El cas Negreira s’ha convertit en un embolic sobre el qual, definitivament, Joan Laporta no sortirà a donar cap explicació pública sobre els detalls, els pagaments i les suposades contraprestacions a canvi dels més de 7 milions pagats a un membre del comitè d’àrbitres al llarg dels anys. Seguirà, com fins ara, covardament ancorat en aquest silenci en què, per força, s’ha vist obligat a refugiar-se i mantenir des que, al cap de cinc minuts d’explotar la notícia a la Cadena SER, no va tenir cap altra ocurrència que la d’admetre públicament els pagaments, normalitzar-los sobre la base que “altres equips” també ho feien i lapidar el missatger per la malícia de propagar la notícia a 24 hores del partit transcendental de l’Europa League contra el Manchester United al Camp Nou.
No n’hi queda cap altra quan, a més, transcorregut més d’un mes des d’aquella explosiva notícia, el cas ja s’ha judicialitzat en forma de querella contra el Barça, dos expresidents i dos exexecutius, i el mateix José María Enríquez Negreira, qui, a més de ser acusat, s’ha personat com a acusador. Absurdament, els mitjans justifiquen aquest pas judicial indicant que així obté tota la informació processal, com si sent un dels imputats se l’anessin a negar.
Més aviat sona de part de Negreira, per les aparences, una altra demostració de cara dura i les seves perverses intencions en un cas que més sembla una estafa i una treta que una altra cosa, ja que mentre Negreira ha esgrimit un principi d’Alzheimer per no declarar davant la Fiscalia, no sembla tenir cap problema per personar-se com a acusat o per amagar-se en alguns dels habitatges que, pel que sembla, figuren patrimonialment a nom de la seva parella. També amagat entre Benidorm i alguna casa rural, apareixen informacions sobre l’embargament recent d’un desfermat vehicle al seu nom com una de les seves últimes propietats.
Laporta tampoc no pot obrir la boca perquè, a més, des del club ja s’ha respost en diligències prèvies de la Fiscalia que ningú del FC Barcelona d’avui pot donar explicacions, que van ser exdirectius i exexecutius d’altres governs blaugrana anteriors els responsables d’aquestes operacions des del 2010 -en concret, els que consten com a investigats-, i s’ha afegit que tampoc hi ha documents acreditatius ni s’ha trobat cap contracte que emparés els serveis de Negreira. El club, la junta actual, fins ara no ha col·laborat amb la justícia i, a més, s’ha inhibit de la investigació.
Si ara surt el president a la palestra només empitjoraria les coses, molt més si li dona per explicar ni tan sols el detall més petit i alterar l’estratègia judicial de totes les parts, inicialment establerta, conjuntament i coordinadament, dijous passat, quan es va produir una trobada de la majoria d’advocats defensors de la part del Barça. És a dir, entre Cristóbal Martell, en representació del FC Barcelona; el responsable dels serveis jurídics de la junta, Pere Lluís Mellado; l’advocat de Josep Maria Bartomeu, Josep Maria Fuster Fabra; el representant legal de Sandro Rosell, Pau Molins; i l’advocat d’Albert Soler, Miguel Capuz.
No cal subratllar que el primer manament de tots els lletrats ha estat ordenar als seus clients respectius guardar un silenci absolut i estricte en un intent grupal d’intentar elaborar i sotmetre’s a un marc d’actuació organitzat o, si més no, intentar-ho.
Laporta jugarà, a més, un paper crucial en la causa, ja que, com a testimoni cridat per la jutgessa, estarà obligat a dir la veritat quan sigui l’hora, cosa que constitueix el desafiament més gran que mai hagi tingut un tribunal.
Qualsevol altra al·lusió o precisió per part seva podria complicar terriblement el panorama i el relat d’una història en què ell, encara que per causa de la prescripció, no està sent investigat, però va ser qui va reactivar els pagaments i va elevar la retribució a Negreira a partir del 2005, quatre anys després que el seu antecessor, Joan Gaspart, oficialitzés la relació amb un membre en actiu de l’estament arbitral.
Lligat de peus i mans, la promesa i la posició democràtica i de voluntat de transparència de Laporta serà una més de la seva volàtil i descafeïnada personalitat i desgana quan es tracta de comprometre’s i complir amb els drets fonamentals dels socis, en aquest cas el d’informació. La manca de defensa i de lideratge, més enllà del gastat victimisme amb què ha reaccionat, propala i augmenta la sensació de culpabilitat blaugrana, o almenys és així com s’interpreta fora de les fronteres naturals de l’entorn mediàtic català controlat per la gestapo laportista. El diari L’Equipe ha publicat la informació recollida amb el següent enfocament: “L’assumpte Negreira, l’escàndol del FC Barcelona que enfosqueix el Clàssic (…) Des de fa un mes, l’escàndol de Negreira agita el futbol espanyol i amenaça el Barça amb dures sancions. Està ocultant una trama de corrupció arbitral o un desfalc gegantí?”.
Els titulars no deixen cap dubte sobre com es percep a Europa la situació sense que, malgrat els intents del diari francès per contrastar les informacions i donar espai a la rèplica o el desmentiment del FC Barcelona, hagi pogut modular o temperar l’impacte del cas.
No hi ha ningú a l’altra banda de l’incendi que la UEFA veu des de Nyon dins un Barça acorralat per la gestió de Laporta, econòmicament molt tocat i esportivament fora de l’elit continental des de fa dues temporades. La UEFA, a més, viu un moment d’especial sensibilitat a causa del front obert en contra seva pel Reial Madrid i el FC Barcelona, els dos únics grans clubs, juntament amb la Juventus, que segueixen defensant la Superlliga com a única alternativa per fer un salt substancial als ingressos.
La decisió final de la Reial Federació Espanyola de Futbol, membre i part principal de la UEFA, de personar-se a la causa apunta clarament en la mateixa direcció que han adoptat la totalitat dels organismes i administracions esportives com el CSD, LaLiga, els àrbitres i el Reial Madrid, generant en l’àmbit internacional la pitjor imatge del Barça. La posició de la Federació, que presideix Luis Rubiales, és clau, ja que fa nou mesos, quan va ser requerida per la Fiscalia, va respondre que com a vicepresident dels àrbitres Enríquez Negreira no tenia “cap incompatibilitat” per raó del càrrec ni funcions concretes. Ara ha hagut de girar en la direcció oposada, també per no emprenyar més el Col·legi d’Àrbitres després d’aquest intent fallit de protegir Laporta.
Amb el pas dels dies, amb el compliance de Laporta, Sergi Atienza, també desaparegut, potser l’advocat Andreu van den Eynde, contractat per fer un informe intern sobre si ara es paga als àrbitres -un informe anacrònic, absurd i inútil, a més de car-, acabi sortint a explicar un conte que intenti tapar les vergonyes i la passivitat de Laporta.
Mentrestant, Laporta segueix utilitzant el primer equip i el lideratge a la Lliga com a escut, en cap cas elements que puguin ajudar penalment el Barça o evitar-li una sanció de la UEFA.
