Socis del FC Barcelona estudien impugnar el finançament de l’Espai Barça

Laporta preveu gastar 1.500 milions sense incloure el Palau Blaugrana, incomplint el mandat assembleari i el referèndum que va ratificar aquest límit de despesa amb la construcció del nou pavelló

Aspecte del futur Camp Nou

Foto: FC Barcelona

La data del 31 de març marcarà una frontera institucional històrica al FC Barcelona, segons es desenvolupin els esdeveniments i en funció del desenllaç del pla financer de Joan Laporta per a la definitiva arrencada de l’Espai Barça. Socis del Barça que recelen i desconfien d’una macrooperació que avui sembla absurda i impagable, ni tan sols realitzable amb els probables recursos extraordinaris del nou estadi, estudien la possibilitat d’impugnar-lo en el cas que es formalitzi en els termes que la premsa ha avançat. Argumenten que en el paquet de l’Espai Barça aprovat en el seu moment s’incloïa la construcció d’un nou Palau Blaugrana que ha desaparegut completament de l’equació financera. Aquest esborrany del disseny de l’Espai Barça suposa, segons alguns experts, un incompliment flagrant del mandat assembleari, a més d’un desequilibri de 450 milions també amb relació a la proposta presentada als socis fa dos anys, motius ambdós sobradament raonats per posar en qüestió la validesa d’aquesta inversió tan compromesa en les circumstàncies actuals.

La directiva va ser autoritzada en el seu dia a comprometre 1.500 milions de deute extraordinari com a límit màxim d’inversió a l’anomenat Espai Barça. Ho va aprovar l’assemblea del 17 i 20 d’octubre del 2021, desenvolupada en dues sessions, precisament perquè amb el diferencial dels 600 milions del referèndum del 2014 sobre els 1.500 milions pressupostats per a l’obra per la junta de Laporta es registrava un increment del 250%, a més d’incloure una reforma substancial del projecte arquitectònic que tenia poc a veure amb l’original.

A falta d’explicacions i de claredat, Laporta va topar amb la resistència inicial de l’assemblea a encendre aquesta llum verda sense afegir un altre referèndum que ratifiqués l’acord, que va prometre fer en uns mesos, desenvolupant una sèrie d’accions informatives i propagandístiques sobre el nou Espai Barça i un pla constructiu que només contemplava una reforma del Camp Nou diferent, consistent a no modificar la primera graderia i sí en desmantellar la tercera graderia per sobreposar-la a dos anells de zones VIP. La resta es mantenia d’acord amb els costos següents: futur Camp Nou (900 milions), nou Palau Blaugrana (420 milions), urbanització/campus (100 milions), inversions MPGM (60 milions), Estadi Johan Cruyff (20 milions).

L’informe lliurat prèviament als socis compromissaris, a més de contenir tots els detalls més o menys coneguts, afirmava que “El Club negociarà un finançament a un tipus d’interès de mercat a través d’operadors internacionals experts en el finançament d’estadis i instal·lacions esportives. El finançament té una durada de 35 anys, 5 de construcció (amb cadència de pagament) i 30 de gestió”. També afegia un epígraf sobre els límits financers: “Operació de fins a 1.500 m: A l’Assemblea del dia 17 es demanarà als socis i sòcies compromissaris l’autorització per fer les actuacions necessàries per subscriure una operació de finançament de fins a 1.500 M€”.

La proposta va ser aprovada i més tard ratificada en un referèndum telemàtic, ja que Laporta no volia més sorpreses, sota la pregunta següent: Ratifica la decisió de l’Assemblea de Compromissaris d’autoritzar la Junta Directiva perquè s’executin les actuacions necessàries per aconseguir finançament per al projecte Espai Barça per un import que no superi els 1.500 milions d’euros?”.

També el resultat de la consulta, declarada vinculant, va ser majoritari i indiscutible per part dels socis que, des de llavors, han seguit des de la tribuna mediàtica l’agitada i interminable recerca d’inversions a través de Goldman Sachs, i ara també de JP Morgan, sense que fins ara s’hagi tancat un acord definitiu.

El que ha transcendit és que hi ha un pla de titulització del nou estadi i part del patrimoni blaugrana per cobrir els costos amb una emissió de cinc partides de 250 milions i un crèdit ordinari entre 200 i 300 milions.

L’agència de ràting KBRA ha elaborat i certificat que els 1.500 milions es repartiran segons el guió següent: 850 milions per a la reforma del Camp Nou, 23 milions de fee de Limak, 36 milions per al Campus Espai Barça, 145 milions per tornar el crèdit pont avançat, 150 milions per a contingències, 32,2 milions de costos de l’emissió de bons, 97,2 milions per a altres fases de l’Espai Barça, 35 milions d’altres costos de construcció i 131,6 milions d’interessos.

En total, 1.500 milions que no tenen en compte el Palau Blaugrana promès i inclòs en el plec de l’Espai Barça, i acotat a una despesa màxima que la directiva de Joan Laporta, o qualsevol altra, està obligada a complir.

Els socis que es plantegen impugnar aquest finançament, no només per desmesurada, creuen que no és possible apartar-se ni un mil·límetre de l’acord assembleari, molt menys en les circumstàncies actuals de crisi financera assetjadora, tipus d’interès en pujada per part del Banc Central Europeu i escasses expectatives al voltant de la possibilitat que Limak compleixi amb els terminis previstos.

Sorprèn que, per exemple, Laporta adjudiqués un cost de 900 milions a la reforma de l’estadi i que ara s’hagin reduït a 850 milions, segons les darreres informacions sobre el finançament. L’aparença és que els informes, les gràfiques i els càlculs elevats a l’aprovació de l’assemblea ja van néixer amb la vocació de ser paper mullat quan arribés aquest moment.
Laporta té un altre problema, potser d’enorme calibre, si alguns socis es posen seriosos i consideren que els mandats dels compromissaris hi són per complir-se i posen el conflicte en mans d’advocats amb la ferma intenció d’impugnar el possible acord de finançament.

(Visited 290 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari