Federalistes d’Esquerres (fed) va donar a conèixer ahir una “Crida federal per l’entesa lingüística” que reclama que “la nostra societat i els seus representants han d’emparar l’idioma del respecte i la fraternitat. Les llengües han de servir per parlar-nos, no pas per enfrontar-nos”. “Aquesta és la crida del federalisme. Respecte a la diversitat i ús de les llengües com element comunicatiu, de riquesa i creixement personal”, assenyala el manifest llegit en la cloenda de la Primera Jornada de Polítiques Lingüístiques dins d’una Espanya federal, que es va celebrar aquest dissabte a L’Hospitalet de Llobregat. Hi van participar historiadors, experts en Dret Constitucional, traductors, escriptors i representants de l’Assemblea per una Escola Bilingüe.
El manifest comença recordant que “aquests últims anys, marcats pel “procés” i la resposta judicial al seu desafiament, han trasbalsat profundament la ciutadania catalana. Han deixat ferides obertes entre catalans i un pòsit malsà d’incomprensió i malfiança amb la resta d’Espanya. Alguns consensos fonamentals, que van permetre la transició democràtica i la recuperació de l’autogovern, s’han anat desvirtuant. L’aspror dels esdeveniments els ha esberlat i ara ens cal formular-los de nou. Un d’aquests consensos ferits, és el que fa referència a la llengua. L’acord sobre la llengua fou decisiu en la cohesió dels ciutadans durant el període de recuperació democràtica. La voluntat de promoure la llengua catalana. Arraconada sota la dictadura tenia un enorme potencial unificador. Aplegava els anhels de reconeixement i plenitud en l’ús de la seva llengua de la població catalanoparlant i les aspiracions de progrés i convivència en igualtat dels “altres catalans”, aquells homes i dones vinguts d’arreu d’Espanya, que foren mà d’obra a les fàbriques i saba d’un moviment obrer i veïnal decisiu en la conquesta de les llibertats ciutadanes”.
Continua el text lamentant que “amb el pas dels anys i els canvis que hem viscut, aquest impuls s’ha anat esgotant. L’ascensor social ha deixat de funcionar. Les desigualtats s’han enquistat i s’han agreujat amb les successives crisis. El català ha anat perdent atractiu com a llengua associada a la promesa d’un demà millor per a les noves generacions”. Federalistes d’Esquerres considera que “la segregació escolar ha significat no només un distanciament segons els nivells de renda sinó també una pèrdua de mixtura entre alumnes catalanoparlants, castellanoparlants o parlants de les múltiples altres llengües que les onades migratòries de la globalització han dut a Catalunya. I mentre això succeïa, una idea anava impregnant tota una franja de la societat: la idea d’una identitat nacional catalana definida al voltant d’una sola llengua. La noció de “llengua pròpia” ha anat tenyint-se d’exclusió. En lloc simplement designar el català com la parla sorgida en un determinat territori, ha passat a sobreentendre que el castellà, present des de fa segles a Catalunya, seria una llengua aliena a la seva cultura. Un idioma d’imposició. La Generalitat i els mitjans públics han adobat durant anys aquest sentiment”.
El document analitza tot seguit la translació d’aquesta noció a l’àmbit educatiu i lamenta que ha tingut com a conseqüència que “el català ha esdevingut antipàtic per a un nombre creixent d’alumnes”. “Alguna cosa s’està fent malament. És de sentit comú que la proporció de matèries impartides en els diferents idiomes segueixi criteris pedagògics i s’adapti a les necessitats de l’alumnat i l’entorn sociolingüístic de cada centre. Tampoc sembla discutible que, tot i la centralitat vehicular del català, el castellà no pot esdevenir marginal, aliè a l’adquisició viva de coneixements. Un correcte aprenentatge del castellà requereix que algunes assignatures es facin en aquesta llengua (com ja es fa a moltes escoltes concertades i privades). Tenim, però, un greu problema quan el tractament escolat del castellà és viscut com una discriminació. També tenim un greu problema si l’exclusió del castellà a les universitats ens allunya de l’intercanvi acadèmic amb la resta d’Espanya i amb Iberoamèrica”, reflexiona el document.
La Crida conclou que “pel camí dels greuges i les astúcies, les coses només es poden enverinar. No volem guerres lingüístiques. Ni volem un país de comunitats etnolingüístiques separades. Això seria contrari a les millors tradicions democràtiques de Catalunya i un obstacle al seu progrés. La majoria de ciutadans catalans tenim voluntat d’entesa a Catalunya i projecció del seu potencial cultural de portes enfora. Cal que el català, així com la resta de llengües d’Espanya, s’escolti amb normalitat a les institucions començant pel Senat. Cal que l’Estat les empari i promogui la difusió de la seva producció literària, artística o audiovisual. Calen consensos que ens protegeixin de la manipulació i els excessos. És necessari que el català, present en els àmbits acadèmics europeus, ho sigui també a la pròpia UE”.
