L’ombra de la connexió russa del procés torna al Parlament europeu

El professor José Javier Olivas va presentar a Brussel•les “El cas Pegasus. Una revisió crítica de l’informe ‘CatalanGate’ de Citizen Lab”, amb 36 pàgines dedicades a aquesta trama

Pàgina de l'informe 'El cas Pegasus' de José Javier Olivas on apareix el cap de l'Oficina de Puigdemont, Josep Lluis Alay a Moscou

La connexió entre dirigents independentistes catalans i emissaris russos per aconseguir suport per la independència de Catalunya va tornar a ser present al Parlament europeu. Ja se n’havia parlat en diverses sessions de la comissió PEGA (encarregada d’examinar l’ús del programa espia de vigilància Pegasus i altres programes equivalents) i de la que estudia les ingerències estrangeres en tots els processos democràtics de la Unió Europea. L’informe “El cas Pegasus. Una revisió crítica de l’informe CatalanGate de Citizen Lab”, elaborat pel professor del departament de Ciències Polítiques i de l’Administració de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) José Javier Olivas el va tornar a posar sobre la taula de l’Eurocambra, el passat dijous 9 de febrer. El va presentar a la seu del Parlament europeu organitzat pel grup de Ciudadanos, que l’havia convidat anteriorment a comparèixer a la comissió PEGA però va ser vetat a última hora.

Olivas va rebre la invitació de la comissió PEGA per comparèixer-hi però Citizen Lab, el col·lectiu canadenc que va publicar l’informe batejat com a CatalanGate l’abril passat va engegar una campanya de desprestigi en contra d’ell. El director de Citizen Lab, Ronald Deibert, va amenaçar amb què no participaria cap representant del seu equip a la comissió si ho feia el professor de la UNED. Finalment, la invitació a Olivas li va ser retirada pocs dies abans de la compareixença prevista. L’eurodiputat de Ciudadanos, Jordi Cañas, va explicar que la presentació de l’informe d’Olivas era un desgreuge del maltractament que havia rebut.

L’apartat que aquest informe dedica a la trama russa del procés es titula “Connexions amb Rússia i l’estratègia de blockchain per la secessió”. Ocupa 36 de les 247 pàgines de l’estudi i comença així: “Malgrat les connexions conegudes de diversos dels participants amb els emissaris del Kremlin, l’informe CatalanGate no fa cap referència a Rússia i no considera que els serveis secrets russos ni els pirates informàtics russos puguin estar darrere de cap de les infeccions que afirmen que han detectat a Espanya, una hipòtesi versemblant que Citizen Lab va optar per descartar”. I segueix: “Casualment, les últimes rondes d’anàlisis de l’informe CatalanGate van ser realitzades per Citizen Lab poc després que sorgissin diverses proves incriminatòries de les investigacions judicials relatives a les relacions entre líders secessionistes i Moscou i l’aprovació al Parlament Europeu el març del 2022 d’una proposta per investigar els vincles entre el secessionisme català i Rússia”.

L’informe fa una exposició exhaustiva de totes les informacions que s’han conegut sobre la trama russa del procés, les reunions de l’ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont amb emissaris del Kremlin coincidint amb la proclamació de la independència de Catalunya l’octubre del 2017, l’oferta d’aquestes persones de suport a la secessió amb diners i fins i tot soldats, les visites a Moscou de Josep Lluís Alay, cap de l’Oficina de Presidència, el 2019, per aconseguir aquest aval, les aportacions al procés de l’informàtic Edward Snowden, exiliat a Rússia, o del programador australià Julian Assange.

També analitza l’estratègia d’aposta per les criptomonedes com una eina de promoure la independència financera i la relaciona amb la petició dels emissaris russos de convertir Catalunya en un paradís per aquestes monedes a canvi del suport a la secessió.

A Olivas se li fa “difícil d’entendre perquè Citizen Lab va ignorar completament aquests vincles a l’hora d’establir hipòtesis de l’autoria de l’espionatge i la seva possible legalitat”. Entén el professor de la UNED que diversos països i serveis d’intel·ligència “podrien tenir un interès clar en vigilar aquests polítics i activistes, ja que podrien contribuir a una operació de desestabilització que podria tenir conseqüències de gran abast per Europa. Els serveis secrets russos poden estar interessats en augmentar el nombre de víctimes en la denúncia com a mitjà per desacreditar Espanya i els governs occidentals en general”.

Cap dels eurodiputats que apareixen en el CatalanGate de Citizen Lab com víctimes de l’espionatge amb Pegasus -Carles Puigdemont, Diana Riba i Jordi Solé– van ser presents a la sala del Parlament europeu on Olivas va presentar el seu informe. Ho van poder seguir on line des dels seus despatxos. L’argumentari independentista sosté que la trama russa del procés és un invent dels contraris a la independència. La comissió que estudia les ingerències russes en les democràcies europees en tornarà a parlar properament. L’eurodiputada de Ciudadanos Maite Pagazaurtundúa ha sol·licitat al Centre Europeu d’Excel·lència per la Lluita contra les Amenaces Híbrides (Hybrid CoE) que faci una anàlisi específica de les ingerències de Rússia a Catalunya per desestabilitzar la Unió Europea. Lògicament, la Unió Europea està interessada en combatre aquestes campanyes de desestabilització originades al Kremlin.

(Visited 283 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari