La directiva de Joan Laporta no sembla prendre plena consciència de l’enorme moviment judicial, polític, corporatiu i mediàtic que s’està gestant a Madrid sobre les revelacions del cas Negreira. Ja es coneix el fons i les pretensions de la demanda de la Fiscalia, que apunta a dos fronts claríssimament dibuixats: un, el del delicte de corrupció continuada entre particulars, que tindria com acusat al FC Barcelona en tant que entitat jurídica; i un altre, el dels delictes d’administració deslleial i falsedat documental contra l’expresident Josep Maria Bartomeu i part de la seva executiva, com a suposat responsable davant la llei de la mecànica dels pagaments a José María Enríquez Negreira.
Més enllà de la dimensió d’aquests indicis i de la prova de la càrrega -que en un judici pugui acabar, o no, demostrant la participació o la intenció d’alterar la competició a través de l’estament arbitral-, la principal amenaça prové de l’interès demostrat dels grans poders entorn del futbol que s’estan alineant i aliant a favor d’assestar un càstig exemplar al FC Barcelona, per la via que sigui. La més directa i senzilla és aconseguir una sentència ordinària a partir de qualsevol dels indicis del cas i, sobre aquesta base, promoure l’actuació de la justícia esportiva en forma d’expulsió de les competicions europees o una sanció en forma de punts o anul·lació de títols en el cas més extrem.
La sensació de passivitat i de menfotisme de Laporta en el cas, més enllà de la seva compulsió tan mal calculada i precipitada en el primer moment, després de la difusió de la notícia, contrasta amb el potent front que des del dimecres s’ha visualitzat en la capital amb Javier Tebas al capdavant del moviment. “L’excusa inicial (per Laporta) ja es va adonar que no li ha servit, el monstre es va fent més gran, cada vegada es van fent les coses més grans i més grans i ell segueix sense donar explicacions. El meu consell és menys victimisme i més claredat en el que va passar i si és una activitat bruta i tal, haurà d’atendre les conseqüències”, ha avançat el president de LaLiga que, per part seva, també s’ha abanderat com el primer signant com a acusació particular de la querella que s’acabi admetent aviat. El to i les formes de Tebas no han de menysprear-se perquè no sols expressen la ferma determinació de sotmetre al Barça a un càstig que demostrin la independència, integritat i transparència de LaLiga. El to i la poca subtilesa de Tebas donen a entendre que s’està mossegant la llengua, que sap més del que sembla i que insinua la més que probable aparició de noves i més contundents proves poc favorables a la defensa del Barça i del mateix Laporta, entre elles que no existiria en el club documentació i serveis provats que sustentés i justifiqués els pagaments a Enríquez Negreira en un determinat període des del 2005 al 2012, segons algunes informacions que citen fonts pròximes a la investigació de la Fiscalia i que encara no poden elevar-se a definitives.
Per a Tebas, a més, la guerra amb Laporta ja és una qüestió que forma part de la mateixa imatge i fortalesa corporativa de LaLiga, perquè no considera casual que un mitjà digital de Madrid controlat des de la Llotja del Bernabéu divulgués una informació afirmant que DZON i CVC estaven buscant la fórmula de trencar els seus acords amb LaLiga perquè no s’estaven complint les expectatives previstes de rendibilitat dels seus respectius acords. Laporta es va sumar en la seva aparició del dimarts a aquest joc declarant que LaLiga i CVC voldrien controlar al Barça i que tots dos l’ataquen perquè en el seu moment no va voler acceptar entrar a formar part de la LaLiga Impulso, a més de jugar a favor de Florentino Pérez en la Superliga. Tebas va respondre immediatament amb un comunicat bastant dur i convincent, però sobretot amb un missatge indubtablement intimidatori que al president del Barça li va entrar per una oïda i li va sortir per l’altre.
La desgana i indiferència de Laporta, a qui només el preocupa defensar els interessos i imatge de Limak -encara que no s’atreveix a signar encara aquest finançament ruïnós per al club-, han accelerat la proactivitat del president de la Real Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, que es va sumar a les veus que reclamen recerca i càstig contra el Barça, així com la seva intenció de presentar-se també com a acusació particular en la causa.
El ministre de cultura, Miquel Iceta, tampoc es va mossegar la llengua al saber que, definitivament, la Fiscalia presentarà la seva demanda davant el jutjat, la qual cosa suposa que, com en el cent per cent dels casos, el jutge l’admeti sense piular. “Quan Fiscalia formalitzi acusació podrem actuar. Més enllà de les sancions esportives que haurien prescrit, els fets investigats, de confirmar-se, poden ser objecte de sanció penal, ja que entren en els supòsits de corrupció, administració deslleial o frau en l’esport”, va manifestar, sense precisar la forma en què, segurament, el Consell Superior d’Esport instrumentalitzarà la forma processal de donar cobertura a la voluntat del govern de Pedro Sánchez de sumar-se a la festa.
El que Laporta no percep o no vol admetre, bàsicament perquè el barcelonisme segueix anestesiat i la premsa catalana i laportista prefereixen continuar denunciant el contuberni i la maçoneria centralista contra el Barça i el seu president abans que exigir-li les explicacions promeses, és que defensar la netedat i la imatge del futbol espanyol s’han convertit en una qüestió d’Estat i de prioritat des de la Moncloa.
No fa falta concloure que en aquest escenari patriòtic el Barça té totes les de perdre no sols pels fets coneguts, grisos i inquietants per la mateixa naturalesa del fosc personatge d’Enríquez Negreira. La resposta de la Comissió Gestora a la primera diligència de la Fiscalia, en el tram del seu mandat a cavall entre 2020 i 2021, va ser literalment ens fem el boig i no col·laborar en la investigació, una actitud reiterada i reforçada per l’actitud indolent de Joan Laporta que, acumuladament, només ha fet que callar i passar, amb més o menys arguments legals, irritant la bèstia.
I ja sembla tard per a començar a rectificar o defensar-se, que Laporta no ha fet ni això.
