Al segon judici de Roures contra Bartomeu ja no hi ha calúmnies

Només es tractarà d'injúries perquè s'ha demostrat la veracitat els continguts dels comptes sobre els casos de suborns i de comptes a paradisos fiscals relacionats amb Mediapro

Jaume Roures segueix sent un personatge tan visible al voltant del Barça com misteriós per les seves anades i vingudes a l’univers blaugrana, i per la seva estranya sensibilitat i posicionament respecte de l’actualitat i la gestió del club, ja que és tant capaç d’avalar Joan Laporta, sense haver estat elegit ni estar capacitat, com de comprar el 24,5% de Barça Studios sense voler saber res de Barça TV ni dels continguts pròpiament audiovisuals del club. En tots dos episodis el comú denominador ha estat esmenar la papereta a Joan Laporta, que primer va guanyar les eleccions sense tenir l’aval per poder prendre possessió i després es va posar a fitxar jugadors sense prou marge salarial per poder-los inscriure.

Ara, Roures torna a aparèixer a l’horitzó barcelonista també com a actor a l’eterna escena del laportisme, demonitzant i culpant Josep Maria Bartomeu de les set plagues patides pel Barça els últims temps. Jaume Roures es presenta ara com a acusador contra Josep Maria Bartomeu i Jaume Masferrer en una querella que, finalment, ha acabat en judici assenyalat per un delicte continuat d’injúries greus amb publicitat. Tot i això, el conflicte original davant els tribunals havia arrencat com una peça separada del Barçagate, inicialment perquè Jaume Roures s’havia sentit injuriat i calumniat per una sèrie de comptes de Twitter que, des de Sud-amèrica, van publicar tuits i de posts a Facebook considerats per ell com a ofensius contra la seva persona i els seus negocis, però també indiciaris de delictes d’injúries i de calúmnies.

Roures es va personar com a part afectada i la jutgessa del cas, després d’instruir les diligències oportunes, va emetre una resolució d’arxiu perquè va considerar que els comptes esmentats no contenien elements delictius com els reclamats i que, a més, estava per veure i per demostrar que Josep Maria Bartomeu fos el directe responsable de la creació d’aquests comptes i d’haver ordenat editorialitzar-los contra l’empresari català de Mediapro.

La reacció dels advocats de Roures va ser la de recórrer aquesta sentència davant l’Audiència Provincial de Barcelona, que, en resposta a la seva insistència, va valorar que potser la instrucció no havia fet una investigació tan exhaustiva com per sostenir l’arxiu. Una decisió singular i poc comuna, consistent a retornar la pilota al camp de joc de la jutgessa per tornar a començar el partit, per dir-ho d’alguna manera.

Això sí, canviant parcialment l’al·legat de l’acusació i rebaixant el possible delicte només d’injúries després d’haver-se eliminat el de calúmnies, ja que en la instrucció va quedar demostrat que les notícies publicades sobre Roures i Mediapro eren certes. Així ho va reflectir la jutgessa Alejandra Gil en la seva resolució admetent com a cert el que s’ha publicat sobre que “una filial del grup Mediapro a Miami va acceptar pagar diners per evitar la continuació d’un procediment referent a dos delictes de frau per subornar alts directius d’associacions de futbol del carib per aconseguir drets de comercialització de partits. Pel que fa a l’evasió fiscal i al fet de tenir comptes a diferents llocs del món amb l’únic objectiu de pagar menys impostos, ja el 2014 es va publicar que el Sr. Roures és cotitular de 150 comptes, amb més de 250 milions d’euros, obertes en entitats financeres de diferents països, entre ells autèntics paradisos fiscals… caracteritzats per tenir una baixíssima tributació. També s’imputen fets concrets quan, el 17/9/19 es va publicar que el Sr. Roures va emetre factures falses per un valor de 351.746 euros que van servir per pagar suborns al president de la Diputació de Lleida Joan Reñé Huguet, factures que van servir per justificar la disposició de diners en efectiu que després es lliurava en bitllets de 500 al polític lleidatà (…) La veritat és que la publicació es limita a reproduir el que el dia anterior va publicar OK Diario. El mateix passa amb les publicacions referides a la col·laboració amb ETA del querellant; notícies ja publicades l’any 2017”.

Per aquest motiu, el periodisme del Barçagate (SER i Agència EFE) no va preparar cap podcast extraordinari, perquè en la repetició de la jugada, si la defensa de Roures intentava rebatre aquests fets sobre els quals fonamentava el delicte de calúmnies, s’hauria de reobrir i repassar aquesta mena de notícies sobre Roures i Mediapro que, per descomptat, no beneficien la seva imatge. Ara, al judici assenyalat per resoldre gairebé definitivament aquesta primera branca del Barçagate, el delicte de calúmnies ha decaigut i es tractarà el de possibles injúries greus continuat amb l’agreujant de publicitat. Es dona la circumstància afegida que el fiscal s’ha inhibit del cas al·ludint que, al cap i a la fi, es tracta d’una disputa entre particulars.

El tema de fons, en definitiva, ha deixat d’interessar-li perquè a més la mateixa magistrada, quan afirma que atribuir a Bartomeu la paternitat d’aquests comptes i del seu contingut és una qüestió improbable amb el material analitzat fins ara, deixa a l’aire el fonament de la querella contra aquest l’expresident del FC Barcelona.

Jaume Roures no ha demostrat tampoc gaire interès en el contingut concret de la causa, ja que ha afirmat que realment “el contingut d’aquests comptes em rellisca”, posant el focus en la gravetat de la gestió de Bartomeu perquè els pagaments del Barçagate no passaven per cap control rigorós.

No sembla que aquests arguments de Roures siguin ara mateix els més apropiats per aplicar-los exclusivament a l’anterior directiva, ja que ell mateix s’ha alarmat després de conèixer els primers detalls del cas Negreira.

El que no recorda Roures, encara que sí que ho van patir la comptabilitat i els recursos del club, són ser les conseqüències, en forma de multa milionària, contra el FC Barcelona, pel contracte de cessió dels drets de TV a Mediapro que li va firmar Joan Laporta dos dies abans de les eleccions del 2010, havent estat advertit prèviament per la Comissió Nacional de la Competència. Tampoc no va passar cap control intern el contracte de serveis i proveïdor exclusiu de Barça TV d’aquells temps amb un cost gairebé superior al de la Masia.

(Visited 201 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari