta intel·ligent i encertada prevenció de Leo la confirmen dos fets irrefutables, un que els socis no han reivindicat la seva tornada amb cap manifestació expressa al Camp Nou, ni tan sols en els pitjors moments del Barça de Xavi, i dos, que a Laporta tampoc li va passar factura l’incompliment electoral més greu de tots els temps.

Així de plàcid i indolent s’ha tornat el comportament de la massa social blaugrana des de l’arribada de Laporta i l’exercici d’un poder absolut sobre la premsa, que alhora ha estat capaç de produir un efecte narcotitzant com mai no s’havia conegut. Si es repassa la història recent, la Grada d’Animació del Camp Nou va arribar a forçar el retorn al terreny de joc dels jugadors del Barça després de l’eliminació de la Champions a l’últim partit de la lligueta al Camp Nou contra el Bayern Munic a octubre passat.

Ni rastre ni el menor indici de retrets socials malgrat el següent KO europeu a l’Europe League, el mes de febrer passat, el quart seguit del tàndem Laporta-Xavi, al qual la grada va reaccionar prestant el seu alè incondicional a l’equip, partit rere partit al Camp Nou.

Queda demostrat, doncs, que el barcelonisme, ni tampoc Xavi, que no l’ha demanat, no necessita Messi per recuperar i mantenir aquesta il·lusió incombustible d’enguany ni ningú exigeix Laporta ni el retorn de Messi ni el seu homenatge, circumstància que reforça la veritable naturalesa d’una estratègia mediàtica absurda i d’una operació completament inassolible per a un club que no pot retenir Gavi, Araujo ni lligar Balde perquè segueix amb l’economia fosa i sense poder resoldre el problema d’una massa salarial que li exigeix traspassos aquest estiu, probablement el d’Ansu Fati i d’un altre futbolista força amortitzat o del planter si vol conservar la plantilla actual. Reforçar-la, i menys amb Messi, és una quimera, un invent de Laporta que a la seva premsa, encara que conscient de la mentida de la qual és còmplice, li convé ratificar per seguir venent aquesta la fantasia del Barça de Laporta.

(Visited 380 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari