Joan Laporta i el seu equip econòmic presumeixen de tenir lligat i ben lligat el finançament de l’Espai Barça. Bàsicament, en la forma i les condicions fetes públiques en el seu dia mitjançant els documents elaborats per l’agència Kroll Bond Rating Agency (KBRT), contemplant 1.500 milions d’euros per al conjunt de l’obra, obtinguts mitjançant bons corporatius i crèdits bancaris directes.
Segons informacions de fonts properes a l’operació, l’anunci es demora perquè des del club intenten augmentar a 300 milions el volum dels préstecs bancaris i reduir així a 1.200 milions la principal font d’ingressos per pagar Limak, que té acordada i compromesa amb Laporta la signatura d’un pla de pagaments dels 965 milions de l’obra principal abans del 31 de març. En cas contrari, podria passar que la licitació es considerés deserta i calgués començar de nou el procés.
Sobre aquesta feble llum una altra ombra s’ha apoderat del futur de l’Espai Barça a conseqüència d’una nota de l’agència de ràting Kroll, en què informa del desig del FC Barcelona d’ocultar la qualificació del deute perquè no sigui conegut. Kroll ha precisat que aquesta mesura ha estat una petició de Laporta de manera que, a partir d’ara, en lloc de ser pública, la valoració passa a ser “no publicada”. Kroll defineix la mesura com “una qualificació creditícia d’una entitat, emissor o obligació de l’emissor que no està publicada, és confidencial i supervisada”.
Experts dels mitjans de comunicació econòmics no han pogut obtenir de fonts blaugrana un aclariment sobre les causes d’aquesta ocultació. A la pregunta de si és perquè Kroll aplicarà una nova rebaixa del ràting, després de la que ja es va produir el 26 de febrer passat (de BBB+ a BBB), no hi ha hagut resposta ni tampoc una negativa.
El principal canvi registrat ha consistit a reduir el muntant de la titulització del Camp Nou a 1.300 milions en lloc dels 1.500 milions inicials per donar entrada als bancs disposats a prestar diners a un tipus d’interès determinat sense més intermediació. Sempre s’havia especulat que CaixaBank i Banc Sabadell podien entrar en aquest joc, ja que de fet formaven part del pla original de finançament quan l’obra total, inclòs el Palau Blaugrana, pujava a 800 milions, una dimensió que va ser qualificada d’escandalosa i va ser agressivament criticada per la mateixa premsa que ara aplaudeix i considera cabdalment raonable gastar 1.500 milions deixant fora el Palau Blaugrana.
Al llarg de les últimes hores han circulat informacions sobre la possibilitat que el crèdit bancari ordinari creixi fins als 300 milions, dels quals 200 milions serien aportats per entitats locals i la resta, 100 milions, per Bank of America.
Sens dubte té sentit que CaixaBank, especialment, acabi formant part del muntatge perquè, a més de ser patrocinador, posseeix certes atribucions a l’hora de permetre o impedir que un altre tipus de diners, com els de les criptomonedes, acabi finançant algun actiu del club.
El gir de Laporta cap a aquest tipus de finançament mixt i la maniobra de posar sota secret el ràting definitiu de l’operació suggereixen que, efectivament, la qualificació podria baixar fins al tipus BB+, que es consideraria directament bo porqueria o especulatiu, dificultant així la col·locació de la dita emissió.
El principal efecte d’aquesta degradació del deute per a Laporta és que per aconseguir els diners haurà de concedir un tipus d’interès més alt i qui sap quin tipus de garanties sobre aquest capital a tornar amb uns marges impossibles de complir. S’especula també que Laporta pot haver cedit fins i tot els terrenys propietat del club a les Corts o bé la cessió d’una part de la propietat, que comportaria la gestió patrimonial efectiva d’un tercer reduint la intervenció de la junta directiva a un mer formalisme i, per descomptat, a pràcticament zero el pes social.
La urgència que ara mateix suporta Laporta per tirar endavant de forma prioritària el seu pla Limak xoca amb una realitat que, tossudament, li està enviant missatges continus perquè avorti l’Espai Barça en vista de les enormes dificultats que planteja en aquest moment.
No ajuda la tempesta bancària del moment i, encara menys, la crisi reputacional del Barça de Laporta a conseqüència del cas Negreira, que amenaça amb un procés penal llarg i tortuós, i qui sap si amb una imminent expulsió del club blaugrana de les competicions europees per un any.
Els temors i la incertesa augmenten amb el pas dels dies a causa de les confidències periodístiques, que contínuament semblen reforçar les tesis de l’acusació per part de la Fiscalia, mentre Laporta segueix amagat i sense oferir un sol aclariment, alimentant el victimisme i permanentment al·ludint a una conspiració mundial en contra. El silenci del president amb els seus socis s’incrementa en la mateixa proporció que l’actualitat exigeix més i més explicacions per part seva. Als molts secrets de Laporta amb els socis ara se suma aquesta ocultació de la valoració de l’Espai Barça que, segur, no es correspon amb cap bona notícia per al club.