Les pitjors expectatives s’han complert en el cas de Gavi, que va ser inscrit com a jugador del primer equip gràcies a una mesura cautelar forçada des de l’astúcia legal de Laporta perquè LaLiga admetés la fitxa abans del 31 de gener. Laporta sabia de sobres que aquella era una estratègia que no serviria per enganyar LaLiga perquè el Barça no havia resolt les qüestions de marge salarial que tant li turmenten ni tampoc li havia exposat un pla de reducció dels sous dels futbolistes, àmpliament excedit, encara que no tant pel volum com per la manca d’ingressos, que continuen estant lluny dels nivells prepandèmia.
Dels grans clubs europeus, el Barça és l’únic que ha patit un retrocés en aquesta àrea de recursos, motiu pel qual avui no està inscrit Gavi amb fitxa del primer equip –pot continuar jugant amb la del filial si el mateix equip legal no comet una altra errada-, tampoc l’ampliació de contracte d’Araujo ni la renovació de Marcos Alonso, per no parlar de la millora de contracte de Balde, perillosament pendents.
Laporta estava obligat, com deia el contracte privat amb Gavi, a inscriure’l a la finestra del mercat d’hivern. Com que no disposava de marge salarial, el que va fer va ser acudir a un jutjat mercantil amb el prec de mesures cautelars que obliguessin a LaLiga a donar-li l’alta sobre la base que, si no es tramitava, el futbolista tornava a estar subjecte al seu contracte anterior i, per tant, a quedar lliure a final de temporada o traspassable per 50 milions. El jutge va comprar inicialment l’argument del Barça concedint aquesta cautelar perquè el dany seria “irreparable”.
La reacció de LaLiga va ser acatar aquesta mesura, condicionada al fet que el Barça presentés davant aquest jutjat una demanda raonada contra la negativa de l’organisme de Javier Tebas a no processar la fitxa del primer equip per falta de marge salarial i incompliment de la normativa de control aprovada pels mateixos clubs.
En realitat, Laporta sabia que no tenia cap possibilitat de defensar aquesta postura, però almenys havia guanyat temps i evitat una clàusula del contracte de Gavi sobre si el club el va inscriure, o no, dins del termini.
Avui LaLiga l’ha desinscrit, mentre la junta blaugrana diu que aquesta resolució ara anul·lada no és ferma encara. És clar que no ho és i no ho és en la mateixa mesura que la cautelar, un argument risible, encara que menys que la raó per la qual el mateix jutge ha revocat les seves pròpies mesures cautelars: perquè el FC Barcelona resulta que no la va presentar dins dels vint dies preceptius, és a dir fora de termini.
Una situació ridícula per als serveis jurídics de Laporta, sota la direcció del seu amic Pere Lluís Mellado, protagonista de no pocs desgavells des que ocupa aquest càrrec.
És possible, però, que aquest fos un error calculadament comès per empantanar el procés i provocar un estat de confusió amb traïdoria i premeditació?
Tot és possible en una presidència que segueix sense donar la cara en el cas Negreira i afegint llenya al foc sobre una conspiració: “Tinc moltes ganes d’enfrontar-me als pocavergonyes que taquen el nostre escut. Hi ha uns atacs ferotges per embrutar el nostre escut, que no tenen res a veure amb la realitat. Alguns, motivats per l’enveja, intenten erosionar la nostra reputació amb campanyes fetes des de la mala fe”, va deixar dit, o sigui sense dir res ni donar les explicacions que cada cop exigeixen més socis, que comencen a no entendre res, absolutament res del que passa mentre el Barça es veu cada cop més embolicat en un drama que no se soluciona amb victimismes.
Presentar una demanda fora de termini i perdre un futbolista com Gavi per un altre nyap jurídic propi no seria precisament el resultat d’una conspiració quan Laporta ha ingressat 840 milions de beneficis nets amb les palanques.
