Els agents actius de l’entorn barcelonista, representat per petits col·lectius de socis amb certa capacitat de protagonisme mediàtic i de convocatòria, estan regirats enmig d’una interessant operació de transformació, o de transfuguisme, que té a veure amb un possible canvi de decorat de blaugrana. Dos dels socis guerrillers de Dignitat Blaugrana, Anton Miret i Ricard Faura, presenten aquest divendres Àgora Blaugrana, una iniciativa que es defineix a si mateixa amb un enunciat gandul i oportunista: “Àgora Blaugrana és una plataforma de Barcelonistes que, preocupats pels moments que està vivint el nostre club, proposem unir-nos per treballar i defensar l’honor del Club, independentment de qui i com ho governa. En els moments més complicats de la nostra història, persones com el fundador Joan Gamper, amb iniciativa i generositat, van salvar el club de la deriva. Ara necessitem actituds i moviments a la mateixa línia (sic)”.
Els dos ponents i convocants d’un acte que es desenvoluparà a la Sala Verdaguer d’Ateneu Barcelonès, Anton Miret i Ricard Faura, són membres de Dignitat Blaugrana, el grup que va néixer, instrumentalitzat des del laportisme i l’oposició sobiranista només per personar-se com a acusació al Barçagate contra Josep Maria Bartomeu. A banda del fet que el seu passat i provada activitat en un determinat espai barcelonista els delata, els companys de viatge també són representatius de les seves intencions perverses. En aquesta presentació s’inclou un col·loqui en què intervindran els gurus econòmics més eficients del laportisme, Marc Ciria i Ivan Cabeza, financer i economista que s’han hagut d’estrènyer el cervell, fins a explotar-los, per intentar demostrar que el Barça de Joan Laporta no està avui pitjor que l’heretat de Bartomeu.
Per força, veient que Laporta ha dilapidat 870 milions en palanques i 300 milions en provisions i deterioraments per morir a la riba ofegat per la caiguda d’ingressos i una massa salarial que, sense Messi, Griezmann i Piqué, segueix estant per sobre dels 600 milions, tant Marc Ciria com Ivan Cabeza, no han tingut més remei que inventar-se i imaginar els relats més fantasiosos i covards per intentar defensar el fortí del laportisme, assetjat per tot arreu i econòmicament irreversible.
La motivació sobre la qual es va néixer Dignitat Blaugrana en el seu moment no és gaire diferent de l’argumentada per crear un òrgan superior com Àgora Blaugrana: “Dignitat Blaugrana som un grup de Barcelonistes que veient la deriva que està tenint en club els darrers temps, volem alertar del perill que no es controlin les accions que s’estan fent des de l’Actual Junta Directiva del FC Barcelona. Creiem que aquestes accions poden perjudicar greument el present i el futur del nostre estimat club. Aquesta preocupació no va més enllà d’aquesta denúncia, mai no existeix com a objectiu d’aquestes accions cap mena d’electoralisme ni aprofitament del moment i la situació actual del club (sic)”.
En realitat, però, va ser el primer moviment per promoure el vot de censura contra Bartomeu, una història del tot coneguda i documentada que, això no obstant, va acabar amb el protagonisme de Dignitat Blaugrana quan la jutgessa del cas Barçagate va exigir una fiança de fins a 7.000 euros per cadascun dels socis signants de la querella. Des de llavors, els seus membres s’han limitat a remoure i amplificar contínuament les acusacions des de la presidència del club contra les irregularitats i actuacions criminals de l’etapa de Bartomeu, de tots aquests suposats crims finalment enviats a la Fiscalia per al seu definitiu i etern descans al calaix del paper mullat.
Així i tot, per més que Laporta els hagi deixat permanentment en fora de joc i els hagi ignorat en totes les seves reivindicacions, Anton Miret i Ricard Faura han respost l’SOS de la junta davant d’una situació d’escàndol i de perplexitat social per fabricar una resposta externa a la complicada tessitura en què es troba Laporta, exactament a una setmana de la decisió més compromesa de la història del FC Barcelona des de la seva fundació el 1899.
Si Laporta subscriu el pla de finançament amb què ha treballat aquestes setmanes, només per donar-se el caprici de posar en mans de Limak el futur Camp Nou, haurà sentenciat el club pràcticament a la seva desaparició, si més no amb el model de copropietat conegut. De la convocatòria es dedueix que no desapareix Dignitat Blaugrana ni tampoc Seguiment, un altre grup que també estarà representat aquesta tarda a la figura de Marc Cornet, periodista i membre actiu d’aquest grup que ha subscrit juntament amb Compromissaris FCB, Dignitat Blaugrana, El Senyor Ramon, Noies Twitter Barça, Transparència Blaugrana i Un Crit Valent comunicats aplaudint el fosc contracte amb Spotify, exageradament respectuós amb Laporta pel tràgic episodi de la nit de l’Eintracht Frankfurt i, fa unes setmanes, una patètica i timorata nota sobre el cas Negreira.
La sensació és d’una maniobra de reagrupament de les forces barcelonistes contra l’enemic centralista i madridista, i de crida a la unitat en defensa del fortí de la junta de Laporta i de l’equip de Xavi per sobre de qualsevol altra consideració. Seria el que es pot esperar ateses les circumstàncies, encara que no caldria descartar, si al conjunt dels ponents els queda una resta de responsabilitat barcelonista, o de dignitat, que, com a conclusió, s’elevés a la junta la recomanació d’avortar l’Espai Barça tal com està dissenyat financerament i constructivament per la tossuderia de Laporta.
La taula rodona proposada gira al voltant de les “Claus per entendre la situació actual i el seu impacte sobre el projecte Espai Barça”, un debat precedit pels comentaris previs pessimistes i d’alerta dels mateixos participants, Marc Ciria i Ivan Cabeza, als qui acompanya l’advocat Jaume Barroso. Si mantenen la seva postura de dubtes i de recel sobre l’operació tindria sentit que, per unanimitat, Àgora Blaugrana arrenqués amb una mena de manifest en contra de l’Espai Barça en les condicions avançades.
Una altra cosa seria una sorpresa, però no un acte d’actuació en contra de Laporta, sinó al contrari: una invitació més que oportuna i socialment justificada perquè Laporta pogués agafar-se i avortar l’operació Limak a l’últim moment, ja que el límit per signar-la acaba el 31 de març vinent, segons va dir el mateix Laporta. Des del seu nucli dur s’està filtrant que Laporta podria estar pensant-se aquesta fanfarronada mentre ha sorgit la ferma determinació de socis disposats a impugnar aquesta bogeria sobre la base que l’autorització assembleària per gastar 1.500 milions a l’Espai Barça incloïa el nou Palau Blaugrana, un equipament que ha desaparegut del pla.
Àgora Blaugrana, curiosament, pot ser l’última oportunitat per evitar que Laporta arruïni i empitjori encara més la situació econòmica del club, frenant abans de caure, i amb ell la institució, a l’abisme.
Igualment, només serà un altre pegat i una nova complicació perquè la reforma del Camp Nou segueix sense tenir un projecte constructiu, segueix sense llicència i amb vint milions gastats a Montjuïc que podrien no servir de res després de tanta estratègia mediàtica. Costa destriar quina és la pitjor sortida.
