Gary Lineker, exjugador del Barça de finals dels 80 i probablement el futbolista més mediàtic, popular i influent d’Anglaterra, ha lluitat una batalla realment dura contra la BBC i el govern britànic per la seva llibertat d’opinió. Com a ciutadà, l’exdavanter va fer una dura crítica a les polítiques migratòries del govern, comparant-les amb les de l’Alemanya nazi, motiu pel qual va ser apartat com a presentador del programa de més audiència futbolística de la BBC, resum de la jornada.
La reacció popular i mediàtica en contra de la decisió de la BBC i la solidaritat exhibida per la resta dels seus companys, que es van negar a participar en el programa, van desencadenar tal crisi que la televisió pública va haver de rectificar i readmetre-ho.
El Barça de Joan Laporta, però, no ha dedicat cap comentari, al·lusió o mostra de suport a un personatge que no només forma part de la història del club, sinó que el mes d’octubre passat va rebre el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán de periodisme esportiu, promogut pel mateix club blaugrana i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Se l’havia concedit un jurat integrat per Mònica Terribas, Ramon Besa, Sergi Pàmies, Jordi Basté, Jaume Pujol-Galceran, Ernest Folch, Borja de Riquer, Santiago Segurola i Josep Maria Solé i Sabaté per la seva “capacitat comunicativa, així com per la seva mirada irònica i crítica del futbol”.
Ni ells mateixos ni el club blaugrana han reaccionat a aquest episodi que ha tingut en suspens la premsa anglesa tota la setmana passada, evidenciant una preocupant falta de sensibilitat i de veritable compromís amb aquests valors que la junta de Laporta diu que representa. És veritat, però, que en aquest univers Laporta d’avui la intolerància a la crítica, el control ideològic de la premsa i la repressió periodística estan a l’ordre del dia. Normal que se li hagi fet el buit a Lineker.
